Pere Bahí i el «catxoflino»

«El millor homenatge que podem fer a Pere Bahí és recordar la seva aportació en el rescat dels plats tradicionals»

09.11.2015 | 07:08
Pere Bahí i el «catxoflino»

Ens ha deixat el gran amic i cuiner Pere Bahí, del restaurant La Xicra, de Palafrugell. No trobaríeu ningú que no digués que era una gran persona, farcit de bonhomia, a més d'un gran cuiner, animador cultural i cantant que brodava les havaneres i cançons de taverna, també de tema culinari. Recordo el programa de FeM Girona on em varen entrevistar, i on ell cantava havaneres i cançons de taverna, que li donaven un to ben diferent als acostumats programes d'entrevistes. Com sempre que passa quan se'ns mor una persona amiga i estimada, ens sap greu de no haver-hi parlat més, de poder-nos amarar dels seus coneixements i saviesa.

Amb ell vaig aprendre a estimar plats de la fecunda cuina de Palafrugell com el Niu, una barreja sorprenent d'elements, com el bacallà, el pixopalo, els ocells, ous durs, patates: ingredients aparentment contradictoris, però que just pel sofregit i l'allioli fan un resultat superb... com la personalitat de Pere Bahí, feta de diverses aptituds quasi renaixentistes.

El millor homenatge que podem fer a Pere Bahí és recordar la seva aportació en el rescat de plats tradicionals de la cuina del Baix Empordà, entre ells el «Catxoflino», i la seva enorme honestedat als fogons.

Heu sentit a dir mai aquesta paraula? Jo la vaig escoltar per primera vegada a Palafrugell, de la boca d'en Pere Bahí -profeta del Niu, el plat més complex de la cuina europea-. Cap ciutat dels nostre territori ha arribat al cim de la creativitat -i estem parlant de cuina tradicional- com la ciutat de Palafrugell i el seu entorn. Ho he escrit altres vegades. Palafrugell hauria de ser declarada capital de la cuina catalana. Esmentàvem el Niu -de la fabulosa sèrie dels plats de mar i muntanya-, que és el plat més surrealista de tota la cuina europea, síntesi de mar i muntanya, de camp i de bosc. Palafrugell és el país de Josep Pla-l'escriptor de cuina més important d'Europa, i del qual en Pere Bahí en va fer un llibre-, dels tapers bocafins, de les garoines (eriçons de mar) i la Garoinada amb botifarra i alls tendres -la inventiva sempre present-. País de suculents Platillos i luxuriants Sarsueles, i de Suquets esplèndids i, com hem dit, del mar i muntanya un estil únic en tota la cuina europea. El país de l'únic arròs negre del món que no es fa amb tinta de sèpia, sinó amb ceba caramel·litzada pacientment, amb un sofregit fet «amb peus plans«, com diuen els pescadors. Què més cal dir? I, per acabar-ho d'adobar, és el país de les millors i més antigues campanyes gastronòmiques, amb tot d'excel·lents restaurants que mantenen els ?millors plats de la cuina tradicional.

Ara podrem dir, també, era el país de Pere Bahí i del seu «Catxoflino», nom extravagant per a un plat que també ho és pels seus ingredients -sobres d'aquí i d'allà, però posades amb ordre i concert- i talent intuïtiu -a la cassola-. Tal com era la cuina d'en Pere Bahí: imaginativa, però fortament posada amb els peus a terra, arrelada en el seu país i la seva ciutat.

El Diccionari Català-Valencià-Balear diu: «Catxoflino: Plat de vianda saborosa (Llofriu)». L'origen del nom -humorístic, com correspen a l'humor sorneguer de l'Empordà- deu ser «cacho fino». El «Catxoflino» és una barreja d'ingredients tan diferents com carxofes, salsitxes, bolets, calamars, mandonguilles, gambes, musclos... amb un bon sofregit o un bon saltat. Sempre el bon sofregit, o la bona picada, que és el que ho lliga tot, com les arrels posades en el país.

Però el «Catxoflino» -i tot el que significa- per sempre, serà també la memòria de Pere Bahí, amb els seus peus ben plantats a terra però fent voleiar el talent i la imaginació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema