Marcat per una infantesa difícil, mossèn Jesús Franco Escribano va dedicar la seva vida a ajudar els més necessitats. «Si hi confies, la gent es torna bona. Jo estimo les persones», deia el mateix mossèn Jesús Franco a Diari de Girona en una entrevista d'ara fa 7 anys i és, precisament, aquesta afirmació la que permet comprendre el caràcter humil i generós del difunt capellà.

Durant 46 anys (1967-2013) va ser el mossèn de la parròquia del Bon Pastor de Figuereson s'hi concentra la comunitat gitana de la ciutat, fins que el 2013 es va retirar a la Residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats de Banyoles, on va morir el diumenge passat a punt de celebrar els 89 anys.

Amb el pas dels anys, mossèn Jesús Franco es va convertir en una de les personalitats més conegudes a Figueres, sobretot per la seva tasca social i compromís d'integració de la zona oest de la ciutat. Definit pel seu amic i company de vocació mossèn Josep Taberner com un home «tossut, actiu i perseverant», Jesús Franco va aconseguir aixecar del no-res una església, una llar d'infants, cases, un rober, un Teatre i el servei de Càritas Interparroquial de Figueres.

«Es va convertir en els Serveis Socials de la ciutat, sobretot entre les dècades dels 60 i 70» recorda el periodista alt empordanès Josep Maria Bernils.

Marcat per la pobresa

«Ell havia partit de l'absoluta pobresa», recorda mossèn Taberner, qui el va substituir quan va deixar l'activitat pastoral el 2013. Precisament és la vivència d'una infantesa difícil el que podria haver determinat el seu compromís amb la tasca social. Jesús Franco va néixer l'any 1928 a Logronyo (Rioja), però es va quedar orfe de mare i el seu pare, que era militar, el van destinar a Girona, on va ser empresonat.

Bernils i Taberner coincideixen en què Jesús Franco va estar a punt de ser evacuat a l'antiga URSS, on s'enviaven nens sense família durant la guerra, i convertir-se així en un dels coneguts com a Nens de Rússia, parafrasejant el que els havia explicat el mateix Jesús Franco.

Finalment el van acollir les monges de les Germanetes dels Ancians Desemparats i d'allà el van enviar al Seminari de Girona (1939). De fet, és en la residència que té la congregació a Banyoles on mossèn Jesús s'hi va retirar fa quatre anys i on va morir el diumenge 26 de novembre.

A la parròquia d'Ordis

Va arribar a l'Empordà el 1959 i es va encarregar durant vuit anys de la parròquia d'Ordis, però a partir de l'1 de gener de 1967 va assumir la del Bon Pastor. Oficiava casaments i batejos a la capella de l'Hospital, però amb la voluntat de millorar el barri, rector Jesús Franco va engegar la «campanya del rajol» amb el clar objectiu d'aixecar una església i una rectoria al barri. «Va construir tot l'edifici amb donatius» recorda Bernils.

El capellà, amb la seva dedicació les 24 hores del dia, es va guanyar l'estima i reconeixement dels seus feligresos. «Necessitem més capellans amb l'esperit social de mossèn Jesús Franco», reconeix mossèn Taberner.

La seva devoció pels transeünts, pobres i necessitats de Figueres li va valdre l'homenatge que li va dedicar l'Ajuntament l'any 2009 amb l'entrega de la Fulla de Figuera de Plata i el bateig d'un dels carrers del Bon Pastor amb el seu nom.

Mossèn Jesús Franco va treballar incansablement per la integració de la zona oest de Figueres, on ha deixat la seva empremta.