«No fer referèndum hauria estat com un frau, gairebé un delicte, alta traïció»

Entrevista amb el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà

03.09.2017 | 08:42
«No fer referèndum hauria estat com un frau, gairebé un delicte, alta traïció»

El referèndum s'acosta. Ningú sap què passarà, tampoc Tardà, d'una generació que, admet, només aspirava veure un estat federal. Davant la nova oportunitat «històrica», està convençut que l'1-O es votarà i confia que els «comuns» cridaran a la participació o hi haurà una «fractura» de les esquerres. Si guanya el «sí» creu que el «nou país» serà laic i, sobre el debat de l'exèrcit, que és millor una milícia republicana.

És un dels polítics catalans més carismàtics. Popular i veterà al Congrés dels Diputats, amb un tarannà personal (i especial), Tardà explica, poc abans de participar dijous passat en el primer acte d'ERC a Girona a favor del «Sí», la seva visió sobre Catalunya i Espanya, els problemes i el futur.

És a Madrid des del 2004; en tot aquest temps, i a les portes ara del referèndum, ha vist que la relació o visió de l'Estat respecte de Catalunya ha millorat, segueix igual o ha empitjorat?
Jo és que he viscut la il·lusió i el compromís de construir l'estat federal, raó per la qual vam fer els tripartits per tenir un estatut d'autonomia nou. De fet. l'estatut que preteníem fer, tot i que el president Pujol deia que no tocava, pretenia ser el motlle amb el qual fer la resta d'estatuts d'autonomia i permetria passar de l'estat autonòmic al federal. Per això vam fer la investidura de Rodríguez Zapatero. Com que érem el 14% d'independentistes, aleshores enteníem que per arribar a la independència abans havíem de passar per l'etapa federal. Va sortir tan malament que vam decidir que mai més ho intentaríem? I ara hem viscut l'etapa del Rajoy. És curiós: d'una banda, l'etapa que ha estat més rendible per a nosaltres en l'acumulació de forces per exercir el dret a decidir ha coincidit amb la majoria absoluta del PP que, més enllà de desballestar l'estat del benestar, ha laminat l'estatut d'autonomia. Almenys a la meva generació, la nostra estratègia era arribar al peu de la muntanya, a l'estat federal, perquè després les generacions més joves, si ho volguessin, si tinguessin necessitat i projecte polític, intentarien arribar al cim, a la República. Per això estem tan entusiasmats, estem vivint el que no havíem previst que viuríem. És un escenari que genera un gran entusiasme perquè tenim les condicions objectives suficients com per aspirar a obrir un procés constituent i a poder proclamar la República.

Les propostes d'ara del PSOE de l'estat plurinacional i de Podemos que permetrien referèndum però esperant que ells governin, són etapa passada?
Nosaltres ho hem dit, tant al PSOE com a Podemos. Ens sentim sempre obligats per ideologia a col·laborar amb l'esquerra espanyola, sempre que aquesta actitud sigui recíproca. Ja en la investidura de Pedro Sánchez li vam dir que estàvem disposats, primer a parlar de tot, de la pregunta, de la data, percentatges? però que només facilitaríem la investidura d'un president del govern que autoritzés un referèndum, cosa que hem demanat 18 vegades a les Corts. Crec que conec el partit d'ERC i l'ànima d'ERC i afirmo categòricament que mai no investirà cap president del govern espanyol si no hi ha referèndum. Si els socialistes diguessin la setmana vivent –això ara no lliga amb les dates– però diguessin «estem disposats a presentar una moció de censura», diríem el mateix. Votem a favor si autoritzeu un referèndum. Què és el que ha canviat? El poble de Catalunya i les institucions catalanes, comandades pels partits polítics que hi ha ara, ja no poden concebre un pas enrere pel que fa al referèndum.

