L'Ajuntament de Torroella de Montgrí ja té un govern de vuit regidors i, malgrat que segueix en minoria, ara només està a un de la majoria absoluta. CiU i ERC-Junts van firmar ahir l'acord de govern, avançat per Diari de Girona, per aquest mandat: són les dues forces més votades en les darreres eleccions municipals amb quatre regidors cadascuna i ha de garantir l'estabilitat institucional.

Una situació que per als seus protagonistes és viable però que veuen més complicada des de l'exterior, atenent els antecedents de la campanya electoral i de l'anterior mandat: per un costat, ERC-Junts es va presentar com l'alternativa a l'anterior govern, liderat per CiU; per l'altre, l'alcalde Jordi Cordon (CiU) es retrobarà amb la que va ser la seva número dos a les eleccions del 2011 i primera tinenta d'alcalde, Sandra Bartomeus, que va marxar del govern el febrer de 2014 amb dures acusacions cap el batlle -«mostres de desconfiança, rancúnia, cinisme, acusacions gratuïtes i falta de respecte cap a la meva persona»-. Bartomeus ha estat la número dos de la llista d'ERC-Junts i assumirà Urbanisme, delegació que ja va tenir amb CiU.

Bartomeus, conscient que el retrobament amb Cordon serà motiu de dubtes, va comentar ahir a les xarxes socials que «des de Junts hem fet un esforç des del primer moment per tal de facilitar aquest pacte», precisant que «l'esforç, a nivell personal, també hi és, no us enganyaré, però la meva prioritat i la dels meus companys és la de solucionar els problemes del poble abans que la d'enrocar-nos en temes personals». El president de Junts és Joan Carles Sánchez, expresident local de CDC que va plegar també en desacord amb Cordon. L'anterior mandat també va ser tens entre Cordon, alcalde, i Josep Maria Rufí, cap de l'oposició.

En tot cas, ja es va fer evident en el ple d'investidura un canvi de relació entre les parts quan Rufí va oferir a Cordon «parlar del passat, present i futur» i l'alcalde va respondre que s'havien de «deixar enrere recels». Ahir, el republicà va concretar que «la batalla electoral ja s'ha acabat» i que «en un escenari com el que teníem (un govern amb només els quatre regidors de CiU) calia ser responsables» per formar un govern més fort. «No anem a l'Ajuntament a estar còmodes, sinó a treballar; hem fet la reflexió que calia garantir la governabilitat de l'Ajuntament», va argumentar el pacte.

Diferències polítiques

L'alcalde, que ostentarà el càrrec durant els quatre anys, va manifestar que «no hauríem fet el pacte de govern si pensem que és inestable» i que les diferències que hi va haver en el passat amb els representants d'ERC i Junts són en el pla «estrictament polític». Dels seus nous socis va destacar la voluntat d'arribar a un acord malgrat que els programes tenen alguna diferència. Quant al mandat, la intenció de Cordon es mantenir el govern de vuit regidors i buscar acords puntuals amb els grups de l'oposició.

Des d'UPM, Jordi Colomí (havia de ser alcalde amb CiU i LEST, abans que Cordon es fes enrere), va manifestar que mesos abans ningú s'hauria cregut l'acord de govern entre CiU i ERC-Junts i va afirmar que «la prioritat d'Esquerra era que no tinguéssim l'alcaldia i s'ha hagut d'empassar les seves paraules (de formar un govern alternatiu)». També va expressar els seus dubtes del retrobament de Cordon amb Bartomeus i que l'exconvergent recuperi l'àrea d'Urbanisme. No obstant això, va animar-los «a deixar de banda el que s'han dit aquests quatre anys i ara han de governar bé pel municipi». Quant a l'organigrama, en què ERC-Junts té Urbanisme, Hisenda i Promoció Econòmica; mentre que CiU té Seguretat Ciutadana, Cultura i Turisme; Colomí el va valorar complicat i poc efectiu.

Des de LEST, Sílvia Comas es va limitar a dir que «l'entesa entra els dos grups crea dubtes tenint en compte el que ha passat fins ara».

Entre els compromisos del pacte hi ha respectar els projectes en fase d'execució i valorar la continuïtat dels planificats; afavorir la col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat municipal descentralitzada de l'Estartit; elaborar un pla d'actuació municipal amb els eixos principals d'acció del mandat; que hi hagi comunicació en les divergències internes que puguin sorgir; crear un grup de coordinació política i tècnica entre les regidories; i donar suport institucional a les eleccions del 27 de setembre «per assolir la independència» de Catalunya.