Els recents atemptats de Barcelona i Cambrils han posat sobre la taula una qüestió discutida i discutible, és a dir, que paper juga la Policia Autonòmica-MMEE en l'àmbit policial estatal i europeu i que significa la seva naturalesa de «policia integral». No podem oblidar un dels camps d'impacte de l'Espai Europeu de Llibertat, Seguretat i Justícia sobre el nostre model de seguretat pública: la interacció de la cooperació policial europea sobre la distribució de competències en matèria de seguretat pública i en aquest àmbit entren en joc els Estats membres de la UE.
La polèmica s'ha suscitat sobre si els MMEE tenen accés a l'Oficina Europea de Policia (EUROPOL) o no. Actualment, són la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, l'Adreça Adjunta de Vigilància Duanera (DAVA) i les Policies Autonòmiques, les autoritats policials que poden valer-se dels serveis de l'Oficina Europea de Policia a través de la Unitat Nacional de Europol (UNEIX), pertanyent a la Divisió de Cooperació Internacional.
En concret, és la UNEIX la unitat encarregada de canalitzar i supervisar la cooperació tècnica i operativa amb l'Agència europea, i això de conformitat amb el marc legislatiu de la Unió Europea. Doncs bé, com recordava algun diari d'àmbit estatal fa pocs dies, la Unitat Europea realitza aquest treball a través de la seva oficina central de Madrid i de la seva oficina d'enllaç a l'Haia, seu de la Europol.
A tal fi, Madrid compta amb un nombre d'agents de la Policia Nacional que oscil·la entre els 30 i els 50 operatius; i de personal de cossos generals i de la Guàrdia Civil. A més, adscrits a la Divisió de Cooperació Internacional estan tres membres dels Mossos d'Esquadra; tres de la Ertzaintzas i un de la Policia Foral, que exerceixen funcions d'enllaç, i amb els quals es manté contacte periòdic per gestionar els intercanvis d'informació d'intel·ligència.
Aquesta UNEIX està des del seu inici en l'estructura del Cos Nacional de Policia (CNP), donant servei a la resta de forces policials. Per facilitar el seu accés a Europol, MMEE compten amb personal propi adscrit a la Divisió de Cooperació Internacional del CNP, que integra la UNEIX, a més de l'Oficina Central Nacional d'Interpol i l'Oficina Nacional Sirene per a la cooperació Schengen.
És cert que existeix la possibilitat que cada Estat Membre habiliti als serveis policials que estimi oportú per mantenir contactes directes amb Europol i en 2014, la Secretaria d'Estat de Seguretat ho va fer amb el CNP i la Guàrdia Civil. No ha d'oblidar-se que en aquests organismes internacionals, els subjectes actius són els Estats membres i no les regions, comunitats o Landers, la qual cosa no significa deixar sense informació a les policies afectades. Dit d'una altra manera, a Espanya, la Unitat Nacional de Europol és qui facilita el contacte de totes les policies que operen dins d'Espanya perquè la informació flueixi i està comandada, com es va dir abans per la Policia Nacional, si ben el cos de MMEE tenen un representant en ella, per la qual cosa, la informació existeix i es comparteix.
La Policia és una institució la funció fonamental de la qual és la de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats, així com garantir la seguretat pública. En el nostre ordenament la seva dependència directa és del Govern de la Nació (art. 104 C.I.). El model policial espanyol està compost per una sèrie de Forces i Cossos de Seguretat depenents de les diferents administracions públiques, per determinació expressa de la L.O. 2/1986, de 23 de març, de Forces i Cossos de Seguretat.
En aquest línia l'art. 164.4º de l'Estatut de Catalunya de 2006, no declarat inconstitucional diu: «La Generalitat, d'acord amb l'Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat» i el seu paràgraf 5º diu: «La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els següents àmbits:
a) La seguretat ciutadana i l'ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la recerca criminal, incloses les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes establerts per les lleis».
El legislador català del 2006 era conscient de l'àmbit europeu i dels rols que cada cos policial tenien en el si de la UE i per res va fer esment de la competència en matèria terrorista. Per això els MME tenen competència en matèria de terrorisme a Catalunya, però no de forma exclusiva ni excloent per als cossos estatals, que també poden investigar a Catalunya i per això, la Policia de Catalunya és membre del Centre de Recerca contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), com a membre de ple dret, un òrgan de coordinació entre cossos policials creat en substitució del CNCA (impulsat després de l'11-M) i que el seu màxim responsable és, certament, el comissari principal de la PN com a Cap de l'organisme, encarregat de «dirimir» les possibles discrepàncies sobre les competències policials de cada cos. Va ser aquest sistema d'«arbitratge» el que va retardar l'entrada dels MMEE en aquest sistema de coordinació, segons publiquen diversos mitjans de comunicació.
El model policial que tenim, és senzill: els MMEE tenen accés a la informació policial internacional, però no poden tractar de manera directa amb policies d'altres països, per estar reservada aquesta funció a la Policia Nacional i Guàrdia Civil, per tant la qüestió no aquesta en el CITCO sinó en la Divisió de Cooperació Internacional de la Policia Nacional que és l'encarregada de gestionar el contacte amb Europol, Interpol, l'accés a la base de dades SIRENE o SIS2. Els MMEE i Ertzaintza tenen delegats a Madrid, com ja es va dir abans, en aquesta divisió de cooperació i per això poden accedir a qualsevol informació, si ben no directament, sinó per mitjà de la Policia Nacional que és qui facilita les dades sol·licitades i aquí és on radica el problema.
Les aspiracions de MMEE, i d'altres policies autonòmiques, és poder participar en l'àmbit internacional de forma bilateral amb la resta de països, però això passa per dissenyar el model actual de policia i modificar la Llei de Cossos i Forces de Seguretat 2/1986, que distingeix entre Forces i Cossos de Seguretat i de l'Estat, ja que, aquesta Llei ha d'encaixar en una pluralitat normativa conformada per la Constitució, els diferents Estatuts d'Autonomia, i regulacions de caràcter estatal, regional i local, no obstant això la realitat i l'experiència, demostren que la normativa existent, lluny de facilitar a nivell operatiu la labor dels cossos policials, complica el seu quefer quotidià, molt més encara quan els representants polítics fan la guerra pel seu compte, oblidant l'important paper que juguen els qui protegeixen la nostra seguretat cada dia, máxime quan l'amenaça gihadista es materialitza en llops solitaris que poden actuar on vulguin i quan vulguin.
