I van almenys tres casos en pocs mesos: els jutjats gironins han dictaminat de nou a favor de clients que van contractar amb el banc productes financers de caire especulatiu, coneguts com swaps. En aquest cas ha estat el jutjat de primera instància número dos de Girona qui ha dictat la nul·litat del contracte en considerar que el Banc de Sabadell disposava, a l'hora d'oferir el producte, "d'informació concreta del mercat de la qual només en podia disposar l'entitat sense que es pugui acreditar que aquesta estigués a disposició del client". A tenor d'això, el jutge considera nul l'acord contret perquè la informació sobre el funcionament del producte bancari era "deficitària" tot i que no s'està de recordar que "és cert" que els bancs han de mirar pels seus interessos i no pas pels del client, i que aquests hauria de "desconfiar a priori d'un producte ofert con a avantatjós".

El cas sentenciat recentment a Girona té la particularitat que no està associat a una hipoteca -molts dels contractants de préstecs immobiliaris en els darrers anys de la bombolla es troben ara amb deutes creixents a causa dels swaps- sinó que va ser el director de l'entitat bancària qui el va oferir a una empresa gironina, dedicada al disseny i projectes d'enginyeria, com una garantia contra les pujades d'interès en altres serveis que el banc els prestava. Sobre un valor nominal de 200.000 euros, cada trimestre es procedia a liquidar els resultats, a favor del client en cas que l'Euríbor es mantingués alt però sempre amb un màxim establert per l'entitat, a favor del banc en cas que aquest baixés per sota del marge contractat. El resultat és que el client sempre percebia molt ?menys del que al final havia de pagar i el jutge entra a considerar que aquests contractes "han estat realitzats massivament precisament en períodes anteriors a la baixada dels tipus d'interès, cosa que condueix a la hipòtesi de que els estudis de mercat de les entitats financeres podrien apuntar a aquest canvi de tendència, una hipotesi que, però, no ha estat demostrada".

L'Audiència de Girona ha de resoldre ara sobre dues sentències molt semblants i probablement també ho haurà de fer sobre aquesta tercera, guanyada pel lletrat Xavier Sòria del bufet Iuris Cat Advocats. El motiu és que "els bancs van comercialitzar aquests productes, que són molt complicats, amb un tipus de client que no corresponia", considera l'advocat, que no descarta que els jutjats dictin moltes sentències més en el mateix sentit. De fet, altres jutjats de tot l'Estat s'estan pronunciant igual en considerar que els bancs oferien els swaps com una mena d'assegurança contra l'alça dels tipus d'interès, quan en realitat són productes financers molt complexos i subjectes a fluctuacions de dades a les quals no és fàcil accedir. S'usen en altes finances en operacions relacionades amb la compravenda de matèries primeres o l'intercanvi de divises, per exemple.