Catalunya compta actualment amb 70 ajuntaments de diferents tendències polítiques que s'han declarat municipis antitaurins, entre ells Barcelona. Tossa el1989 va ser el primer poble a prendre la decisió, Riudarenes i Hostalric son els altres pobles de la comarca de la Selva declarats també antitaurins. Blanes també va ser pionera fent una ordenança reguladora dels espectacles circenses, l'any 2004, on es prohibeix que els circs utilitzin o tinguin animals quan estiguin dins del seu terme municipal. Vint municipis com Girona, Lleida, Sitges o la Ciutat Comtal ja han aplicat i copiat ordenances semblants a la de Blanes. Girona i Lloret enderrocaven el 2006 les seves places de braus, des d'aleshores a la demarcació de Girona sols queda una plaça de braus operativa, que és la d'Olot, ja que la de Figueres està en estat ruïnós.

La nostra comarca ha estat pionera a legislar la lluita contra el maltractament i la tortura que pateixen els animals per culpa dels humans. Gràcies a l'activisme de molta gent i al treball de protectores d'animals, a Lloret les curses de braus, les darreres temporades, comptaven sempre amb la presència de detractors manifestant-se contra aquesta festa tan salvatge seguida majoritàriament per turistes sense escrúpols. Ara fa unes setmanes, el Parlament de Catalunya aprovava per majoria, una iniciativa legislativa popular, que comptava amb el suport de més de 185.000 signatures, per prohibir les curses de braus a tot el Principat. En cas d'aprovar-se definitivament, els maltractadors i torturadors de toros, és a dir els toreros, no podran exercir el seu cruel ofici el 2010.

Els aficionats a veure com maten toros, han tingut el suport de 285 personatges il·lustres que han fet una carta en forma de comunicat, i que ha estat publicada a diferents mitjans, on de forma prepotent s'autoproclamen guies i salvadors de la nostra llibertat. La brunete mediàtica els ha donat tot el seu suport, ignorant les 185.000 signatures de persones anònimes. Alguns partits han volgut fer proselitisme i confondre l'opinió pública, dient que es tractava d'un debat identitari, barrejant el tema nacionalista, i ha estat lamentable l'actitud d'alguns diputats explicant els seus raonaments per defensar aquesta maleïda festa. Hem sentit arguments d'algun parlamentari, sincerament patètics i ridículs "sóc del Barça, m'agrada Loquillo i els toros i sóc més català que ningú" això deia David López, mira, com si t'agrada el ball de bastons, les cançons de Josmar i les pel·lícules d'Albert Serra, tampoc seràs ni més català ni millor persona. Especialment els partits d'obediència espanyola han embolicat la troca: PSC i PP i el partit nacionalista espanyol Ciutadans, aquest últims, segons ells tampoc interessa a la gent del carrer, el tema, com l'Estatut, les seleccions catalanes o els referèndums. Una dada curiosa de la que no s'ha parlat és que el partit extraparlamentari PACMA, Partit Antitaurí Contra el Maltractament d'Animals, va treure més suport a les darreres eleccions europees que Ciutadans, concretament 10.963 vots, vers els 6.981 del partit d'Albert Rivera.

No hi ha arguments per defensar la tradició bàrbara i salvatge, jo no vull maltractaments d'animals ni aquí, ni a Tarragona amb els correbous, ni a la resta de l'Estat espanyol. I si s'ha de prohibir es prohibeix, el món no es va acabar quan van prohibir el llançament d'una cabra viva des de dalt del campanar, que es feia tradicionalment per Sant Vicenç al poble de Manganeses de la Polvorosa, província de Zamora, i d'això tan sols fa uns anys, i l'animal no moria, generalment quedava estès, agonitzant, amb els budells per fora, llàstima que els primers a adonar-se que allò era una barbaritat van ser els turistes nòrdics. Ens faríem creus del suport que tenen els animalistes i antisubmarins a la resta de l'Estat espanyol, estic ben segur que aviat tant a Espanya i a França les curses de braus seran història.