El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va avisar ahir els crítics del seu partit que la consulta interna del 14 de juny no era un "plebiscit sobre ningú" i va recalcar que seria una "trampa" preguntar per una Catalunya independent a la Unió Europea quan els Tractats ho fan "inviable". En la carta setmanal a la militància, Duran va defensar la pregunta aprovada per l'executiva d'Unió, sense l'aval del sector independentista, i va subratllar que, encara que pugui ser "enrevessada" com ho és també la situació política de Catalunya, era l'opció més "inclusiva", alhora que va defensar la "moderació" com una expressió del catalanisme. Duran també va pronosticar que ERC faria "tot el que pogués" per no ajudar CiU a tenir alcaldies on hagués estat la llista més votada perquè, segons el seu parer, des d'Esquerra "ens tenen ganes" (a CiU).

Per la seva banda, el president de la Intercomarcal d'UDC a Girona, Joan Cañada, va obrir la porta a votar "sí" el pròxim 14 de juny en la consulta interna del partit. Cañada, defensor de la independència, vol, però, que el convencin que el "sí" del dia 14 significa "sí" a la plena sobirania de Catalunya. En un apunt al seu bloc recorda que dimarts passat es va abstenir quan la majoria de l'executiva va acceptar la pregunta proposada pel secretari general, precisament perquè la trobava poc clara. En tot cas, no se suma a la campanya del "no" impulsada pel sector sobiranista del partit. Cañada va afegir que la consulta del 14-J no era, en cap cas, un plebiscit sobre el president d'Unió ni sobre l'executiva.

Per la seva banda, el dirigent d'UDC i diputat de CiU al Congrés dels Diputats Josep Sánchez Llibre va recalcar que la consulta d'Unió no era un "debat sobre independència" sinó sobre un full de ruta "propi, sòlid, seriós i factible". Així es va expressar el portaveu adjunt de CiU al Congrés a Twitter, on també va reprotxar a ERC la seva predisposició a col·laborar amb la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: "Amb l'actitud d'Esquerra a Barcelona queda clar que el poder els interessa més que la independència".

Pactes a Barcelona

Barcelona en Comú (BComú) sotmetrà a una consulta oberta a la ciutadania i de caràcter vinculant els possibles pactes de govern als quals pugui arribar la seva candidata i guanyadora de les eleccions, Ada Colau, a l'Ajuntament de Barcelona. Després d'aconseguir 11 regidors en les passades eleccions del 24 de maig, Colau ha iniciat una ronda de contactes amb els candidats d'ERC, PSC i la CUP per explorar possibles acords de govern. Uns pactes queen cas de tancar-se, la formació liderada per Ada Colau sotmetria a una consulta oberta a la ciutadania en la qual es podria votar a favor i en contra dels possibles acords de govern de la formació, i on el vot seria vinculant i decisiu en les aliances finals. Mentrestant, Colau ja ha avançat que revisarà la composició de Fira 2000 -empresa instrumental de la Fira de Barcelona- i reduirà de 12 a sis mesos el contracte de telefonia amb Telefónica per obligar aquesta empresa "a complir els drets laborals dels treballadors".

En un comunicat, la candidatura Barcelona en Comú va anunciar ahir que també volia estudiar el projecte d'ampliació del centre comercial La Maquinista "per revisar-lo i evitar posar en perill la futura escola La Maquinista". La candidatura de Colau també va anunciar que revisaria el refinançament del deute de l'Ajuntament per renegociar les condicions amb els bancs.

Per la seva banda, ICV-EUiA va apel·lar a ERC i al PSC perquè prioritzessin els pactes d'esquerres als ajuntaments -va demanar que entressin al consistori de Barcelona- i diputacions, i va crear dues comissions, una per al seguiment d'aquests acords i una altra per intentar confluir amb altres partits amb vista a les catalanes del 27-S.

Reunions PSC-CiU

El líder del PSC, Miquel Iceta, va opinar ahir que si el seu partit havia governat "tota la vida" amb ICV a Barcelona, no veia per què no podia fer-ho ara amb Ada Colau, i va confirmar que s'havia reunit amb el president Artur Mas i amb CDC als últims dies, en aquest últim cas per sondejar pactes després del 24-M. En declaracions a TV3, Iceta va relatar que, com publicava El Periódico de Catalunya, es va reunir la setmana passada a la Generalitat amb Mas, amb el qual no va parlar en cap moment de pactes municipals, sinó de política catalana.

Sí que va explicar que va explorar pactes municipals, en canvi, amb el número dos de CDC, Josep Rull, el vicesecretari general de Relacions Institucionals de CDC, Lluís Corominas, i la secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, en una trobada formal que, segons fonts socialistes, es va produir dimecres a la seu de CDC al carrer Còrsega de Barcelona. Els dirigents de PSC i CDC van posar sobre la taula possibles pactes després del 24-M i van parlar de la "necessitat d'estabilitat" en governs locals, en els quals, "fins a on sigui possible, es respecti la llista més votada", va detallar Iceta.

Acord a Badalona

El cap de llista d'ERC en les passades municipals a Badalona, Oriol Lladó, va respondre a l'alcalde en funcions, Xavier García Albiol (PPC), que "no hi ha un pacte de perdedors, sinó de la majoria i per a tots els ciutadans". Albiol va dir ahir que "hi ha molts ciutadans que se senten estafats perquè no governarà la força més votada" i que el nou govern d'esquerres liderat per Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú, "crearà inestabilitat i inseguretat en les futures inversions de les empreses i socialment". Lladó, per contra, creu que amb el pacte acordat amb Guanyem Badalona en Comú, PSC i ICV-EUiA han aconseguit un dels seus "objectius", que és que la ciutat tingui un govern "al servei de les persones".