El Bisbat està ultimant l´ordenació de cinc casats per fer tasques de capellà

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS El Bisbat de Girona està ultimant l'ordenació de sis diaques permanents -cinc d'ells casats- que podran desenvolupar algunes tasques de prevere, com ara administrar el baptisme, distribuir l'eucaristia i el viàtic, beneir matrimonis i presidir funerals, i ajudaran en la tasca social de l'Església. Els actuals candidats porten tres anys fent formació propedèutica (a manera de preparació per a la nova responsabilitat) i, en aquest curs, acabaran l'adaptació pastoral. Les ordenacions, amb cerimònia solemne, es fan en aquest curs, segons ha confirmat Jordi Font, vicari episcopal per a les vocacions, en l'edició d'octubre de la revista El Senyal. Els futurs diaques permanents tenen més de 54 anys, i alguns d'ells encara estan, professionalment, en actiu.

Jordi Font explica que, ordenats, els diaques gironins treballaran a nivell supraparroquial ("agrupació o arxiprestat") i posa, com a exemple de tasques a realitzar, l'atenció en la pastoral sanitària i familiar d'un territori concret, l'ajuda a catequistes o en un despatx interparroquial. En referència a la litúrgia, el vicari episcopal per a les vocacions cita "la celebració de la paraula" o realitzar una substitució si "un mossèn és gran o ha de ser fora de la parròquia per algun motiu". En aquest sentit, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, explicava, a l'estiu, que els diaques permanents treballarien per una agrupació de parròquies -"llevat que sigui una parròquia molt gran"- i que es pot donar el cas que estiguin al servei "d'alguna dimensió més diocesana". "Depèn de com siguin els que seran ordenats i del que se'ls pugui confiar perquè tinguin més aptituds o hi tinguin més inclinació", raonava, en el sentit de conèixer primer els "talents que poden servir més o que poden donar més fruit en un camp que no pas en un altre".

En aquest context, Jordi Font comenta que la instauració del diaconat permanent significarà "primer de tot" explicitar "la riquesa del ministeri". "Ens passa, en aquest punt, com amb la diversitat de procedències dels seminaristes: que no l'hem tingut mai", afegeix. A la resta de la Tarraconense, l'experiència del diaconat permanent en diòcesis com, per exemple, Tarragona o Barcelona ha estat qualificada des de diferents àmbits de la pastoral com a molt positiva. Jordi Font substitueix Joan M. Amich com a responsable del diaconat permanent, impulsat durant l'episcopat de Carles Soler i Perdigó (2001-08).