Ahir em vaig transmutar de fura. Volia ficar-me en diversos caus per esbrinar l'efecte de la llarga entrevista d'Oriol Junqueras a TV3. Estic fart de l'"opinionisme" que domina una part de la premsa, és a dir la difusió d'apriorismes ideològics o alimentaris, versió per sota taula de les subvencions. Volia poder aconseguir informació neutra i directa. Vaig quedar servit.

En els caus d'ERC estaven exultants. Un membre del seu Consell Nacional em va dir: "Hem guanyat. Sabem amb detall que els dos entrevistadors tenien instruccions precises de portar l'Oriol (Junqueras) al tema d'una vaga general ciutadana, per desprestigiar-lo. Hi estàvem preparats. Però els periodistes s'hi van negar. Volien fer passar a l'Oriol per un desmanegat i no ho han assolit. Vam donar la imatge d'un partit fiable, de govern".

En els caus de CDC hi havia el sentiment antagònic, de gran derrota. "És veritat -em diu un membre del Consell Nacional de CDC- que volíem que es destaquessin els aspectes econòmics molt negatius que tindria aturar l'economia catalana durant una setmana o més, com va manifestar voler Junqueras. Però els entrevistadors no ho van fer. Ha estat un cop baix. Si s'hagués fet una enquesta sobre la valoració de Junqueras i d'ERC abans i després de l'entrevista, s'hauria constatat que la imatge del líder d' ERC ha millorat. Això vol dir que des de TV3 hem aconseguit, malgrat la trampa de CDC, que ERC pugui passar per davant de CDC en les enquestes i en les eleccions. Ja ha estat superat allò d'"empat tècnic" (en les enquestes) que dilluns digueren dirigents de CiU en la reunió de la seva executiva".

Aquesta darrera font va arribar a dir "Junqueras és el millor dirigent que ara pot mostrar ERC. En canvi, Mas comença a ser el pitjor possible per part de CDC. Qualsevol expert internacional i neutre ens diria que tenim un problema de líder i que, de moment, no podem ni plantejar un canvi".

Tot plegat és un doble fenomen que qualsevol que hagi seguit l'actualitat pot copsar per si sol. De manera suïcida, Mas va optar per llençar-se a assumir el programa d'ERC, així com fer tot el que ERC li ha demanat. El resultat ha estat un cost immens per a CDC i cap cost per a ERC.

És un cas de manual i a la vegada anòmal, perquè en les enteses entre un partit petit i un altre de més gran el que és cruspit és el petit. Succeí, per partida doble, als Centristes Catalans-UCD i a ERC en la primera legislatura catalana. Els ha passat manta vegades als liberals britànics i als alemanys. Aquests darrers han arribat a ser cruspits tant des de la dreta democristiana com des de l'esquerra socialdemòcrata. El líder liberal alemany Hans Dietrich Genscher, ara jubilat, n'és una prova històrica.

Crec haver demostrar sobradament que tinc fonts de CDC. Ahir estaven en una vall de llàgrimes. Molts ja no suporten Mas. Però tots voldrien salvar CDC, si bé no veuen com. Saben que el primer que mogui un dit l'hi tallaran, com van fer en el cas premonitori de Lluís Recoder.

Aquestes fonts no creuen que Junqueras sigui la solució. Creuen que caldria una recomposició de la federació amb UDC que els portés vers la moderació. Però no ho veuen possible, tant a curt com a mitjà termini. Per tant, només somnien que Mas mori políticament en el "xoc de trens" que ha provocat, deliberadament. Quant a Junqueras, caldrà escriure'n un altre paper aviat. Avui només diré que ahir es va veure una mica més l'estratègia d' ERC. És una repetició de la que tingué el 2001 l'exlehendakari Ibarretxe a Euskadi. Creà un front de fet amb PNB, Eusko Alkartasuna i Esker Batua (la Izquierda Unida d'allí que ha seguit un complicat camí, comparable al d'Iniciativa). Tot plegat va acabar com el Rosari de l'Aurora. Aquí pot ser encara pitjor.