Estava, benvolguts lectors, remenant papers, intentant posar ordre en el desgavell, quan m'adono que d'una carpeta sobresurt com una espècie de punt de llibre que, quan l'extrec resulta ser una xuleta, un apunt, un petit extracte recordatori.
Llegeixo i veig que diu: «De " La teoria dels sentiments morals" d'Adam Smith: Les qualitats més útils per als homes són, en primer lloc, la raó en grau superior i l'enteniment, que són les que ens capaciten per discernir les conseqüències remotes dels nostres actes i preveure el profit o perjudici que amb probabilitat en pugui resultar; i, en segon lloc, el domini d'un mateix, que permet abstenir-nos del plaer del moment o suportar el dolor d'avui, a fi d'obtenir un plaer més intens o evitar una dolor més gran en el futur.
En la unió d'aquestes dues qualitats consiteix la virtut de la prudència, de totes les virtuts la més útil a l'individu".
Em quedo pensatiu i penso en si determinats, encara que petits, fenòmens son meres casualitats o si existeix una certa confluència entre ells i els nostres pensaments de manera que acaben per trobar-se.
Ara em ve a la memòria com una vegada, imaginin-se, ¡a l'Auchan de Perpinyà!, vaig topar amb una edició de Le tartuffe ou l'imposteur de Molière que em va venir com anell al dit per a rebatre en un ple municipal les acusacions que des de l'oposició es feien al soci al soci de govern convergent-unionista.
Però en fi, casualitat o fatum el cas és que aquesta troballa em serveix en aquests moments per reflexionar sobre les circumstàncies a les qual ens veiem sotmesos, sobre la presa de decisió a la que de manera obsesiva se'ns convoca perquè, hem discernit les conseqüències dels nostres actes i estem segurs del profit que resultarà d'ells, ens estem controlant suportant un hipotètic dolor d'avui per, pel cap baix, evitar un dolor més gran en el pròxim futur?
No, jo crec que no; jo crec que, sigui o no la virtut més útil a l'individu, estem mancats de la necessària prudència.
Perquè una decisió com la que es vol prendre diumenge no pot respondre a mers sentiments.
El sentiments es poden albergar, però han de ser organitzats, sistematitzats, racionalizats i, de vegades, inclús sublimats.
