El Parlament Federal de Bèlgica va rebutjar ahir la petició d'un grup de diputats flamencs, principalment de l'N-VA, de convidar-hi el president Carles Puigdemont. La Conferència de Presidents, un dels principals òrgans de la cambra, va desestimar la sol·licitud dels diputats de Vlacat -un grup d'amistat amb Catalunya- perquè Puigdemont comparegués en una de les sales dimarts vinent. En aquest sentit, no hi va haver consens i per tant no es va concedir el permís per tirar endavant amb la sessió, que hauria coincidit amb els quatre mesos de la declaració d'independència del 27-O. La Conferència regula la tasca parlamentària i delibera periòdicament sobre l'organització de l'agenda. L'integren, entre altres, el president i els vicepresidents del Parlament així com els presidents dels diferents grups polítics. Les formacions amb més representació a la institució són l'N-VA (31 diputats), el Partit Socialista (23) i el Moviment Reformista (20). El diputat de l'N-VA Peter Luykx, que va fer la petició, es va mostrar «decebut» amb la decisió.

«És al·lucinant que fins i tot al bressol de la llibertat d'expressió, el parlament federal, una persona escollida de forma democràtica no pugui parlar-hi», va expressar. Luykx va assenyalar que la intenció de Vlacat era «aportar més claredat a través d'un intercanvi de punts de vista». El diputat va puntualitzar que la sessió prevista amb Puigdemont no hauria estat cap audiència oficial en una comissió parlamentària sinó que el format previst era de «reunió informativa».

Paral·lelament, el president cessat per l'Estat i candidat de JxCat, Carles Puigdemont, va voler fer una reflexió sobre les negociacions al voltant de la investidura que la seva formació i ERC estan portant a terme. Puigdemont va publicar una fotografia a Instagram en blanc i negre d'una llibreria amb una miniatura de les urnes de l'1-O, acompanyada d'un text on diu que «és important recordar que tots són aliats i que els retrets només alimenten la caverna». A més, assegura que és «conscient que les negociacions haurien d'haver anat més de pressa», però apunta que «la situació és complexa per tothom, amb múltiples fronts, amenaces i coaccions».