segurament, després de la sentència amb què el Constitucional ha esporgat l'Estatut, el grau de simpatia de molts catalans vers els nostres germans de la resta de l'estat, no es deu trobar en el seu punt més àlgid. Si a l'inici del Mundial van ser quatre els petards que van celebrar la desfeta de "La roja" davant Suïssa a Sud-àfrica, l'arsenal preparat per celebrar una hipotètica victòria de Portugal ?ha?gués convertit la nit en una nova revetlla.

Aquí i allà, polítics de la talla d'un bonsai, fa anys que treballen sense treva per fomentar la confrontació i l'antipatia entre els diferents pobles de l'Estat espanyol. La impugnació de l'Estatut pel PP i la tebiesa del PSOE en tot el procés, en representen el penúltim episodi. La sentència del Constitucional, l'últim. De moment.

Si en macropolítica, fa temps que s'ha descobert la rendibilitat de la confrontació perpètua i el greuge comparatiu recurrent, en les petites batalles del dia a dia hi ha coses que no van millor. Almenys en algunes de la pràctica sanitària. Aquests darrers mesos alguns pacients adscrits als CAP 1 i 2 de Blanes m'expliquen com, estan de viatge i havent acabat les receptes de la seva medicació habitual, els han posat pegues o directament no els han volgut fer una nova recepta. Ha passat a Andalusia, a Extremadura i a altres llocs. Receptora important com és Catalunya de ciutadans d'aquestes comunitats que venen a passar temporades aquí i que sovint decideixen allargar-hi l'estada, ja m'explicaran quina ha de ser la predisposició dels sanitaris catalans a facilitar-los, receptes fins a la tornada quan se'ls acaben a ells. Els conflictes a les consultes i l'augment dels nivells d'antipatia estan servits.

Potser tot sigui atribuïble, abans a la desinformació que a la mala fe. O a la crisi, esperonant cada comunitat a defensar que els recursos dels seus administrats no se'n vagin a altres llocs. Estic convençut, però, que això tampoc ajuda gens ni mica a fomentar l'afecte i la concòrdia entre els pobles que convivim a l'Estat espanyol. Ai Europa!, que lluny i que a prop estàs!