Enguany es compleixen 250 anys de la constitució del Col·legi de Procuradors Causídics de la vila i batllia de Figueres. Els detalls concrets de la seva creació es van conèixer en el 1987 arran d´una casual troballa d´un paquet de documents a l´Arxiu Històric de Protocols de Figueres. En va tenir cura l´arxiver de l´Ajuntament de Figueres, Josep Temporal, un funcionari molt actiu i que no solament es lliurava a les tasques de guardar i classificar els documents municipals que li arribaven sinó que va posar al dia aquest arxiu que fins llavors estava totalment desordenat i va estudiar cada un dels documents que anava catalogant.
El paquet de documents esmentat estava en un prestatge que no pertanyia al seu contingut propi i al lloc de volum figura únicament la nota textural de «Colegio de Procuradores». D´aquesta troballa en va parlar en el seu moment Josep Temporal en un interessant escrit a la premsa local. Va dir que havia quedat sorprès d´aquest descobriment arxivístic i amb gran curiositat va donar una primera ullada al contingut dels seus documents que li va permetre copsar, com va dir, que «tenia davant seu uns manuscrits del segle XVIII i XIX, polsosos i un xic malmesos per la humitat existent en el local, però que malgrat aquest aspecte de la seva conservació, podien ser inèdits i molt interessants». Com era habitual en ell, es va posar a estudiar amb deteniment aquell lligam on també hi havia altres documents dels anys 1294 i 1678. Eren uns expedients inèdits que aportaven un important estudi d´aquesta institució local. Realment és molt curiosa la seva lectura.
El 27 de maig de 1757
La història comença quan el dia 27 de maig del 1757 tretze veïns i procuradors de la població de Figueres van adreçar una petició al rei Felip VI en la qual demanaven que «para su mejor gobierno, utilidad propia y beneficio público» poguessin crear un Col·legi de Procuradors Causídics de la Vila i Batllia de Figueres que estaria constituït per un nombre fix de membres, als quals podrien actuar legítimament davant els tribunals de la vila i que en tot moment estaria regit i governat d´acord amb unes ordenances que també presentaven per la consideració reial. Entre els signants hi havia persones que han tingut ressò històric a la vida local com eren els famliars benestants Francesc i Miquel Aloy i els empresaris Joan Cervosa i Baudili Oriol.
Abans d´autoritzar la petició, el rei va procedir a una consulta habitual a la Reial Audiència de Barcelona que va tardar prop d´un any a contestar-la. Va ser el 18 de maig del 1758. En ella la institució havia proposat unes determinades esmenes. Poc després, el 6 de setembre, el rei signava un dictamen, juntament amb el de la Reial Audiència de Barcelona en el qual es reformava i delimitava aquell text i que fou aprovat definitivament pel monarca pocs dies després, el 28 de setembre.
Hi havia dinou ordenances. Al seu inici es deia que el patró i protector era Sant Ybo i que la institució tindria una capella o un altar a l´església parroquial per celebrar la festa anual, que era el 19 de maig. El text de les ordenances fa referència, entre altres, al jurament de fidelitat dels seus components, a l´elecció i constitució del govern de l´entitat, que els càrrecs durarien només dos anys, el sistema de la celebració de les juntes, l´obligació de defensar les causes dels pobres, que els llicenciats havien de demostrar que havien de defensar les causes dels pobres, que els llicenciats havien de demostrar que havien practicat anteriorment com a escrivans, que havien de pagar una quantitat i sotmetre´s a un examen d´entrada i que si fos convenient podien alterar aquelles ordenances davant l´Audiència del Principat.
Constituït ja oficialment el dia 27 de desembre van celebrar l´acte fundacional davant el notari Pius Verdalet i signaren el document Josep Gay i Josep Aloy, els dos també notaris. A l´acte es deia que «erigimos, instituimos y fundamos un Colegio perpetuamente y durarero...». A la diada patronal dels procuradors, el dia 19 de maig, també celebraven la seva festivitat els advocats i notaris, dos col·legis també més antics. Actualment aquest col·legi està, doncs, a punt de complir el seus dos-cents cinquanta anys.
En aquesta constitució hem vist la signatura de tres notaris, que formaven part de la institució oficial de notaris Figueres creat en una data molt anterior a la creació del de procuradors. Sobre el col·legi notarial s´han publicat diversos estudis amb una notable profunditat de dades. En ells s´indica que es va iniciar en el 1203 quan estava a mans de l´escrivania de Besalú, comtat al qual pertanyia en aquella època la vila de Figueres.
El primer notari
El primer notari del qual es té constància fou Ramon Benet que va signar un escriptura que va autoritzar l´any 1282 per la venda d´uns delmes de la Vajol, una població que aleshores pertanyia dins la jurisprudència de la feia poc nomenada batllia reial de Figueres.
Poc després, en el 1295, el rei va signar un contracte d´establiment de l´escrivania reial a Figueres a títol vitalici a favor de Bernat Colom, de Sant Climent.
Curiosament en el 1333 el rei Alfons III va dictar un privilegi pel qual manava al batlle de Figueres que no permetés que els escrivents i notaris amb autoritat dels comtes de Peralada, d´altres senyors feudals i del de Lladó signessin contractes ni fer escriptures públiques dins la vila i terme de la batllia de Figueres.
La relació dels notaris oficialment residents a la vila de Figueres comença l´any 1393 però del mateix encara no ha estat identificat. Consta en un capbreu en el qual es fa esment de la confraria de Sant Miquel de l´església de Sant Pere de Figueres i en una altra favor de la confraria de Sant Pere de Figueres. Tot seguit, en el 1406 ja s´esmenta el nom del notari. Fou Joan Vilafant. Consta en un llibre copiador de correspondència del batlle de la vila. Segueix en un altre notari no identificat i a continuació Miquel Olives, Joan Duran, Antoni Antic Llavanera, etc. En el 1436 es troba una informació per la qual s´indica que l´escrivania de la cúria de Figueres es concedia per arrendament que s´adjudicava en una subhasta pública.
Finalment, trobem que el 13 de juliol del 1599 el rei Felip III va concedir a la vila de Figueres que pogués tenir col·legi notarial propi, fins a sis notaris. La petició havia estat feta pel síndic Francesc Llombart i la raó esgrimida era que en aquell moment hi havia molt d´intrusisme professional. Aquest síndic era el cobrador dels rèdits de l´abadia de Vilabertran i havia estat el posseïdor i capità de la gent d´armes de Figueres. Havia estat el propietari de la casa anterior al lloc on avui hi ha l´edifici de l´Ajuntament.
El col·legi notarial es va constituir oficialment el 30 de gener del 1600 i estava ubicat en una estança de la casa propietat de l´esmentat Llombart, que era botiguer de robes al carrer d´en Millaroles, ara de Joan Maragall.
Cal recordar que a la Carta de Poblament de l´any 1267 per la qual el rei Jaume va convertir Figueres en una vila reial ja es feia una extensa relació sobre els drets dels seus pobladors, el repartiment de béns i la seva propietat. D´aquí va venir poc després la nominació oficial esmentada del notariat i dels procuradors.
