L'ús del català cada cop corre més perill. El TC, ja ho sap tothom, ha clavat una retallada sense precedents a l'Estatut aprovat políticament i socialment. Una retallada que afecta un gran ventall dels principals drets polítics, educatius i socials. A partir d'ara, no es pot exigir el català als ciutadans, a l'administració, bilingüisme, i a l'escola, tan vehicular és el català com el castellà. Ningú, per tant, s'hauria de sorprendre de les reivindicacions independentistes de la històrica manifestació de Barcelona encara que algun il·luminat parlava de només 60.000 participants. Per tant, ara, des de tots els àmbits només cal treballar perquè Catalunya no surti sempre com la gran perdedora quan s'enfronta a Madrid. Esperem que a nivell polític les eleccions no impedeixin aquest treball del tot necessari.
L'ús del català no només depèn dels "honorables" membres del TC, ens l'hem de guanyar nosaltres cada dia al carrer. I jo diria que aquest partit, tot i que potser està una mica més igualat, també l'estem perdent. No pot ser que vagis a un bar del passeig de mar de Blanes i demanis un tallat i el cambrer o cambrera faci una cara de sorpresa increïble. Un tallat es demana desenes de vegades cada dia. O la majoria el demana en castellà o el cambrer/a no fa el mínim esforç per entendre el que demanen en el nostre idioma.
Està molt bé saber idiomes per atendre tots als visitants. No ens oblidem, però, dels de casa, que també tenen una llengua pròpia. Per tant, no anem pel bon camí. Aquest, només és un exemple que he viscut en persona i malauradament no és un cas extraordinari, és una situació que es viu cada dia a molts establiments del nostre país. Per tant, o ens posem les piles o Madrid ens passarà per sobre com una gran piconadora. La piconadora fa temps que està en marxa i cada cop agafa més velocitat. Només nosaltres la podem aturar.