Parlant de la moció de censura, deia que per dates ja és impossible abans de l'1-O. Si se celebra el referèndum, no seria un requisit a demanar i, en aquest escenari, el suport a una moció?
Tot són futuribles i especulacions. Podemos i PSOE tenien la possibilitat de crear un escenari que permetés fer fora el PP. Amb dificultats, però tenien la possibilitat d'articular una majoria i no van ser capaços. Tot el que ocupa la nostra feina és el referèndum de l'1-O. A més, crec que sortirà com sortirà, però el guió està molt escrit. Si el «sí» surt reforçat perquè guanya i perquè hi ha una participació suficient, al cap de poques setmanes, eleccions constituents. Si no, caldrà anar a unes eleccions ordinàries de caràcter autonòmic. Estic convençut que els partits independentistes fracassarien electoralment si anéssim a unes eleccions i no haguéssim complert el nostre programa electoral. Si no es guanya el referèndum, la gent estarà decebuda, però la decepció és transitòria. La gent no estarà ofesa perquè només hem de garantir que es faci, no podem garantir que es guanyi. Quan pagaríem penyora? Seria una penyora tan enorme –fins i tot crec que no guanyaríem les eleccions i molts no voldrien ser candidats dels partits independentistes perquè estarien avergonyits– si diguéssim «no hem sabut fer-lo, hem estat uns incompetents» o «ens hem acovardit». Què els diríem als ciutadans de Catalunya? «Ens vau donar les eines per fer-ho, però ens hem cagat. Ara bé, si ens torneu a donar el suport, aquesta vegada us prometem que sí que ho farem». No. Per això el referèndum es farà. S'ha de fer. No fer referèndum hauria estat com un frau, gairebé un delicte, alta traïció. Per això, tot dependrà de com arribem.

La participació és una cosa que els manté preocupats?
A mi sí que em preocupa. És evident que com més bones notes traguem més fàcil serà tot. Que nosaltres ens neguem a posar un llindar a la participació és ben lògic perquè, si no, estàs fomentant l'abstencionisme i, a més, els contraris a la independència tenen dues cartes: l'abstenció i el «no». És evident que amb un 12% o un 13% de persones que van a votar es demostra que potser encara la fruita no està prou madura. Però estic convençut que anirà molta gent a votar. A més, els nostres objectius com a independentistes poden coincidir perfectament amb altres que no ho són. És possible que si dic «el nostre objectiu és proclamar la república per repartir millor la riquesa, per vestir una democràcia d'excel·lència on no càpiga la corrupció; que sigui participativa, no estigui supeditada als poders financers?» hi hagi un català no independentista que digui «jo també vull el mateix». Què ens diferencia? Nosaltres creiem que la manera més ràpida, segura, eficaç és a través d'un estat independent. Però seria absurd voler patrimonialitzar objectius. Ara, estem convençuts que si continuem al Regne d'Espanya no serà possible, entre altres coses perquè la història recent ens demostra que ni tan sols han estat capaços, ni la dreta ni l'esquerra, de transformar l'estat autonòmic en un estat federal.

Pot passar alguna cosa com perquè no es faci el referèndum o que l'Estat pugui impedir-ho?
No. El referèndum només es podria impedir si vulneressin drets civils i utilitzessin la força, cosa que és impensable i que evidenciaria que han perdut per golejada. Ningú es pot situar avui dia fora del que són les regles del joc democràtiques, sobretot en el rovell de l'ou del món desenvolupat on tot comença i tot acaba en la democràcia com és Europa. Per això la pregunta és, què fareu per impedir-ho? I no tenen resposta.

Vostè que està Madrid, no creu que tinguin un pla B, oferta?
Estic convençut que no, en absolut. De fet, ja forma part del tarannà del PP, del Rajoy. La història també demostra que mai han estat capaços de reaccionar, forma part d'un ADN històric. Hi ha dues maneres de respondre davant aquests problemes. La via democràtica, començada el 1905 per Suècia i Noruega, i l'última fita ha estat Escòcia, Edimburg i Londres. I l'altra és l'autoritària. Com s'expressa? Amb l'ofec econòmic, la judicialització –una maquinària perversa perquè quan comença no té aturador– inhabilitacions, multes, embargaments de patrimonis, presó. És la seva resposta.

Si hi ha inhabilitacions, article 155, abans del referèndum o després, això seria força bruta?
El que sabem és que ells han optat per la resposta autoritària. Què és el que desconeixem? Si ho faran a través del 155, de la Ley de Seguridad Nacional –que els permet retirar competències de govern en un Consell de Ministres ordinari sense necessitat de passar per les Corts– o bé si ho faran a través del TC, que, com saps, arran de la reforma de la llei orgànica, els mateixos magistrats que a les quatre sentencien, a les sis executen. El que desconeixem és la intensitat de la resposta. Com que poden fer-ho tot, no ens neguitegem per res. L'important és què farem nosaltres. Ara només podem perdre per incompetència o acovardiment. Garantim que la nostra manera de treballar, del govern de Catalunya, facilitarà les urnes perquè és gent competent. I pel que fa a negar l'acovardiment, les paraules rotundes del president Puigdemont dient que «estic disposat a anar a la presó si cal», dites per un president d'un país i atenent al que significa aquesta persona, el govern serà fidel al Parlament. El Parlament és un parlament legal i legítim on hi ha una majoria independentista i, a més, hi ha CSQP, amb els quals es negociarà o s'intentarà negociar també la llei del referèndum, vol dir que les majories aniran més enllà. Evidentment, no seran les que voldríem, però crec que aniran més enllà del que és l'estricte àmbit de l'independentisme.

De quina manera?
Estem esforçant-nos molt des de fa mesos a anar treballant per tal que hi hagi les condicions millors per convergir els que ja som independentistes amb els autodeterministes. Quin es el nostre objectiu? Que els partits independentistes i els que no ho són però són autodeterministes poguéssim fer una crida conjunta a anar a votar. Si no fóssim capaços de coincidir en la crida a la participació ben segur que hi haurà una fractura entre partits d'esquerres. Difícilment després pot haver-hi unitat d'acció a les esquerres si en un tema tan transcendental com el referèndum no ens hem posat d'acord, no en el «sí» sinó en la crida a la participació. Estic convençut que l'Ada Colau, en Xavier Domènech, seran conscients d'això. O han de ser conscients perquè, per dir-ho d'alguna manera, si no hi ha crida a la participació, que no ens busquin mai més.

Parlen que no sigui vinculant.
Però és que jo no soc ningú des de l'independentisme per exigir quin és l'adjectiu que ells han de posar al referèndum. Seria molt petulant per la nostra part. Quan l'Albano Dante Fachín diu «l'1-O per a mi és un procés participatiu, que no és vinculant i a més aniré a votar que no, però hem d'anar a votar». Aquest és el punt de trobada. Per això crec que tots hem de fer l'esforç de saber trobar el punt de connexió, i crec que és la crida a la participació. I que l'Ada Colau digui «recomano, demano que els nostres electors vagin a votar i que votin el que creguin convenient», em sembla que amb això n'hi ha prou. Ara, si no passa, crec que l'esquerra catalana patirà molt, patirem molt durant molts anys perquè en el fons si no hi ha una crida a la participació i això provoca problemes durant anys quedarà instal·lada la idea que l'esquerra va fallar. Per això estic esperançat, sabrem tenir mirada, o sabran tenir mirada.

Si guanyava el «no» ha dit que s'acceptaria i anirien a eleccions autonòmiques. El PDeCAT, després de la reunió Junqueras-Iglesias, va insinuar que preparen un futur tripartit. És un escenari sobre el qual també es treballa?
No, amb això hem estat molt honestos. Hem dit que enteníem que Junts pel Sí haurà complert tot allò que se n'esperava. Després això no impedeix que durant un temps encara estiguem instal·lats en una fase d'acumulació de forces perquè si guanya el «sí» haurem de fer eleccions constituents, aprovar la constitució, i s'haurà de refrendar. Haurem de continuar fent grans pactes nacionals. Si volem que al final del trajecte, d'aquí a pocs mesos, un gran nombre de catalans vagin a votar «sí» a la Constitució, haurà de ser una Constitució que doni respostes i que «agradi» a una immensa majoria dels catalans. Si algú creu que haurà de fer una constitució només del gust d'un àmbit ideològic, s'equivoca.
...
Hi ha persones que creuen que la República ha de ser aconfessional, com ara, hi ha persones que creiem que la República hauria de ser laïcista? Potser la República haurà de ser laica. Si al final del procés, quan es fa el referèndum de la Constitució, un 80% dels catalans van a votar «sí», tindrem poques dificultats per ser reconeguts internacionalment. Hi ha una relació causa-efecte entre tot el que fas, el que aconsegueixes i les portes que se t'obren. A mi m'agradaria que els primers anys de la República fossin anys de governs progressistes. En el moment que neix la República és evident que es construeixen les parets mestres, i no és el mateix que es construeixin amb un disseny (al marge de la constitució, eh) esquerrà o progressista? no sé, a l'hora de dir si el sistema públic de pensions ha de ser de repartiment o de capitalització; en el moment de parlar de la renda garantida de ciutadania, com a pas per arribar a la renda bàsica universal; a l'hora de definir què passa amb l'exèrcit, si cal tenir un exèrcit convencional o amb una milícia republicana ja n'hi ha prou; què passa amb l'energia nuclear; amb la justícia universal. En tots els àmbits la Constitució no ho reglamenta tot. Vol dir en definitiva com s'apliquen les polítiques socials.

