La polèmica suscitada aquests dies per l´ús de gats i gossos en el Festival Internacional del Circ de Figueres no ha estat entesa igual per tothom. Algunes persones han trobat divertit que uns gats facin equilibris en públic entre dues barres a les ordres d´una ensinistradora o que uns gossos ballin, nerviosos, sortits de la perruqueria i algun fins i tot del tint. D´altres han vist ferida la seva sensibilitat en empatitzar amb uns animals que estan sent ­utilitzats com a veritables «artistes».

Ja poden anar explicant contes xinesos: que si els gats han estat rescatats del carrer -ningú que rescata un gat del carrer ho fa per viure a costa seva-, que si els tenen en unes condicions immillorables amb un camerino sencer per a ells sols... però això no és normal.

No es discuteixen tant les condicions en què els tenen, sinó simplement l'ús de gats i gossos en espectacles de circ. Impropi d'un país i una ciutat que vol ser moderna. I que ho justifiquin dient que «els animals actuen a base d´anar-los premiant» i es quedin tan amples, fa pensar i reflexionar. Ja m´agradaria saber què hi diu aquí un etòleg.

Però tampoc cal anar tan lluny, n´hi ha prou amb el sentit comú. El 2017 ningú entén que es facin servir animals per fer espectacles de circ. Una societat sensible tracta els seus animals amb cura i respecte, no com a objectes per divertir-se.

El director del circ argumentava al Telenotícies de TV3 que els tenen ben cuidats: Només faltaria! És que llavors estarien cometent un delicte! Parlem de sensibilitat, de benestar, de respecte, de dignitat i de conscienciació. Si ens falla tot això, què ens queda com a societat?

Però això no és tot. Aquesta mateixa persona va arribar a dir que els exercicis que els fan fer als gats no són excepcionals sinó que «són coses que fan en el seu dia a dia»: gats arrosegant-se per les aixelles per unes barres paral·leles, que com tothom qui té gats sap, és el que fan cada dia només de despertar-se... Es pot tenir menys credibilitat?

Si el projecte del museu del circ volia eixamplar la seva base de suport, aquest ha estat un error imperdonable. No es pot promoure un projecte i, en un moment crucial per defensar-lo i sumar complicitats, ferir la sensibilitat d'una part de la societat. Gran o petita, és igual. Però el projecte ha perdut suports, segur. I encara són a temps de corregir-ho, almenys pel que fa a la qüestió animalista.

En comptes d'amenaçar amb querelles que no tenen cap recor­regut, que rectifiquin, es comprometin a no tornar a repetir aquest tipus de funcions i, sobretot, assumeixin amb total ­garantia que ni a la casa Nouvilas ni a enlloc no veurem mai més cap animal fent el «pallasso» ni l'acròbata. Que per això el circ té els humans, que són els que ens fan riure i emocionar de debò.