La declaració diu que Catalunya és «subjecte polític i jurídic sobirà»

La proposta de CiU i ERC aposta perquè els catalans decideixin el seu futur polític però sense parlar d'estat propi

 18:08  
Jordi Turull i Marta Rovira, aquest dimarts al Parlament
Jordi Turull i Marta Rovira, aquest dimarts al Parlament ACN
 MULTIMÈDIA
 NOTÍCIES RELACIONADES

BARCELONA / ACN La proposta de declaració que han registrat CiU i ERC al Parlament aquest dimarts aposta perquè els catalans exerceixin el seu dret a decidir amb l'objectiu de decidir el seu "futur polític col·lectiu", però sense parlar d'estat propi com sí que feia l'esborrany que havien acordat ambdues formacions la setmana passada. La federació i els republicans han introduït aquesta modificació per tal de sumar PSC i ICV-EUiA a l'acord. Això sí, han mantingut el punt que diu que el poble català té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà, amb l'argument que si no tingués aquest caràcter llavors no podria exercir el dret a decidir. "Tothom qui ho vulgui ser hi podrà ser", ha dit Jordi Turull a PSC, ICV i CUP.

El text de partida que inicialment havien pactat CiU i ERRC parlava de "fer efectiu el dret a decidir com a plasmació del dret a l'autodeterminació dels pobles, i fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou Estat europeu". Ara bé, per tal d'acostar posicions amb PSC i ICV-EUiA, la declaració que finalment han registrat al Parlament ha patit alguns canvis, i l'estat propi s'ha quedat fora del redactat final. Així, CiU i ERC subratllen que, "d'acord amb la voluntat expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament acorda fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu".

Després que una tècnica de CiU registrés la proposta, els portaveus i portaveus adjunts de CiU i ERC han comparegut davant dels mitjans per explicar els canvis i per deixar clar que un acord amb PSC, ICV-EUiA i CUP és possible.

El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha opinat que "tothom qui ho vulgui ser hi podrà ser", perquè és una resolució amb la qual les forces que s'han compromès amb el dret a decidir "s'hi poden sentir plenament identificats".

Segons ha dit Turull, s'ha modificat el primer esborrany per "centrar-se molt més en l'exercici del dret a decidir com a instrument perquè el país decideixi el seu futur col·lectiu". "I quin ha de ser aquest futur? El que decideixi el país. Les nostres formacions defensaran un, les altres un altre, però serà allò que decideixin els ciutadans", ha indicat per argumentar que s'ha eliminat la referència a l'estat propi.

Turull ha opinat que, d'aquesta manera, es recullen les "sensibilitats de les diferents formacions polítiques", amb un vocabulari, a més, amb el qual "tothom s'hi pugui sentir còmode". S'ha eliminat qualsevol expressió que pogués servir "d'excusa" perquè algú no s'hi sumés. De nou s'ha referit aquí a l'estat propi.

La portaveu d'ERC a la cambra catalana, Marta Rovira, s'ha expressat en la mateixa línia: "El que fem és reforçar l'exercici del dret a decidir". Per això, ha considerat que aquest text "no té punts de partidisme" i pot reunir el suport de la resta de forces que durant la campanya han defensat el dret a decidir.

Segons Rovira, però, el futur del país "no pot ser altra que el que la gent ha manifestat al carrer i el 25 de novembre a les urnes", és a dir, la independència, però això s'ha de fer mitjançant un vehicle democràtic. "I aquí esperem trobar tots els demòcrates", ha dit.

També ha explicat que s'ha ampliat el preàmbul amb una sèrie de referències històriques que legitimen el dret a decidir.
Oberts a modificacions

Ambdós representants polítics han insistit que la declaració continua oberta a modificacions tot i que ja ha introduït fins i tot expressions d'altres textos. En tot cas, sí que s'ha mantingut la identificació de Catalunya com a subjecte polític i jurídic perquè, segons Turull, això és una "constatació". "Si vols que algú exerceixi el dret a decidir has de ser subjecte. Catalunya ja va fer un referèndum l'any 2006. Catalunya no és una cosa etèria, no és una cosa d'opinió, sinó de constatació", ha remarcat.

Turull ha afegit que li costaria entendre que algú digui que no vota aquest text per aquesta qüestió, perquè "llavors el dret a decidir no tindria cap mena de sentit".

Enllaços recomanats: Premis cinema