UDC surt del Govern i posa en crisi una aliança de 37 anys a CiU

Quatre dècades de relació des que Convergència i Unió s'establí com a coalició al setembre del 1978

17.06.2015 | 18:19

Després de més 37 anys junts, Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha decidit avui sortir del Govern posant en crisi una aliança amb CDC que va portar CiU a erigir-se en la principal força política a Catalunya, un matrimoni de convivència que no sempre ha estat fàcil i amb crisis recurrents.

Amb Jordi Pujol com a gran estendard, ara caigut en desgràcia per la confessió de la seva fortuna oculta a l'estranger, CiU es va convertir en el principal partit català des de les generals del 1979 i va governar la Generalitat sense interrupció entre el 1980 i el 2003 -en tres ocasions amb majoria absoluta-, i va tornar el 2010 amb Artur Mas al capdavant.

Quatre dècades de relació des que Convergència i Unió s'establí com a coalició al setembre del 1978 i, ja el 2001, es van convertir en una federació de partits. Quatre dècades en les quals ha passat de ser el gran representant del pactisme català i partit clau per a la governabilitat d'Espanya pel seu suport als diferents governs entre el 1993 i el 2000, a iniciar un viratge sobiranista els últims anys fins a abraçar l'independentisme.

Ha estat precisament el bitllet comprat per CDC per al "viatge a Ítaca" i el fet que UDC posi més condicionants i inconvenients a aquest trajecte sense escales cap a la independència el que ha provocat el divorci entre els dos socis i una fractura dins de la pròpia Unió.


CRONOLOGIA:
19 de setembre 1978.- Es crea la coalició CiU, amb la firma d'un acord per part de CDC (partit fundat a la clandestinitat per Jordi Pujol) i UDC (fundat el 1931) pel qual tots dos es presentarien a les eleccions amb el nom de Convergència i Unió.

1979.- CiU es presenta per primera vegada de forma conjunta a les eleccions generals, aconseguint vuit diputats i un senador. En les municipals, CiU aconsegueix 221 alcaldes i gairebé 1.800 regidors.

1980.- En les primeres autonòmiques, CiU guanya les seves primeres eleccions, encara que en minoria, i Jordi Pujol governa amb complicats suports d'UCD i ERC.

1982.- S'inicia l'ascens de CiU. A les eleccions generals es va beneficiar de la caiguda d'UCD i molts vots de centre van ser per a la coalició nacionalista, que va obtenir 12 diputats al Congrés.

1984.- Les segones eleccions autonòmiques, CiU guanya amb el 46,56 % dels vots i 72 escons. És la primera majoria absoluta de Jordi Pujol, que tornaria a repetir el 1988 i el 1992.

1987.- En les municipals la coalició va aconseguir el control de totes les diputacions de Catalunya menys Barcelona, i tres quartes parts dels pobles de Catalunya passen a estar governats per CiU.

1995.- Les eleccions catalanes suposen un punt d'inflexió en la trajectòria de CiU, que malgrat guanyar, perd la majoria.

1996.- La curta victòria del PP en les generals converteix CiU, amb 16 diputats, en força decisiva per al Govern de José María Aznar. El pacte del Majestic PP-CiU permet a Catalunya incrementar competències.

1998.- Josep Antoni Duran i Lleida anuncia que anirà en el lloc número 8 de la llista electoral de CiU per Barcelona a les eleccions del 1999, perquè Convergència es va negar a acceptar-lo com a número dos. Duran havia rebutjat una oferta de Pujol, per la qual li concedia el lloc número dos si Unió renunciava a la possibilitat d'encapçalar la candidatura a les eleccions autonòmiques del 2003.

1999.- CiU guanya les autonòmiques a l'octubre amb 56 escons, a dotze de la majoria absoluta. S'incorpora per primera vegada Duran com a conseller de Governació i es dota de més poders la conselleria d'Economia d'Artur Mas, que l'any següent és elegit secretari general de CDC convertint-se en el número dos del partit.

2001:
17 gener.- Mas és nomenat conseller de Presidència i "conseller en cap", càrrec nou a la Generalitat moderna que suposa atorgar-li el títol de número dos del Govern i hereu de Pujol com a candidat de CiU en les autonòmiques. Duran dimiteix com a conseller al·legant que la designació de Mas trenca l'equilibri de forces.

31 març.- Jordi Pujol anuncia davant el consell nacional de CDC que no es presentarà a les catalanes i que el candidat de CiU el 2003 serà Mas.

2 desembre.- Després d'una crisi interna, CDC i UDC signen l'acord per constituir-se en federació. Dies després, la comissió executiva nacional de la federació CiU nomena Pujol i Duran president i secretari general, respectivament. Amb el nou pacte, UDC guanya representativitat a les candidatures electorals. Quan no encapçalin les llistes, ocuparan el segon lloc i també podran encapçalar la llista municipal per Barcelona o la del Congrés. El repartiment global de les llistes queda en 60% per a CDC, 20% per a UDC i 20% a proposta de la federació.

2003.- El Consell Nacional de CiU ratifica la seva aposta per un nou Estatut d'Autonomia que, amb una apel·lació a la "sobirania compartida" i als "drets històrics" de Catalunya, arribi a convertir-se en la Constitució pròpia dels catalans. Al novembre, Mas encapçala per primera vegada la candidatura de CiU en les autonòmiques i guanya amb 46 escons, però els pactes de govern entre PSC, ERC i ICV aboquen CiU a l'oposició després de 23 anys de govern.

