Ja sabíem que Artur Mas era com una bicicleta de pinyó fix. O com un cotxe sense marxa enrere. També sabíem que el seu respecte per la primacia del parlament és, per dir-ho suaument, més aviat dèbil. Ahir ratificà una filtració publicada pel diari El País.

És més interessant que tota la informació parlamentària, tant amanida de fum per CiU. Les pitjors expectatives sanitàries, és a dir tot allò que Boi Ruiz, Josep Prat i Artur Mas neguen, són reconfirmades per la filtració. Se separarà del conjunt de l'Institut Català de la Salut (ICS) l'hospital gironí Josep Trueta i el lleidatà Arnau de Vilanova. A la vegada, desenes d'ambulatoris d'aquestes dues demarcacions constituiran unes dotze empreses dites públiques, però de fet no tant. Volen estendre-ho arreu.

D'entrada, això no estava en el pla de salut presentat fa només quinze dies pel propi Artur Mas a Sitges. Obliden que la democràcia és també una qüestió de formes. Crear un grup d'opinió o un partit no solament és lícit sinó que està emparat per la Constitució. En canvi, agafar a un polític i llençar-lo per la finestra és afortunadament un delicte penat per la llei.

Ara CiU llença per la finestra a una sanitat que admeten (vegi's el seu propi Pla de Salut) que era bona i barata. Calia reformar-la, però no pas massacrar-la.

La política de la Generalitat intenta salvar un pressupost sanitari que sempre va ser sobrepassat per tots els governs - no només pel Tripartit - i sobretot ajudar a un clan de poder sanitari concret, el de la sanitat privada. Tanmateix, CiU oblida que el dèficit en sanitat deixat per CiU el 2003 (quan, ai las, eren temps de bonança econòmica) era més del doble del que CiU s'ha trobat fa un any ( en temps de crisi) provinet del Tripartit. Això és una dada i la resta són punyetes. Però CiU calla. Malgrat això, un metge de CiU, gens content amb la política de Boi, Prat i Mas em diu "fins quan podrem dir, sense fer riure, que tot és culpa del Tripartit?".

Fins ara, a Catalunya viure més anys no era, des d'un punt de vista estrictament mèdic, funció de la renda. Teníem un mèrit força insòlit arreu: la detecció del càncer de mama era igual en tots els nivells de renda. Cal dubtar continuï sent així. Les pancartes dels metges que afirmaven "Les retallades maten". Era una veritat. Espero les dades sobre nivell i efectes en l'atenció mèdica. A curt termini, poden no ser escandaloses. A més, cal fer confiança a alguns personatges quant a voluntat maquilladora. Però la veritat arribarà a ser coneguda, segur que abans de les properes autonòmiques, en les quals no sabem si el candidat serà Mas o el nen Pujol. La família Pujol calla i Mas fa de tot per escurçar la seva vida política.

A CiU no hi ha una visió presentable, que vagi més enllà. Per això callen, o diuen bestieses, com invocar el sistema sanitari holandès, del qual ja en parlaré aviat. És curiós com uns personatges que es diuen nacionalistes - i ara assumeixen la ridiculesa integral del sobiranisme - siguin sempre partidaris del "prêt à porter" i no pas de la roba a mida. Que en va resultar de la seva passió pel fallit, "model socialista suec" que preconitzaven en els seus vells programes electorals? Amb governs ben diferents, a Suècia hi havia, i sobretot hi haurà un millor sistema sanitari, equitatiu i protector.

Aquella cabòria sobre Suècia ha anat a fer companyia a la reivindicació del "socialisme autogestionari" feta en el passat, també negre sobre blanc, per UDC.

Que es pugui dir de tot i a més fer el contrari és esgarrifós. Però resulta pitjor que una bona part de la població s'hi resigni.

La veritat sobre la sanitat pública que se'ns vol imposar, la seva realitat clànica, la seva opacitat (per no dir foscor pura) ha quedat palesa en un seguit d'articles - certs, però increïbles - publicats en aquest diari, centrats en la personalitat del president de l' ICS, Josep Prat i el holding Innova. Partint de Reus no se sap on arriba el seu poder ni la força ( certament immensa) que arriba a tenir.

En qualsevol país més democràtic i, per tant, amb mitjans de comunicació més independents, s'imposaria el criteri de fer els canvis pam a pam, pensant en les seves conseqüències. Abans hi hauria un debat profund en la societat i, per descomptat, en el parlament. Aquí això no va així. Aquesta maldat procedimental arreu faria impensable el degoteig de barbaritats que sobreïxen de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Subreptíciament i antidemocràticament se'ns vol portar on la immensa majoria de ciutadans no vol anar. Si ara se'ls deixa fer, seran capaços de tot.