El Bisbat de Girona estudia llogar les rectories en desús que té a la diòcesi per a actes socials i casals d'ancians, amb l'objectiu de poder cobrir les despeses de manteniment d'aquests immobles.
La diòcesi de Girona té el doble de temples de culte que d'altres diòcesis, ja que compta amb 395 esglésies, sense comptar les 600 ermites: a Barcelona n'hi ha 215, a Tarragona 200 i a Lleida 127. A causa d'aquesta gran quantitat de locals, per afrontar les despeses més elevades -ja que la tercera part del pressupost se'n va per arreglar o per al manteniment de parròquies i ermites- des del Bisbat s'està estudiant la possibilitat de llogar amb finalitats socials les rectories que estan en desús. En aquest sentit, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va explicar que "de Catalunya som la diòcesi que tenim més temples, 395, sense comptar les ermites, que després serien 1.000, cosa que vol dir un miler de teulades".
D'altra banda, el 65% del total d'ingressos del Bisbat de Girona, que sumen 9.106.570 euros, corresponen a les aportacions dels fidels, entre col·lectes i assignació tributària principalment. Pel que fa a les despeses, el 75% es destinen a les activitats pastorals i a la conservació dels edificis, amb unes xifres "equilibrades" amb la dels ingressos -el dèficit se situa en poc més de 34.000 euros-, segons va explicar l'ecònom diocesà Robert Xifre que ha donat a conèixer les dades de l'exercici del 2008. A banda es troben el serveis de Càritas, amb més de 3 milions d'euros de pressupost i les activitats de Mans Unides, que funcionen amb comptabilitats pròpies.
El provicari general de la diòcesi, mossèn Joaquim Giol, es va referir a la venda d'alguns elements de patrimoni, que en cap cas corresponen a llocs de culte. Es tracta d'alguna propietat immoble o rústica que no responia a cap necessitat pastoral.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va valorar aquest acte com un exercici de transparència, amb motiu de la Diada de Germanor que es farà demà i va subratllar que cal "estar atents" a les "noves necessitats" de la societat, a la qual serveix l'Església. En aquest sentit, es va comprometre, si és necessari, a "reconvertir" l'ús social d'alguns elements del patrimoni, "per adequar-lo al que més convé en el moment actual". El bisbe també va destacar la "generositat" dels fidels, especialment en un temps de dificultats econòmiques.
La diòcesi de Girona va ser la segona de Catalunya en aportacions dels fidels en la col·lecta de Germanor el 2008. Concretament 145.952,05 euros (només superada per l'arxidiòcesi de Barcelona, amb 583.179 euros), malgrat que es tracta de la tercera diòcesi en nombre d'habitants, darrere de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. En el conjunt de Catalunya, la col·lecta de Germanor de l'any 2008 va ser d'1.230.471,66 euros.
Amb més temples oberts
La de Girona és la que té més temples oberts de Catalunya, ?exactament 395 (a més de les ermites). La segueixen Vic amb 249, Urgell amb 230 i Barcelona amb 215. A Girona corresponen 4.066 habitants per prevere; aquesta proporció és la cinquena més alta de Catalunya. Per nombre d'habitants, la diòcesi de Girona és la quarta de Catalunya, després de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.
