L´Audiència Nacional ha condemnat l´Estat, la Generalitat de Catalunya i l´Ajuntament de Santa Cristina d´Aro a indemnitzar amb 80.000 euros un home que va resultar ferit en el despreniment de roques que hi va haver el 25 d´agost de 2003 a la cala del Senyor Ramon del municipi baixempordanès.

La indemnització ha de ser abonada «conjuntament i solidàriament» per les tres administracions, a més dels interessos legals d´aquesta quantitat des del 18 de juny de 2009 fins al pagament. Els magistrats sentencien que la companyia asseguradora de la Generalitat també ha de participar en el pagament. La sentència, del 21 d´abril de 2015, considera responsables les tres administracions dels danys que va patir el demandant ja que «el risc de caiguda de roques no era imprevisible ni inevitable». La sentència no admet cap recurs.

Els danys soferts per la víctima, un madrileny, es van produir cap a tres quarts de quatre de la tarda del 25 d´agost de 2003, quan hi va haver un despreniment de roques de 700 quilos que van caure del precipici que hi ha a la cala a sobre de la terrassa del quiosc de platja que hi havia. Com a conseqüència de l´impacte de les pedres dues persones van morir -una a l´acte i l´altra, un parell de setmanes després- i dues més van resultar ferides de caràcter greu. El recurrent en aquest cas va patir diverses fractures a la pelvis i va necessitar 688 dies per curar-se amb 72 dies d´hospitalització i 369 de baixa laboral. A més, pateix seqüeles funcionals al maluc i la cama dreta.

Via penal, desestimada

El cas va arribar a l´Audiència Nacional ja que la defensa del denunciant, exercida pel lletrat David Gallego Prat, hi acudís perquè el Ministeri de Medi Ambient va desestimar la reclamació que va presentar i ni la Generalitat ni l´Ajuntament van respondre-li -prèviament, la via penal havia estat desestimada per l´Audiència de Girona-.

En el recurs contenciós administratiu interposat davant de l´Audiència Nacional, el denunciant reclamava una indemnització de 139.969 euros pels danys i perjudicis soferts arran de la caiguda de les roques que van lesionar-lo i deixar-li seqüeles.

A la sentència, queda clar el posicionament de les tres adminstracions: treure´s la responsabilitat de sobre en afirmar que no és de la seva competència i, en tot cas, al·legar que el despreniment sobre la terrassa de la guingueta van ser producte d´una força major que no tenia cap relació amb el funcionament de la guingueta, que era una concessió administrativa -s´ha de destacar que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat havia elaborat un informe en què determinava una xifra d´indemnització-.

No obstant això, la sentència exposa clarament la responsabilitat de les tres administracions perquè les tres tenien competència sobre l´espai i la concessió de la guingueta. Resumit i per aquest cas: l´Ajuntament va aprovar l´autorització de la concessió de la guingueta a la cala del Senyor Ramon, la Generalitat va aprovar la proposta dels usos de temporada -la distribució de les concessions al litoral de Santa Cristina- i el Servei de Costes de Girona, depenent del Ministeri de Medi Ambient, va autoritzar l´Ajuntament a ocupar la zona de domini públic marítimo-terrestre amb al guingueta.

Risc obviat

Un cop determinat que les tres administracions hi tenien competència en l´espai, la sentència afirmar que existeix «relació de causalitat entre els danys -que van patir les persones amb el despreniment- (...) i el funcionament dels serveis depenents de les tres administracions». En aquest sentit, recorda que un informe posterior a la caiguda de les roques encarregat per Costes afirmava que els despreniments ja feia anys que es produïen, cosa que queda demostrada amb el fet que aquell agost de 2003 ja hi havia malles i barreres per intentar que els blocs de pedra no arribessin a la platja, i que van ser insuficients per aturar les roques que van causar els dos morts i dos ferits greus.

D´aquesta manera, la resolució judicial de l´Audiència considera que «el risc de caiguda de roques no era imprevisible ni inevitable, sinó un fet natural conegut (...), cosa que hauria d´haver estat tinguda en compte (...) per les diferents administracions a l´hora d´autoritzar l´ocupació del domini públic, aprovar el pla d´usos de temporada o autoritzar les instal·lacions concretes en un lloc perillós».

Així, condemna les tres administracions a pagar una indemnització de 80.000 euros més els interessos legals al ferit. L´alcalde de Santa Cristina, Xavier Sala, va manifestar ahir que estan pendents d´una altra sentència per parlar amb les altres administracions a veure què fan. També va concretar que no li consten més despreniments a la cala del Senyor Ramon des d´aquell 2003 -Sala precisa que tampoc ha estat aquests 12 anys a l´Ajuntament-.

Les víctimes mortals

  • Un barceloní i un exedil de Palafrugell El despreniment de roques que va tenir lloc el 25 d´agost de 2003 a la cala del Senyor Ramon de Santa Cristina d´Aro va provocar la mort de dues persones: Joaquim Turró Roselló i José Luis Moreno Navarro. El primer tenia 59 anys i va morir a l´acte com a conseqüència de l´impacte de les pedres. Turró havia estat regidor a l´Ajuntament de Palafrugell. Moreno, barceloní, va morir dues setmanes després a l´hospital Josep Trueta de Girona on estava ingressat. La segona víctima mortal va patir un traumatisme cranioencefàlic a causa dels cops de les roques i va ingressar en estat molt greu a l´hospital gironí. També hi va haver dos ferits greus, un dels quals és el que va interposar el recurs contenciós administratiu que ara ha resolt l´Audiència Nacional i que condemna a les administracions a indemnitzar-lo amb 80.000 euros pels danys soferts. Es tracta d´un madrileny que va patir fractures a la pelvis i per les quals va ser operat al Trueta. La segona ferida greu va ser Adela M.C., que va patir lesions al cap i a l´esquena, per les quals va estar ingressada una nit a l´hospital de Palamós.