Fa just un mes, vaig dedicar la meva columna al projecte del Museu Europeu del Circ de Figueres. Havia recollit alguns rumors que s'hi oposaven i em semblava just recolzar la iniciativa. Vet aquí que la meva intuïció fou premonitòria perquè va desfermar tot un allau de comentaris a les xarxes socials, tot i que, per excés, només intervinc a Facebook.

Arrel de l'encès debat, algunes entitats culturals figuerenques van redactar un document conjunt, tot qüestionant l'anunci de l'Ajuntament de Figueres de voler invertir un milió i mig d'euros (d'un total de sis) en tres anys, per tirar endavant la nova proposta museística a la Casa Nouvilas, un patrimoni que s'està degradant a poc a poc per no tenir encara cap pla d'usos des de la seva adquisició, fa sis anys, per part de l'Ajuntament, amb suport del Consell Comarcal. Arrel de la meva «opinió», em van insultar, desqualificar, menystenir, fins i tot amb xenofòbia. És clar que els que ho feien eren només uns quants, pocs, intolerants, mal educats, cridaners.

El problema és el soroll que fan, tant que hom pot arribar a pensar que el que passa a les xarxes és el que passa de debò. Però res més lluny de la realitat que les xarxes socials.

Ahir (abans d'ahir a la nit per als lectors), fou el dia «D», el dia que en Matabosch i tot el seu equip (o aquella part que no estava enfeinada preparant l'estrena mundial d'un espectacle mai vist abans al món, el del Festival Internacional de Circ que ja s'ha estrenat), presentaven la seva proposta. Fou una presentació impecable, que responia a la majoria de les preguntes que la gent es fa, fins i tot aquells que participaven a la «discussió» a la xarxa. Hi podia anar tothom que volgués, malgrat els intents d'alguns dels cridaners de difamar l'organització tot assegurant que «a mi no em deixaran pas entrar». Després de les intervencions d'en Genís i de l'alcaldessa Marta Felip, era el torn de preguntes i se'n van fer cinc o sis, i tres o quatre intervencions més d'aquells que no pregunten, però que tenen ganes que els escoltin. Tot foren «flors i violes».

Cap intervenció maliciosa, cap insult, cap incís. Cap de les entitats signants del manifest van fer cap pregunta, no sé si hi eren. Només una associació de joves volia saber si tindrien dret a usar les instal·lacions quan estigueren fetes.

Tot plegat, els «crítics» van transmetre la sensació que no costa res, des del darrere d'una pantalla d'ordinador, carregar-se la feina de molts anys de la gent que treballa amb passió en allò en què creu, i que el que sí costa és donar la cara. I el que els seus dubtes també van transmetre, en veure un milió i mig sobre la taula, era enveja, molta enveja d'aquell que ha sabut fer les coses ben fetes i ara rep el just premi pel seu esforç.