L'adjudicatari del Port d'Aro va obtenir en el concurs 97,20 punts sobre 100

La UTE concessionària de la instal·lació portuària afirma que l'execució del projecte no tindrà afectació ambiental

16.10.2015 | 07:32
Reparació de la bocana del Port d´Aro, l´any 2009.

La unió temporal d'empreses Port d'Aro, que ha obtingut la concessió d'aquesta instal·lació portuària de Platja d'Aro pels propers 25 anys a partir del maig del 2016, ha manifestat que el desenvolupament del projecte de renovació, que inclou la perllongació de l'espigó, no té afectacions ambientals negatives ni perjudicarà la perspectiva visual de Punta de Prima. La UTE, integrada pel Club Nàutic Port d'Aro i Sierra de Mías SA (empresa que gestiona la vigent concessió), ha recordat que la proposta que van presentar per a la concessió del Port d'Aro va guanyar el concurs amb una puntuació de 97,20 sobre 100 que li va atorgar Ports de la Generalitat. Joan Tubella, conseller delegat de Sierra de Mías, exposa que al concurs s'hi va presentar un altre projecte que va obtenir menys punts i que els membres que formen part de l'empresa participen en la gestió d'altres ports esportius catalans: Port Olímpic de Barcelona, Sant Carles Marina de Sant Carles de la Ràpita i Port Ginesta de Sitges, cosa que els pressuposa un grau d'experiència i coneixement en aquest àmbit.

La UTE Port d'Aro va enviar ahir un comunicat per respondre les crítiques i una recollida de firmes per aturar el projecte davant la possibilitat que sigui una amenaça ambiental, sobretot per a la posidònia i els canvis en les dinàmiques marines que pot comportar l'ampliació de l'espigó.

La UTE apunta que l'actual bocana no evita l'agitació marítima en el seu primer tram. Un problema que segons les bases del concurs de la concessió s'ha d'arreglar i que ha comportat que se'n projecti l'ampliació. En segon lloc, afirma que "l'informe d'un consultor ambiental de reconegut prestigi garanteix la viabilitat ecològica del projecte ja que es respecta la fauna i la flora marítima i terrestre". També garanteix que l'espigó no afectarà la vista de Punta Prima, alhora que l'estructura del contraespigó interior "s'integrarà amb la construcció actual". Tubella va afegir que "som coneixedors absoluts de la importància de Punta Prima" i que per garantir que no se l'afecti visualment l'escullera creixerà uns seixanta centímetres, menys del necessari -considera que faria falta un espigó de deu metres per evitar l'efecte de l'onatge a l'interior de port-. Per compensar-ho, es farà l'esplanada que ha de dissipar les onades que superin l'escullera.

La UTE afirma que ha realitzat un mostreig marí amb una empresa especialitzada, el qual va mostrar "amb abundància les zones sorrenques", mentre que "no es va trobar cap rastre ni indicació de l'existència de la posidònia en aquesta àrea". Afegeix que el projecte respecta la Llei d'Avaluació Ambiental i la Llei de protecció de la mar basades en directives de la UE i que "té una atenció especial per respectar íntegrament les peculiaritats de la zona, tant ecològicament com el paisatge i els fons marins".

Cap impacte

Tubella va insistir que són conscients que s'ha de vigilar l'impacte ambiental del projecte, de manera que "abans de presentar qualsevol projecte" van estudiar si hi havia posidònia i si l'ampliació de l'espigó podia afectar les dinàmiques marines causant problemes a les platges de l'entorn. El conseller delegat va afirmar que no hi ha impacte.

Tubella va explicar que al concurs per la concessió van presentar un projecte bàsic on ja apareixia l'ampliació de l'espigó i que és molt proper a l'executiu, el qual està pendent de ser aprovat per Ports de la Generalitat. Un cop ho faci, l'administració sotmetrà el projecte al procés d'avaluació ambiental.

El directiu va afegir que estan tancant el pressupost de l'obra -entre 23 i 25 milions d'euros-. A part de les obres més visibles de l'espigó, hi ha altres actuacions com la renovació de les instal·lacions que tenen més de 30 anys, seguretat per a la navegació, bombes d'aigua per renovar el mirall d'aigües, entre d'altres. L'obra la paga la UTE, que obtindrà els diners de la venda dels amarratges, els quals passaran dels 822 actuals a 477.

Mànega més ampla

Aquesta reducció (els amarratges seran més amples) ha motivat les queixes de part dels socis, que consideren que la nova concessió buscarà embarcacions més grans i, per tant, socis més adinerats. "No és elitista, no és només per a privilegiats, sinó que és una posada al dia pels propers 25 anys", va afirmar Tubella, que va explicar que l'evolució de les embarcacions ha portat a construir-ne de més amples: "Els vaixells han crescut un 30% de mànega". Una dada que han obtingut perquè "tenim 30 anys d'experiència en aquest port i veiem qui s'ha canviat la barca i com és la nova, a més de les dels altres ports, i en coneixem la tipologia". I va afirmar que la demanda d'amarratges per a embarcacions petites ha estat baixa en aquests 30 anys de concessió i que el 90% dels socis que han manifestat que volen seguir amb un amarratge podran ser col·locats en el lloc que volen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema