El TSJC condemna el CatSalut a pagar 150.000 € per la mort d'un nadó a Figueres

La sentència revoca la que va emetre un Jutjat Contenciós de Girona en què es desestimava indemnitzar els familiars

25.11.2015 | 13:54
El centre hospitalari de Figueres on es va cometre la negligència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat el Servei Català de la Salut, responsable de l'Hospital de Figueres, a pagar 150.000 euros d'indemnització a la família d'un nadó que va morir al centre per no haver practicat una cesària a la mare, encara que des de la setmana 34 de gestació se sabia que el fetus tenia un diàmetre més gran del normal. A la sentència, els magistrats consideren que la mare no va rebre l'atenció sanitària ni quirúrgica que necessitava encara que els centre i els seus facultatius intentessin demostrar el contrari. La resolució, contra la qual no es pot recórrer, revoca una sentència del Jujat Contenciós 3 de Girona, que va desestimar indemnitzar els familiars. El nadó va morir el 13 de desembre de 2012.
L'alt tribunal considera provat que la mare no va rebre l'antenció que requeria, encara que «es pretengui afirmar el contrari». Per això, considera que el dany al fetus no era «imprevisible» i reiteren que no es va tenir en compte l'opció de fer una cesària en lloc d'un part vaginal, un fet que va poder ser el «desencadenant» de la mort de l'infant.
I és que, segons constava al recurs d'apel·lació, l'Hospital al·lega que «la sospita de macrosomia no és determinant per preescriure una cesària» ni tampoc el fet de presentar el fetus un pes elevat. A més, insistien que els controls prenatals es van ajustar als protocols. Així doncs, van afirmar que no consideraven que hi hagués contraindicacions per un part vaginal i que, per tant, «és raonable intentar-lo».
Malgrat això, proseguien, «en presentar al part un bradicardia fetal es va intentar l'ús de fòrceps i davant la impossibilitat es va fer una cesària d'urgència. En conclusió, la ruptura uterina completa amb despreniment de placenta i sortida fetal de la cavitat peritoneal va ser una complicació inesperada i responsable de l'asfixia fetal, el dany neurològic i les conseqüències que van derivar en la mort del nadó».
Per tot això, el centre oferia una indemnització subsidiària de 165.914 euros davant dels 678.389 que demanava la família. El tribunal, finalment, l'ha fixat en 150.000 euros atenent a altres sentències de casos similars.

Una cesària preventiva
Consideren que no es va actuar correctament tot i que saber que a la setmana 34 ja se sabia que el fetus tenia el diàmetre biparietal més gran de l'habitual. «Una cosa greu va passar quan la apel·lant estava ingressada a l'Hospital, perquè tots els factors de risc, valorats conjuntament, obligaven a arribar a la conclusió que la cesària preventiva va ser incomprensiblement omesa en perjudici de la mare i, en conseqüència, del nounat», diu la sentència.
De fet, recorden que aquest mateix Tribunal ha declarat en altres ocasions que en un supòsit com aquest es desaconsella un part vaginal. A més, reiteren que no es van fer proves complementàries, encara que els informes pericials conclouen que no hi va haver negligència professional i que el seguiment de l'embaràs va ser el correcte. Amb tot el Servei Català de la Salut va atribuir la mort de l'infant a una complicació inesperada que els magistrats del Tribunal, en cap cas, consideren provada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema