La Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar ahir una denúncia per sedició pels disturbis ocorreguts a Catalunya durant l'operació policial per evitar la celebració de l'1-O, en la qual esmenta expressament els presidents de l'ANC i Òmnium. En la denúncia, que subscriu el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, es detallen tots els aldarulls ocorreguts entre el 20 i el 21 de setembre i demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat per buscar els autors.
Encara que la denúncia no va dirigida contra cap persona en concret, s'hi apunta l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el seu president, Jordi Sánchez, com a responsable d'organitzar un torn de relleu de voluntaris «conscients que dificultarien la intervenció policial», fent un cordó davant la conselleria d'Economia durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil. Esmenta que Sánchez va demanar davant 40.000 persones que ningú se n'anés a casa.
Al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la fiscalia també el cita i el situa pujat, al costat de Sánchez, a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil demanant mantenir la protesta, si bé, precisa la denúncia, que després, en veure que no podia controlar la concentració, va demanar als manifestants que es dissolguessin. «La finalitat última d'aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per aconseguir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals», segons sosté Carballo.
«La força de la intimidació»
Segons la Fiscalia, es van impulsar «mobilitzacions generalitzades o moviments populars per imposar el referèndum independentista inconstitucional per la força de la intimidació, fent saber a l'Estat la seva intenció i capacitat per actuar, fins i tot violentament, davant una eventual oposició».
Assenyala el fiscal que la pressió dels concentrats davant la Conselleria d'Economia es va arribar a traduir fins i tot en agressions físiques a Mossos d'Esquadra i agents de la Guàrdia Civil -alguns dels quals no van poder sortir de l'edifici fins a 24 hores després- i els cotxes dels quals, subratlla, van acabar abonyegats, amb les rodes punxades i plens d'adhesius i pintades a favor del referèndum de l'1 d'Octubre.
Per això, la Fiscalia considera que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte de sedició tipificat a l'article 544 del Codi Penal i castigat amb penes d'entre els 8 i 10 anys de presó per als quals l'haguessin induït, sostingut o dirigit, i de 15 si són autoritats públiques les que ho han promogut.
La denúncia, que ha recaigut al jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, el titular del qual és Ismael Moreno, descriu que els incidents van ser protagonitzats per «una gernació» i interpreta «la sedició», «forma col·lectiva i tumultuària d'aixecament», com una «rebel·lió en petit». El fiscal relata els episodis des que la Guàrdia Civil es va presentar a primera hora del matí a la Conselleria per procedir a l'escorcoll ordenat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O.
«L'ANC fins i tot repartia menjar»
Hores després, assenyala, un grup de voluntaris de l'ANC, que fins i tot «repartia beguda i menjar als concentrats», va fer «un cordó davant la porta per evitar que la Guàrdia Civil s'emportés els detinguts», entre els quals es trobaven els dos més estrets col·laboradors del vicepresident català, Oriol Junqueras. Mentrestant, apunta la fiscalia, la seu del PSC a Barcelona va ser «igualment atacada pels manifestants, arribant fins i tot a produir-se agressions a militants socialistes». La denúncia de la Fiscalia prossegueix que, una vegada finalitzats els escorcolls a les 22.00 hores, els manifestants seguien assetjant l'edifici i, dues hores després, dos agents van intentar sortir pel Cinema Coliseum, «però els manifestants es van congregar a les portes del teatre i van impedir» la seva sortida.
«Davant la situació d'extrema tensió», afirma el fiscal, el jutge de Barcelona va trucar el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, perquè activés el dispositiu de seguretat que permetés la sortida de la comissió judicial. «La lletrada de l'administració de Justícia -afegeix- va haver de sortir ja de matinada a través del terrat, en impedir els manifestants la seva sortida per la porta».
«Moments de tensió»
Cap a la 1.34 hores, relata la denúncia, «es van produir moments de tensió» i els Mossos van haver de «carregar» contra els manifestants per permetre sortir els agents, ja que «centenars de persones continuaven concentrades llançant objectes contundents».
Cinc guàrdia civils van sortir a les tres de la matinada «vestits de paisà» i escortats pels mossos, mentre que la resta no ho va fer fins a la set del matí. A més d'aquests aldarulls, la denúncia fa també referència a d'altres disturbis, entre ells a la seu de la CUP, on es van concentrar, apunta, més de 2.000 persones per impedir l'accés a la Policia i en la qual els agents van haver de disparar a l'aire per evitar l'atac imminent a un furgó policial». El jutge Ismael Moreno, al qual ha correspost la denúncia per sedició, va instruir una causa per aquest delicte contra un regidor de la CUP i la va arxivar en no veure sediciosa la crida que va fer en un ple de Vic a desobeir.
