n plena crisi política provocada per l'esfondrament del túnel de maniobres de la línia 5 del metro al barri barceloní del Carmel, en una sessió de control al Parlament, el 24 de febrer de 2005, l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va obrir la caixa dels trons: Artur Mas, aleshores a l'oposició, va desafiar-lo i Maragall va petar: «Vostès tenen un problema que es diu 3%». Es referia al percentatge que havien de pagar les empreses concessionàries d'obra pública a Convergència (ara PDeCAT) per aconseguir contractes. Davant l'acusació, Mas va explotar: «Si tenen proves, vagin als tribunals». Maragall va acabar demanant disculpes i el tripartit no va entomar el guà. Dotze anys després, el 3% torna a escena i ho fa de la mà de la justícia. La Fiscalia Anticorrupció assenyala l'extresorer de CDC Andreu Viloca com l'home del 3%; era l'encarregat, diu un informe de la Guàrdia Civil, de fer un seguiment «especial i anòmal» de les adjudicacions i licitacions atorgades per entitats públiques governades pels convergents. Controlava el pagament de comissions a fundacions afins al partit -CatDem i Fòrum Barcelona- per part d'empreses que s'adjudicaven contractes d'obra pública a través de procediments aparantement legals.

Ahir transcendia que ajuntaments gironins, com el de Lloret de Mar o Figueres, figuren en l'informe de la Guàrdia Civil que menciona divereses negociacions de projectes que haurien tingut lloc entre els exercicis 2011 i 2013, una bona colla d'anys més tard de l'acusació i posterior rectificació feta en seu parlamentària pel president Maragall.

Les escombraries d'Olot

I la capçalera digital El Confidencial revelava que la constructora ACS va ser una de les grans beneficiades per la xarxa corrupta. Presidida per Florentino Pérez, la companyia hauria utilitzat la seva fundació per abonar una presumpta comissió il·legal al partit per la concessió d'un contracte de 19,7 milions d'euros a la seva filial de serveis públics Urbaser, venuda el desembre passat a un grup xinès. La Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció descriuen amb detall com s'hauria tancat el tripijoc després d'analitzar la nombrosa documentació intervinguda en el despatx del tresorer del partit, Andreu Viloca. El 12 d'abril de 2011, un dia després que l'Ajuntament d'Olot anunciés la licitació del contracte municipal per a la recollida d'escombraries i la neteja viària durant vuit anys, Viloca es va reunir al seu despatx de la seu central de CDC amb Jordi Duran Vall Llosera, directiu d'Urbaser a Catalunya. Superat aquest «tràmit», l'Ajuntament, encapçalat després de les municipals de maig d'aquell any pel convergent Josep Maria Coromines, es va apressar a adjudicar en el primer ple el contracte d'escombraries i neteja a una UTE integrada per Urbaser i una altra concessionària constituïda només cinc mesos abans.

La preadjudicació es va aprovar el 8 de setembre, però la licitació es va tancar un dia després. Segons recull el sumari, el 9 de setembre de 2011, la Fundació ACS va realitzar una transferència de 60.000 euros a la fundació CatDem. Només el 2013, CDC va rebre d'aquestes fundacions un total d'1,2 milions d'euros mitjançant factures falses per serveis inexistents.

L'estratagema del contracte d'Olot va finalitzar quan l'Ajuntament va concedir definitivament el servei a la UTE d'Urbaser l'octubre de 2011. La decisió s'havia pres, en realitat, a 120 quilòmetres de distància, en el despatx de Viloca. Els investigadors van localitzar anotacions en la seva agenda que recullen almenys sis reunions amb Jordi Duran en moments clau del concurs. La Guàrdia Civil va detenir al tresorer al juliol i octubre de 2015, i va tornar a arrestar-ho el passat 2 de febrer en l'operació Pika, la quarta fase de l'operació Petrum sobre el 3%.

El sumari també deixa clar que els tripijocs es van estar produint fins al mateix moment en què la Guàrdia Civil va entrar en CDC el 28 d'agost de 2015. Viloca va intentar destruir documentació amb una trituradora, però els especialistes de l'Institut Armat van poder reconstruir-la. Entre els papers que va tractar d'eliminar hi ha un amb anotacions sobre un concurs per construir l'escola Montserrat Vayreda de Roses.

I ara, Artur Mas

I segons El Mundo, un testimoni protegit hauria implicat per primera vegada davant del jutge Artur Mas en el cas 3%. Es tractaria d'un empresari que es va reunir amb Mas i el llavors gerent de CDC, Germà Gordó, per «negociar» donacions a canvi d'adjudicacions d'obra pública. La reunió es va produir a la seu de CDC a Barcelona, abans que Mas fos president de la Generalitat, l'any 2010.