Veig que aposta per la república laica i la milícia republicana...
Home, crec que una república...

Ara que es parla de l'exèrcit.
A ERC ja tenim molt clar que la República no ha de tenir un exèrcit convencional. Què s'entén per exèrcit no convencional? Doncs una milícia republicana, sí. Ara, és cert que dins d'ERC hi ha persones que defensen que no hi ha d'haver exèrcit, persones que defensen que hi hauria d'haver un exèrcit convencional petitó –que crec que és un pensament molt minoritari dins d'ERC però que no dic pas que no existeixi– i crec que la majoria, almenys així està aprovat a la conferència nacional, que? apostar per la cultura de la pau i el desarmament obliga a pensar en exèrcits no convencionals. Potser sí, acceptant el terme exèrcit... però en tot cas per això... la paraula milícia republicana és un concepte, diguem, a explorar molt més interessant; i sí, evidentment, crec que la República serà laica, tot i que dins d'ERC hi ha persones que defensen o defensem, més enllà de la República laica, el laïcisme militant però també és possible que no som la majoria, com tampoc són la majoria els qui defensen un estat aconfessional com l'actual.

Es veu a Madrid negociant els termes de la separació?
Estarem al parlament espanyol fins que el nostre govern ens cridi a marxar. Tot el que estem fent és al servei de la majoria parlamentària. Tindrem un paper polític a fer, també entenc que en tots els processos de separació que hi ha hagut històricament, que no n'hi ha hagut mai cap exactament igual, és a base de taules múltiples i comissions diverses, vol dir que hi haurà de participar el món de la política, però també el de l'acadèmia i tota l'administració perquè són tantes les coses que s'hauran de negociar... En definitiva, tant nosaltres com els companys del PDeCAT, com el que pugui passar amb els d'En Comú Podem, estarem allà fins l'últim dia, fins a la proclamació definitiva de la República. Després és possible que les negociacions ja fossin d'estat a estat o de govern a govern. Malgrat tot, tenim un altre paper que encara no està definit. Encara que no siguem elegits en circumscripcions de les Illes i del País Valencià, com a diputats, en la mesura que podem defensem els interessos a Madrid dels territoris dels Països Catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


On ha efectuat els registres la Guàrdia Civil?

On ha efectuat els registres la Guàrdia Civil?

El jutge ha acordat d'ofici les detencions i registres a la Generalitat

La Policia Nacional envolta la seu de la CUP a Barcelona

La Policia Nacional envolta la seu de la CUP a Barcelona

La formació ha denunciat a Twitter que no els deixen sortir del local

Interior suspèn el permís de vacances pels agents del dispositiu de l´1-O

Interior suspèn el permís de vacances pels agents del dispositiu de l´1-O

L'ordre ha entrat en vigor aquest dimecres i estarà en vigor fins el 5 d'octubre


Qui són els detinguts en l´operació contra el referèndum?

Qui són els detinguts en l´operació contra el referèndum?

La Guàrdia Civil du a terme 22 escorcolls a diferents seus de la Generalitat i domicilis particulars...

14 detinguts en l´operació de la Guàrdia Civil contra l´1-O

14 detinguts en l´operació de la Guàrdia Civil contra l´1-O

Fins al moment s'han realitzat nou registres i s'han detingut a dotze persones, entre elles alts...

Enllaços recomanats: Premis cinema