La pol·lució atmosfèrica persistent pot donar lloc a malalties cardiovasculars, ja que les partícules ultrafines (menors a 0,1 micròmetres) generades per la combustió de carburants de vehicles poden passar des dels pulmons directament al torrent sanguini i causar mal a la paret de les artèries. Així ho afirmen els experts en cardiopatia isquèmica que aquests dies celebren a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona el XIV Simpòsium Internacional de Cardiopatia Isquèmica, un dels esdeveniments de més rellevància sobre cardiologia en l'àmbit mundial.

Aquestes conclusions es desprenen de la ponència Pol·lució atomsfèrica i arteriosclerosi, que va realitzar ahir el membre del Departament de Salut Pública del Swiss Tropical and Public Health Institute a Basilea i col·laborador de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (Imim) de Barcelona, Nino Kuenzli. ??

Algunes de les conseqüències immediates que provoca una exposició als gasos contaminants són la difusió de l'endoteli dels vasos sanguinis, que produeix una tendència a la vasoconstrucció, la disminució de la variabilitat de la freqüència cardíaca i l'augment de la pressió arterial i la coagulabilitat sanguínia. Amb el temps aquests factors poden acabar produint un augment del gruix i la quantitat de calç de la paret arterial, unes complicacions que poden degenerar en una arteriosclerosi.

Segons el president de la Secció de Cardiopatia Isquèmica de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), José Barrabés, la investigació sobre aquest assumpte es troba en una fase preliminar, però diversos estudis ja han demostrat que en les zones amb menys pol·lució es dóna una menor incidència d'accidents isquèmics aguts.

De fet, es calcula que a l'Estat espanyol es produeixen prop de 16.000 morts relacionades amb la contamninació. Al mateix temps, s'estima que si una ciutat de les dimensions de Madrid o Barcelona reduís el nivell de contaminació al que es recomana en l'àmbit internacional, es disminuiria en 1.800 el nombre anual d'ingressos hospitalaris per malalties cardiovasculars i respiratoris i en 3.500 el nombre de morts.

A banda d'aquesta ponència, ahir es van celebrar altres jornades enfocades principalment a la relació entre la genètica i la cardiopatia isquèmica. Una d'aquestes ponències portava per títol La contribució de la genètica al coneixement de les malalties isquèmiques del cor, impartida pel doctor Robert Roberts, de la Universitat d'Ottawa (Canadà).

En aquest sentit, la recent seqüenciació completa del genoma humà està permetent ràpids avenços en la identificació de patrons genètics que fins ara estaven desconeguts. Aquests patrons condicionen un risc augmentat de cardiopatia isquèmica. A més, es treballa a identificar la influència dels gens en la resposta al tractament.

D'aquesta manera, un dels principals objectius és el d'arribar a establir un enfocament "farmacogenètic" del tractament, és a dir ajustant el tipus i la dosi de la prescripció als condicionants genètics del pacient.