2004.- El congrés de CDC rebutja la fusió amb UDC. Mas es converteix en el nou president de CiU i relleva Pujol, nomenat president fundador.

2006.- El Congrés aprova al març el text del nou Estatut que havien pactat Mas i Pasqual Maragall (PSC) i, al juny, s'aprova també per referèndum. Al novembre, CiU torna a guanyar les eleccions sense la majoria suficient i José Montilla (PSC) és elegit president.

2010.- Mas guanya els comicis catalans amb 62 diputats i es converteix en president de la Generalitat per primera vegada. Quatre anys després de l'aprovació en referèndum de l'Estatut i que fos recorregut pel PP, el Tribunal Constitucional (TC) declara nuls 14 articles i condiciona la interpretació de 27 preceptes més.

2012.- Dos dies després de la multitudinària manifestació independentista a Barcelona amb motiu de la Diada, Mas demana a Madrid un Estat propi per a Catalunya. El 20 de setembre es reuneix a Madrid amb el president del Govern, Mariano Rajoy, que rebutja el pacte fiscal en considerar-lo incompatible amb la Constitució. Mas anuncia eleccions anticipades i diu que ha arribat l'hora que Catalunya exerceixi el seu dret a l'autodeterminació. És reelegit, però CiU perd 12 escons, s'allunya de la majoria absoluta i pacta amb ERC.

2014: Duran abandona la secretaria general de CiU després de 14 anys com a número dos de la federació però segueix com a portaveu de CiU al Congrés i liderant Unió.

6 juny.- Duran i Lleida (UDC) justifica l'abstenció de CiU a la llei d'abdicació com a reacció al tracte injust a Catalunya. Mas protagonitza la sessió de control del Parlament, marcada per les diferències internes entre CDC i UDC en el procés sobiranista i la llei d'abdicació.

21 juliol.- Ramon Espadaler relleva a la secretaria general de CiU Josep Antoni Duran i Lleida. Una setmana després, l'expresident Jordi Pujol és denunciat per delictes de corrupció i frau fiscal pels fons no declarats en paradisos fiscals.

27 setembre.- Mas firma el decret que convoca la consulta del 9 de novembre, que posteriorment és suspesa pel TC. Finalment, el 9N se celebra un procés participatiu al qual acudeixen a votar 2,3 milions de persones.

2015:
14 gener.- Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, acorden que les eleccions catalanes s'anticipin al 27 de setembre amb l'objectiu que siguin de caràcter plebiscitari.

13 març.- CDC, ERC, EUIA i les entitats sobiranistes arriben a un "principi d'acord", amb quatre passos, com a full de ruta, per a la consecució d'un "nou Estat" després del 27S.

14 juny.- UDC celebra una consulta interna sobre el seu full de ruta sobiranista, en la qual es pregunta als militants si volen seguir en el procés sobiranista fins a la "plena sobirania" de Catalunya, sense esmentar la independència, però amb condicions com diàleg amb l'Estat, seguretat jurídica i permanència a la UE. La direcció de Duran i Lleida guanya la consulta amb un escàs marge d'avantatge, cosa que de facto deixa el partit dividit. L'organització juvenil de CDC demana la ruptura amb UDC i la dissolució de CiU.

15 juny.- El número dos de CDC, Josep Rull, llança un ultimàtum a Unió i demana que de forma imminent respongui si vol compartir llista a les eleccions del 27S, a les quals els convergents acudiran amb un programa "clar i explícit" a favor de la independència.

17 de juny.- La direcció d'UDC decideix respondre l'ultimàtum de CDC per adherir-se al full de ruta independentista sortint del Govern i posa en crisi l'aliança de CiU.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


Banc Sabadell perd un 1% i CaixaBank un 0,69%
Banc Sabadell perd un 1% i CaixaBank un 0,69%

Banc Sabadell perd un 1% i CaixaBank un 0,69%

El selectiu espanyol guanya un 0,25% mentre la prima de risc es manté en els 120 punts

El PP veu «prematur» parlar d´eleccions a Catalunya el gener, però PSOE i Cs diuen que està pactat

El PP veu «prematur» parlar d´eleccions a Catalunya el gener, però PSOE i Cs diuen que està pactat

Els socialistes han avançat les mesures que el Govern espanyol ha acordat amb ells i que es...

Trapero diu que l´informe de la Guàrdia Civil sobre l´1-O és «en gran part fals»

Trapero diu que l´informe de la Guàrdia Civil sobre l´1-O és «en gran part fals»

El guàrdia civil que va escorcollar la Conselleria d'Economia diu que Jordi Sànchez volia...

Trapero diu que l´informe de la Guàrdia Civil sobre l´1-O és "en gran part fals"

Trapero diu que l´informe de la Guàrdia Civil sobre l´1-O és "en gran part fals"

El major dels Mossos va analitzar una per una les afirmacions de la benemèrita durant la declaració


L´Audiència Nacional ordena investigar les trucades de Trapero, Sànchez i Cuixart

L´Audiència Nacional ordena investigar les trucades de Trapero, Sànchez i Cuixart

També vol tenir accés als missatges de text i altra informació rellevant per a la investigació

La Guàrdia Civil busca documents de l´1-O al CTTI

La Guàrdia Civil busca documents de l´1-O al CTTI

L'entrada es produeix l'endemà que agents del cos estiguessin onze hores a la comissaria de la...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema