La col.lecta de Germanor de 2009 (destinada a l'autofinançament de les esglésies diocesanes) va recaptar 129.149,01 euros a Girona. La diòcesi tenia, en aquest període, segons el registre estadístic de l'Església catalana, 842.316 habitants. La recaptació és la segona xifra més alta en les diòcesis que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET). La primera és Barcelona, que va recollir 698.880 euros entre els 2.651.461 habitants que tenia. Tanmateix, la mitjana de donació de cada gironí per a aquesta finalitat va ser de 0,15 euros, cosa que situa la diòcesi en el sisè lloc de més generositat en les 10 diòcesis catalanes. Urgell, que té parròquies que depenen administrativament, de la demarcació de Girona, és la diòcesi que té la mitjana més alta (0,31) i Terrassa, la més baixa (0,05). A destacar que Terrassa, creada el 2004, és la segona diòcesi en número d'habitants (1.238.655 el 2009) però va reunir 70.761 euros.

En la suma total de la col.lecta de Germanor de 2009, les diòcesis catalanes van recaptar 1.319.658,87 euros. D'aquests, 828.029,01 euros es van recollir a Barcelona i Girona, cosa que significa el 62,74% del total a Catalunya. La diòcesi que va registrar menys recaptació va ser Solsona, que va recollir 23.445,87 euros entre els 139.112 habitants que tenia. Això significa una mitjana de 0,16 euros per habitant. Deixant de banda els casos de Barcelona, Girona, Terrassa i Solsona, la col.lecta de Germanor de 2009 va ser, en ordre creixent, de 43.259,15 euros a Lleida; 45.989,17 euros a Vic (també té parròquies situades administrativament a la demarcació gironina); 66.248,05 a Tortosa; 69.089,81 a Urgell; 79.408,90 a Sant Feliu de Llobregat; i 93.427,91 a Tarragona.

Temples

Girona és la diòcesi catalana que ha de gestionar un major número de temples: 395. En ordre decreixent, segueixen Vic (249); Urgell (230); Barcelona (215); Tarragona (201); Solsona (174); Tortosa (142); Lleida (127); Sant Feliu de Llobregat (122); i Terrassa (119). El número total de temples a les diòcesis que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és de 1.974. Precisament, en la presentació del balanç econòmic de 2009 del Bisbat de Girona, els responsables econòmics de la institució va explicar que el segon capítol més important de les despeses ha estat la conservació d'edificis i costos de funcionament, que representa el 29 % del total.