Mentre dos equips de les universitats de Girona (UdG) i Barcelona (UB) van constatar el passat novembre que el claustre de la finca del Mas del Vent de Palamós, l'existència del qual es va donar a conèixer el 2012, pertany al de la catedral antiga de Salamanca, la Generalitat segueix el seu camí per establir el seu origen i s'ha fixat el termini d'un any per esbrinar-ho.
El passat octubre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la incoació de l'expedient per declarar el claustre bé cultural d'interès nacional. Segons la legislació, des de l'inici de l'expedient es disposa de 18 mesos per emetre una resolució. Mentre dura l'expedient, el "monument" queda automàticament protegit a l'espera de la resolució final. Alhora, la conselleria de Cultura va encarregar al catedràtic d'Història de l'Art Eduard Carbonell un dictamen per establir l'origen i espera els resultats en un any.
Així ho va anunciar ahir el director general de Patrimoni, Joan Pluma, durant una entrevista a Catalunya Ràdio. "Tenim entorn d'un any", va dir Pluma, un temps que "ens ha de permetre estudiar-lo i poder tirar endavant les recerques addicionals per poder localitzar i datar" el claustre "en la seva totalitat". "Estem en la fase d'haver encarregat el dictamen a l'Eduard Carbonell i esperem les seves conclusions", va assegurar.
Es tracta del segon informe encarregat per la Generalitat per "conèixer la història del claustre fins a arribar a Palamós", deia ahir Pluma. En el primer informe encarregat per la conselleria de Cultura, una comissió d'experts va determinar que la construcció era una còpia amb elements "poc rellevants" dels segles XII i XIII. Després, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va rectificar i va demanar un segon informe a Carbonell i va encarregar a Patrimoni que obrís l'expedient per protegir el claustre de Palamós.
El vincle amb Salamanca
Mentrestant, el redescubridor d'aquestes galeries, l'historiador i professor d'Història de l'Art Medieval a la UdG Gerardo Boto, després de la investigació que va dur a terme, va concloure a finals de novembre que el claustre corresponia al que hi havia a la catedral vella de Salamanca, desmuntat l'any 1783 i del qual es desconeixia la localització. En aquesta recerca va tenir la col·laboració de dos dissidents de l'equip d'experts de la Generalitat que l'estiu de l'any passat va emetre l'informe afirmant que el claustre era una reproducció historicista: el geòleg i professor de la Universitat de Barcelona Màrius Vendrell, i la restauradora Pilar Giráldez (Patrimoni 2.0), que no van acceptar les conclusions d'aquell informe.
