Aquest 20 de juliol se celebra el 70è aniversari de l'afusellament a mans del règim franquista de Jaume Torramadé Español, mestre d'Estanyol entre el 1929 i 1939. La seva mort fou producte d'un judici sumaríssim. Unes setmanes abans d'aquesta data, el 18 de maig, l'Ajuntament de Bescanó va aprovar la rehabilitació del bon nom de Torramadé i es va declarar: "Reparar la memòria del mestre Jaume Torramadé i Español i rehabilitar-ne el bon nom. Declarar el caràcter radicalment injust de la condemna a pena de mort i el procés substanciat contra Jaume Torramadé i Español per un consell de guerra il·legítim, mancat de garanties judicials i sota l'acusació d'uns delictes que mai no varen ser provats".

Nascut l'11 de setembre de 1889 a Maldà, Torramadé va passar per l'escola d'Os de Balaguer i Pino de Bureva (Burgos, on va conèixer la seva esposa), abans que el 1929 aconseguís el trasllat a Estanyol. Aquí va viure la Guerra Civil i hi fou president del Comitè Antifeixista i regidor de l'Ajuntament de Bescanó, com reconeixia en el consell de guerra al qual fou sotmès. Una quarantena de folis en què es veu com el 31 maig de 1940 el van condemnar a mort pel delicte d'"adhesió a la rebel·lió militar". El mateix consell de guerra va condemnar un altre veí d'Estanyol, Joan Vila Ros, de 63 anys, que fou afusellat el mateix dia que Torramadé i que, de fet, van ser denunciats el mateix dia per la mateixa persona: el 15 de juny de 1939 un veí d'Estanyol, agricultor, els va denunciar a la Guàrdia Civil de Vilobí d'Onyar. Comparant la signatura del denunciat amb la de l'alcalde de Bescanó sobre un informe dels dos denunciats, es comprova que era la mateixa persona.

Les principals acusacions, que va secundar el cap local de la Falange i tres veïns més, són les d'haver ordenat i participat en tres assassinats -en un d'ells "segons rumors"-. Unes acusacions que va Jaume Torramadé va negar. De fet, va declarar que havia accedit a presidir el Comitè "única i exclusivament amb el fi d'evitar que al poble es produissin fets sagnants com havia passat en altres localitats". Sí va reconèixer haver participat en l'interrogatori d'un home, un presumpte lladre, que van deixar anar, i posteriorment va aparèixer mort; i haver requisat avellanes per, amb els diners obtinguts, instal·lar la llum elèctrica al poble i construir un pont, entre d'altres coses. També va declarar haver garantit a un mossèn seguretat per sortir d'Estanyol i haver-ne portat un altre a un hospital de Girona perquè estava ferit.

Sense cap més prova que les declaracions acusatòries, Torramadé fou condemnat a la pena de mort i executat. El certificat de defunció va atribuir-la a un "col·lapse cardíac". Un greuge al nom de Jaume Torramadé Español que l'Ajuntament de Bescanó ha reparat en la memòria històrica i la dels seus descendents.