Avui és Nadal, mestres de figaflor!

Perdonin, això no és una anècdota per més que ho sembli; és un fet que reiteradament es dóna a l'escola, ja que aquesta, conscientment o inconscientment, però sempre per l'acció o l'omissió dels propis mestres, ha perdut la seva essència: la d'educar, que no és exactament sinònim d'ensenyar, i aquest verb tampoc forma cap equació amb transmetre coneixements. Diguem-ho clar: en aquesta societat de cotó fluix, com caritativament l'anomeno, els mestres han perdut el seu respectable lloc perquè han seguit modes, vingudes de la Internacional Papanates, que nus els han deixat. Com volen que la societat conegui i reconegui el seu paper si han renunciat a educar i a fer-ho sota el guiatge d'uns valors inamovibles i insubstituïbles, al menys que l'estupidesa arraconi la seva personalitat i arruïni el seu paper d'educadors, a partir d'acceptar el qualificatiu d'ensenyants, invent socialista de la Marta Mata, difós pel moviment "Rosa Sensat", que motivà, entre d'altres coses, que un Jordi Pujol mecenes, lluny encara de la presidència de la Generalitat, li posés un prou mentre donava un cop de puny a la taula?

Un mestre sense valors no és un mestre i la coherència l'hauria de dur a plegar. Afegeixo: els nostres impostos mai haurien de servir per donar de menjar a aquell que no fa honor a les senyals d'identitat del concepte mestre. A veure si parlem clar a més de fer-ho en català i ens deixem de tanta tonteria que en figaflors ploraners els ha convertit. No a tots, sortosament, però en aquest col·lectiu, em sembla, també l'excepció és la regla. En general, els que s'anomenen d'esquerres, és a dir, l'aristocràcia ideològica d'aquest país que, com en Rodríguez Zapatero, es distingeix per dir una cosa i fer la contrària, ens diuen que a l'escola no s'ha de trametre cap més valor que aquell que escrit es troba a la Constitució i que, en conseqüència, partint de l'errònia creença que l'Estat és neutre en matèria de religió, una ignorància com una catedral que arrosseguen molts mestres, prohibit ha d'estar introduir a l'aula valors propis de concreta religió, especialment si és la cristiana, puix si és una altra aleshores introdueixen aquesta bestiassa del multi-culturalisme que l'Europa decent està arxivant. Em permeto d'examinar aquesta tesi i dic: els valors de solidaritat, de respecte al medi ambient, de llibertat, de pensament, de germanor, de pluralitat respecte de la societat i el poder públic, d'igualtat, de justícia, de no discriminació, de respecte vers l'altre, de defensa de la vida, d'altruisme, de legalitat, de dignitat de la persona, dels seus inviolables drets, el desenvolupament de la personalitat humana i la integritat física i moral dels individus, d'opinió, de recerca de la veritat, de formació integral àdhuc el de llibertat religiosa... no es troben en els Evangelis? Sí, rotundament, sí.

Aleshores a què ve això de portar i d'imposar a l'escola el fals laïcisme consistent en ignorar les arrels culturals d'aquest país, que són les cristianes, i que es troben, mira per on, en el frontispici constitucional i també l'estatutari com a drets fonamentals? Per què si la ignorància no acompanya és a tants ensenyants, fins a fer-los incompatibles amb la seva tasca educadora, sabrien que, oh, paradoxa!, a la no confessionalitat de l'Estat, l'acompanya un seguit de valors cristians que convindria tenir-los presents, no pas només i exclusivament a l'aula, que també, sinó en front dels consells escolars o com es diguin quan alguna pare o alguna mare s'alça i repeteix (no pas diu) les bajanades a les quals ens tenen ensenyats i acostumats els molts papanates que per aquí i arreu es troben. I el mateix clar, i encara més perquè la llei hi obliga, respecte dels nou vinguts que pertanyen a una altra confessió religiosa que, com el cas de la musulmana, és hereva esbiaixada de la cristiana, com bé haurien de saber els mestres -molts- si abans s'haguessin format del tot per ésser-ho. Resti clar per aquells que no sàpiguen llegir encara que mestres siguin: en lloc no està escrit que un títol universitari disposi d'equivalència respecte de la formació. Aleshores, si a l'escola s'ha suprimit el pessebre, si a l'escola no s'ha explicat el sentit autèntic, no pas el comercial ni menys el vacacional, de la festivitat de Nadal, si a l'escola hi ha entrar la por o si a l'escola el que de veritat passa és que s'ignora l'existència mateixa de la Bíblia, el que s'ha de fer es tancar-la atesa la seva inutilitat. Ho deia d'altra manera el periodista Rafael Nadal quan l'altre dia es feia ressò del vergonyós camuflament en què ha caigut una determinada escola de Barcelona, on els mestres han decidit anomenar "paisatge d'hivern" al Nadal i substituït els pastors, les figures del Naixement, els àngels i els tres Reis d'Orient, propis de la nostra mil·lenària cultura, per barrufets, mits i altres camàndules. Que en són d'imbècils! Dit això, com que tampoc s'haurà explicat el passatge dels Reis Mags i el seu sentit d'obertura al món, més allà de la seva plasticitat o, alternativament, hauran destrossat tota esperança de màgia per als seus alumnes, com acaba de fer concreta professora en concreta escola de Girona, poden escriure les cartes de disconformitat al director d'aquest periòdic. Que tinguin, mestres o no, un bon Nadal... cristià, perquè sense aquest adjectiu, el substantiu no té sentit. A veure si s'assabenten aquells que són guiats per la ignorància intolerant fent-se els "progres" quan de fet fan el préssec.