El Pla Territorial de les Comarques Gironines proposat per la Generalitat perpetua un model basat en el consum del sòl i en el transport privat. Així ho denuncien catorze entitats gironines, que ahir van fer públics els suggeriments realitzats al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Aquests col·lectius reclamen una planificació que tingui en compte el territori i que es replantegi les infraestructures previstes -com el desdoblament de carreteres-, en comptes de supeditar-s'hi.

Les entitats rebutgen l'avantprojecte perquè manté sòls urbanitzables encara no desenvolupats que -des del seu punt de vista- comporten creixements urbanístics desmesurats i contradictoris amb els seus propis objectius. Per exemple, el president de Limnos, Moisès Jordi, va alertar que "no es desclassifiquen sòls urbanitzables molt sensibles" com Pedrinyà a la Pera i alguns sectors de Maià de Montcal, Riells i Viabrea o àrees industrials a Maçanet o Vilobí. Sobre aquest últim tipus de sectors, demanen que no se'n permeti crear de nous si no s'han omplert o acabat els actuals.

Limitar el creixement dels municipis és una altra petició de les entitats, que desaproven que es fixi un màxim anual generalitzat del 30% o el 40%. Moisès Jordi va afirmar que aquest percentatge és "excessiu" per a les poblacions de primera i segona línia de costa, que "ja han crescut molt".

Aquestes consideracions estan subscrites per l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Limnos, Adepar, Salvem el Pla de Vidreres, Planacuma, Gedena, Salvem Sant Aniol, ARÇ, el Cercle per a la Sostenibilitat del Ripollès, Factoria de Sostenibilitat, Salvem les Valls, La Llémena Espai Natural, el Grup de Defensa del Ter i el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST). En representació d'aquesta darrera entitat, Isabel Junquera va demanar a la Generalitat que tingui en compte les seves aportacions i va recordar que "Girona és un exemple de conflicte territorial per no tenir en compte els ciutadans". El president de l'ANG, Enric Cortiñas, va remarcar la voluntat positiva de les seves propostes, que "preveuen la realitat social i econòmica".

Tot i reconèixer-hi aspectes positius com la impossibilitat de reconvertir determinat sòl en urbà o l'aposta pel tramvia, van lamentar que no se'n concreti el traçat o hi faltin aspectes com l'estalvi energètic, la política de gestió de residus i de l'aigua o el desenvolupament d'eines jurídiques perquè els ajuntaments determinin el creixement dels seus municipis.