Que l'Estat no ens esclafi», clama Junts pel Sí; «en legítima defensa» la independència «és l'única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions (...) i els seus drets fonamentals». Clar i català. A priori, el posicionament de la coalició que sustenta el Govern de Carles Puigdemont, amb la col·laboració necessària dels anticapitalistes de la CUP, esvaeix moltes ombres de dubte sobre què pot passar avui i demà al Parlament de Catalunya: a tenor d'allò que aquesta unió temporal de partits afirma en un argumentari intern que es va filtrar als mitjans dimarts al vespre, la república catalana, «Ítaca» en l'imaginari secessionista, està servida (la renúncia de Puigdemont a anar al Senat a explicar-se també apunta cap aquesta direcció). Pot passar, doncs, que finalment, que d'una vegada per totes, arribi la independència, ni que sigui per unes hores, les que trigui a posar-se en marxa la piconadora del Govern espanyol, en forma d'article 155 de la Constitució.
La tropa i la moral
Arrenquen, doncs, dues noves jornades històriques que se sumaran a l'ingent arxiu de dies de tot o res que acumula la política catalana, gairebé l'única capaç d'allò impossible. Però a la nova cita no s'hi arriba amb la moral de la tropa intacta: ahir va ser un dia de bojos en un palau de la Generalitat convertit en quarter general de l'anomenat «estat major» del bàndol de la secessió. Hi va haver reunions a tort i a dret (el mandatari català fins i tot va departir una estona amb un dels seus predecessors en el càrrec, l'ara senador José Montilla). Hi va haver entrades i sortides de consellers, de dirigents polítics (David Bonvehí, número dos del PDeCAT va ser captat per les càmeres entrant al palau) i discussions més o menys abraonades. La traca final va esclatar a les set de la tarda: el president va convocar una reunió d'urgència (i informal) del Govern, a la qual van assistir dirigents de Junts pel Sí -que hi arribaven, explicava TV3, amb la lliçó apresa de memòria: independència-, d'ANC i d'Òmnium, entre d'altres. També hi va ser Artur Mas, fins i tot el síndic de greuges, Rafel Ribó. Al tancament d'aquesta edició la reunió continuava. La porta principal del palau de la Generalitat es tancava quan faltaven pocs minuts per dos quarts d'onze. Cap a Ítaca a tota màquina.
Ara sí, ara no...
Al matí, per unes hores la convocatòria d'eleccions es va donar per feta en cercles polítics barcelonins i Puigdemont fins i tot va accedir d'anar al Senat. Resultat: els consellers moderats, alleugerits, però per poc temps, ja que un nou gir argumental els treia la mel dels llavis; d'anar a la Cambra Alta, ni parlar-ne, els deia finalment el president (a les tres de la tarda la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, cridava els portaveus per transmetre'ls la negativa de Puigdemont i el proposava endarrerir el ple, que se celebrarà a les cinc de la tarda perquè Xavier Garcia Albiol, del PP, pugui arribar-hi a l'hora). Davant del «no» al Senat del president, els partidaris de declarar la independència assolien de nou el Nirvana. Ítaca més a prop. A quarts de sis de la tarda, arribava un teletip d'Associated Press: «El vicepresident de Catalunya [Oriol Junqueras]» diu que «Espanya no dona altra opoció a Catalunya que proclamar la nova república». Ítaca a tocar. En una piulada al perfil personal, Junqueras, que es fotografiava amb l'esportista Kilian Jornet, asseverava que «amb perseverança no hi han cims impossibles. Gràcies per encomanar-nos la teva tenacitat @kilianj!»). Ítaca a tocar?
Vila, dolgut
La idea de la declaració unilateral d'independència (DUI), però, transtorna els sectors més moderats del PDeCAT, que personifica a la perfecció el conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, partidari d'evitar la gran col·lisió final. Que el president esculli finalment la ruptura comportarà la més que probable dimissió de Vila, assenyalaven fonts de l'entorn de l'exalcalde de Figueres citades per l'edició digital de La Vanguardia. El conseller se sent dolgut perquè la DUI desautoritza els esforços que ha fet les últimes setmanes per convèncer empresaris que no marxin de Catalunya amb el compromís que la crisi, més profunda cada minut que passa, es resoldria. La troca s'ha embolicat fins a tal punt que, també ahir, la sociovergència -la suma de CiU i el PSC- va tornar a la vida. Sota el paraigües de la plataforma Portes Obertes del Catalanisme, antics càrrecs institucionals de Convergència Democràtica, Unió Democràtia i el PSC van reclamar a Carles Puigdemont, en un comunicat, que «renunciï» a la DUI i convoqui eleccions «immediatament», decisió que interpretarien com «un acte de responsabilitat cap a les institucions i la ciutadania de Catalunya». Signen el document l'exdiputat de CiU a Madrid Josep López de Lerma; l'exalcalde socialista de Barcelona Jordi Hereu; l'exprimer secretari del PSC Pere Navarro; l'exconseller de Treball, el democristià Ignasi Farreras; i els excàrrecs d'UDC Jordi Casas i Fèlix Riera. L'odissea cap al nou estat en forma de república entra a port? Farem nit a Ítaca? La resposta la té el president Carles, l'Ulisses patri.
