Si continuéssim amb els recordatoris a títols de cançons per fer encara que només sigui una caricatura dels moments polítics actuals, potser hauríem de recordar na Doris Day quan, en la pel·lícula El hombre que sabía demasiado, amb James Stewart, entonava la famosa Què serà, serà.... O més cap aquí, l' Ana Belén, que també venia a preguntar-se el mateix només que encetant la seva curiositat amb un Oh...!.
M'estic referint al fet que, una vegada aprovats els pressupostos amb el cabalístic número perfecte de dotze vots a favor (el dotze, diuen, és el número que indica la perfecció de govern: les dotze tribus d'Israel, els dotze apòstols, els dotze homes justos...), què els quedarà per fer als vint-i-un regidors figuerencs sinó fer passar dies per empènyer aquesta legislatura municipal tot esperant les eleccions municipals del maig del 2019? Perquè no m'imagino que a la fi d'aquest 2018 es vulguin posar a discutir uns nous pressupostos sense saber, oh, què serà què serà, el que el destí els té reservat.
Però no és tampoc a aquesta intriga a la que volia referir-me sinó a la curiositat concreta sobre què s'estarà cuinant en els fogons dels partits sobre la configuració de les llistes i, més concretament, sobre el lideratge de les mateixes.
No goso, en aquesta ocasió, fer pronòstics encara que segurament no vaig del tot errat si afirmo que si bé en alguns casos es tractarà d'una decisió personal de l'interessat mitjançant la qual repetirà o no capçalera ( Felip, Casellas, Olmedo?), en d'altres (Ciudadanos, ERC, CUP i els altres que no sé pas amb quin nom es batejaran per a aquesta ocasió) seran les respectives directives o processos assemblearis els qui prendran la decisió. No, no me n'he oblidat d'Unió, és que no la veig amb capacitat d'oferir llista independent.
Hauran de filar prim tots els interessats perquè, més enllà del divertimento estadístic del passat article en el que els transvasava els resultats de les autonòmiques a les properes municipals, els vots obtinguts per cadascuna de les formacions van ser més èxit o fracàs de les seves sigles que dels seus representants municipals. En fi, ens quedarem pel ara amb el que deia la Doris: « Será lo que haya de ser, no podemos ver el futuro, qué será, será?».
