L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar la querella presentades pels bombardejos a Barcelona per part de l'exèrcit italià entre 1937 i 1939, fet que suposa la primera vegada que a Espanya la justícia obre diligències pels crims de la Guerra Civil. En un acte, la secció desena de l'Audiència de Barcelona ha revocat la decisió del jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona de no admetre a tràmit la querella, en considerar que els fets que s'hi descriuen poden constituir delictes de lesa humanitat i crims de guerra. En una resolució ferma, el tribunal admet les diligències que plantejaven els querellants -l'associació d'italians antifeixistes residents a Barcelona Altra Itàlia i dues víctimes dels bombardejos- i ordena identificar els militars i civils italians responsables dels atacs aeris a través de comissions rogatòries a la República d'Itàlia.
En el seu acte, la sala recorda que els bombardejos de l'exèrcit italià sobre barris altament poblats de Barcelona "es caracteritzen perquè era un objectiu civil, atès que el front de guerra estava molt allunyat", i van servir com a "laboratori de proves" per a futurs crims similars. Conclou la sala que els bombardejos sobre civils suposen "la comissió de crims en massa castigats per la llei, per qualsevol llei, en tot temps i lloc", de manera que "poden i han de ser investigats pels tribunals espanyols". De fet, l'admissió d'aquesta querella, presentada l'any passat als jutjats de Barcelona després que l'Audiència Nacional rebutgés la seva competència per investigar-la, suposa la primera vegada a Espanya en què un tribunal accepta aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i lesa humanitat per indagar en els horrors de la Guerra Civil espanyola.
Arxiu de la querella
El jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona va arxivar la querella pels atacs aeris, argüint que els autors dels fets no estan identificats i a causa de la seva "falta de concreció". No obstant això, l'Audiència considera que "no és possible el menor dubte" de la certesa dels fets denunciats, "en haver estat investigats i contrastats per nombrosos historiadors de diferents nacionalitats, el prestigi dels quals està fora de dubtes" i recorda que les querelles ofereixen detalls concrets sobre un episodi de bombardejos de gener de 1938 a la plaça Felip Neri de Barcelona.
La querella es dirigeix contra 21 oficials de l'exèrcit italià que formaven part de l'"Squadra Legionària Balears" i concreta els noms d'alguns dels comandaments polítics italians i espanyols que presumptament els "van pactar i van ordenar", com Benito Mussolini, Conde Ciano, Serrano Suñer o el propi dictador Francisco Franco.
La sala ordena descobrir la identitat dels copartícips en els bombardejos i determinar si segueixen vius, a través de les corresponents Fe de Vida, cosa que per a l'Audiència no és descartable atès que "la vida humana ha avançat molt els últims 50 anys".
L'Audiència ofereix a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat la possibilitat de personar-se com a perjudicats en la causa, així com totes les víctimes dels bombardejos i els seus supervivents, cosa que exigirà expedir oficis als arxius històrics autonòmic i municipal per aconseguir les identificacions. També es designen dos perits perquè concretin dates, zones atacades, densitat de població i nombre de morts.
