Provin a veure les coses d'aquesta manera. Girona va ser tan heroica com Saragossa en la lluita contra l'invasor francès. El magnífic tiqui-taca que va portar al seu punt culminant la selecció espanyola de futbol no és menys gran perquè s'hagi inspirat en el Barça de Pep Guardiola. Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser un compromís en el qual es van lluir Catalunya i Espanya. Sí, Espanya és molt més que el seu govern: un vell projecte no del tot resolt, però constituït per un teixit sentimental més sòlid i tupit del que aconsegueixen a descriure els simplistes dels partits. Sobretot si es raspalla aquest sentiment de la caspa feixista.

Provin a veure el que ha succeït entre Barcelona i Madrid com el que crec que és: una lluita de poder. De dos poders igualment assetjats per la crisi, la insatisfacció i la corrupció: cada dia es localitzava una altra fossa sèptica de favors, decadència, clientelisme i mangància.

Un, Madrid, emprenia la clàssica fugida cap endavant confiat que la gent s'oblidaria de tot amb el temps. El sistema català bevia del pòquer: tot a una carta -el somni somnàmbul de la independència encara que perdi- abans que el cabreig es difumini amb l'arribada de temps millors.

I així va començar l'aldarull. Amb els mitjans sota la tutela de la Moncloa convertits en autèntics Ministeris de la Difamació i dedicats a picar qualsevol cosa que no estigués sotmesa al bipartidisme i al seu sistema de torns.

El PDeCAT, que és la vella Convergència, no ho oblidem, es va dutxar, va perfumar i va canviar de nom (com si això esborrés les seves infàmies) i va ficar a ERC dins de Junts pel Sí amb l'amenaça d'assenyalar-la com a «enemiga del Procés» (i de la pastanaga del ruc: la independència) si s'hi resistia, la qual cosa li procurava més poder, fins i tot encara que perdés diputats. Amb la pàtria (amenaçada o en eclosió) s'esvaïen tots els assumptes pendents.

Però a Jaén no ballen menys a Peret perquè Peret és català i gitano, ni Espanya la va inventar Franco, ni Catalunya és una regió, sinó un país dins d'un altre país. Cal resoldre això i descartar la unitat imposada. Això és maltractament.