Inversió, consens amb el territori i una proposta detallada d'actuacions. Això és el que principalment demanaven a la Generalitat els representants de diferents sectors assistents a la taula rodona celebrada dijous a Ventalló, on es va posar sobre la taula la proposta del Pla Especial dels Aiguamolls de l'Empordà que, tot i que finalment s'ha suprimit, plantejava la possibilitat d'ampliar els límits.

Medi Ambient està treballant en l'elaboració d'un Pla Especial per gestionar l'espai, una eina que no ha tingut en 25 anys d'existència. Es va presentar una primera proposta, i després de converses amb diferents sectors es va modificar principalment amb la supressió d'un punt on s'obria la possibilitat d'ampliar els límits. Està previst que a mitjans del mes vinent es posi a exposició pública.

El coodinador d'Unió de Pagesos, Joan Caball, l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, els sectors conservacionistes amb la vocal de la junta d'Iaeden, Ariana Seglar, el tècnic especialista mediambiental Deli Saavedra i el director dels Serveis Terirtorials de Medi Ambient, Emili Santos, van desgranar al públic assistent la seva visió sobre no només la proposta, sinó la gestió que s'ha fet del parc en els darrers 25 anys, amb un clar protagonisme del sector de l'agricultura per l'afectació directa econòmicament sobre l'activitat que porten a terme.

El primer que van demanar els presents a Santos és consens amb el territori. Així, Seglar va dir que "sense consens de la gent que hi viu i treballa, no té sentit". Creu, però, ara no era el moment d'obrir el debat, sinó després de la seva aprovació. "La tramitació pot durar dos anys, per tant, hi haurà temps per debatre-la" i recriminava que "algú va tenir interès en donar a conèixer la proposta en un moment que no tocava".

La reacció dels diferents sectors en conèixer les intencions de la Generalitat ha estat, en la major part dels casos, escèptica i crítica. Un dels motius que es van apuntar va ser la mala gestió que s'hauria fet durant els 25 anys del Parc Natural. Saavedra va recordar que sectors com Les Llaunes s'han convertit en sectors importants econòmicament perquè s'hi va invertir, a la Reserva dels Estanys pràcticament no s'ha comprat res, i a la resta, fins i tot "ara és una mica pitjor del que teníem fa 25 anys". Tot i això, creu que "el primer guany que ens va donar el parc és no fer-se una gran urbanització, i només per això és un èxit històric".

Pels pagesos, la gestió feta fins ara tampoc els encoratja a defensar la proposta. "Preguntem-nos què hem fet malament, primer fem bé el que hi ha i si funciona ampliem", deia Caball. Tant el representant d'Unió de Pagesos com alguns dels presents van recriminar els problemes que els generen les restriccions i els efectes de la fauna, com ara les daines, que els malmeten els cultius. El pricipal problema per a aquest sector obria una tercera crítica: la manca d'inversió no només dels darrers anys, sinó també les previsions. Un dels assistents criticava que "no sabem ni drets, ni usos, ni compensacions" demanant una cosa clara i consensuada. Tant per Seglar com per Saavedra, el document hauria d'especificar les actuacions que es faran i acompanyar-les d'inversions. "Zona perifèrica marina, usos i activitats incompatibles, però quines?", demanava l'alcalde de Sant Pere, com un exemple que és poc precís, mentre Saavedra plantejava que "com volem convèncer de res si després quan vas a mirar si hi ha inversions no hi ha res". I Caball afegia que "no podem tenir una incertesa permanent i la cultura del no".