La sisena hora en l'etapa d'educació primària, una de les mesures estrella del Pacte Nacional per l'Educació impulsat per l'executiu anterior, només es mantindrà en escoles d'entorns socioeconòmics desfavorits i els mestres seran repartits entre col·legis i instituts.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar que els professors destinats a impartir la sisena hora de Primària mantindran la seva feina. El Departament va anunciar ahir que només mantindrà la sisena hora en centres situats en contextos desfavorables i per als alumnes amb necessitats específiques. Tot i això, Rigau va assegurar que «es mantenen tots els recursos» destinats a impartir aquesta sisena hora no lectiva. Així, els mestres amb aquestes tasques es reorganitzaran i podran canviar d'escola (on sí que es mantingui la sisena hora) o fins i tot d'etapa educativa, passant de Primària a Secundària.

Una vida de cinc cursos

Aquesta és una de les mesures que Rigau va presentar als representants sindicals dels docents. Ara s'obre un període de negociació que durarà fins a finals d'abril, quan es prendran decisions en ferm. L'eliminació de la sisena hora és la mesura més destacada, una hora de més a Primària que es va començar a aplicar a les escoles públiques el curs 2006-2007. Ara, la consellera proposa mantenir-la a les escoles en entorns ­socioeconòmics desfavorits i per aquells alumnes amb necessitats especials, especialment en l'àmbit de la lectoescriptura, les matemàtiques i el pas de Primària i Secundària.

La consellera va explicar que d'aquesta manera hi haurà centres en què cap alumne faci la sisena hora; d'altres on la facin tots; i d'altres on alguns alumnes, i durant algun període del curs, facin sis hores i no cinc determinats dies de la setmana per tal de reforçar aquelles matèries en què els seus resultats no són els adequats. Rigau va dir que encara no han calculat el nombre de centres que la mantindran i que se seguiran uns indicadors per establir quins estan en contextos desfavorables. Tot i això, va avançar que seran «bastants» els alumnes que necessitaran fer aquesta hora de reforç i va negar que això estableixi diferències entre els alumnes, ni dins d'un mateix centre ni entre l'escola pública i la concertada (que sí que fa sis hores de classe cada dia). A més, Rigau va recordar que les Associacions de Pares i Mares poden organitzar activitats fora de l'horari lectiu, com ja feien abans de l'aplicació de la sisena hora. La consellera va afegir que l'important no és a quina hora sortirà l´alumne de l'escola sinó que quan ho faci sigui amb les lliçons apreses.

Rigau va afirmar que aquesta mesura suposarà reduir el nombre de mestres que intervenen en un grup i reforçar la figura del mestre tutor, alhora que permetrà realitzar en horari postlectiu actuacions d´atenció individualitzada o reforç per a grups reduïts. Segons la consellera, «perseguim atacar el fracàs quan aparegui, evitar que es cronifiqui perquè la repetició no és la solució al problema, el que volem sobretot és que l´alumne no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra».

La consellera va remarcar que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) no obligava a impartir la sisena hora, sinó que establia la possibilitat que s'impartís. D'altra banda, va assegurar que l'acord establert al Pacte Nacional d'Educació sobre que l'administració acabaria fent-se càrrec del cost d´aquesta hora extraordiària a l'escola concertada es va esvair en el moment d'aprovar la LEC, ja que aquesta no ho preveu.

Mantenir la plantilla

Tot i aquestes modificacions, la consellera va dir que «es mantenen els recursos» destinats a la sisena hora i que els milers de professors que van entrar al sistema per atendre-la no perdran la seva feina, sinó que seran recol·locats.

N´hi ha alguns que continuaran impartint la sisena hora, d'altres deixaran el seu centre i aniran allà on es mantingui i es necessiti un reforç de personal, mentre la resta es distribuiran entre els centres de Primària i fins i tot poden anar a Secundària. Rigau va mostrar la voluntat que la mobilitat dels professors es concentri en el mateix municipi o comarca.

Una altra proposta del Departament d´Ensenyament en l´àmbit laboral és augmentar les hores lectives del professorat, tant de Primària com de Secundària. A Primària es proposa passar de 23 a 24 hores setmanals de docència. Això comportarà modificar un acord sindical del 2005, que establia que a partir del curs 2007-2008 les hores de docència fossin 23.

Així, la distribució serà de 24 hores setmanals de docència, 6 d'horari fix, dintre de les quals se´n preveuen 2,5 per a les tasques de vigilància a l'esbarjo. Les 7 hores i mitja restants fins arribar a complir la jornada laboral dels professors es dedicaran a la preparació de classes, correccions, formació permanent, reunions pedagògiques i preparació de programació, entre d'altres.

A Secundària, la jornada passarà de 18 hores lectives setmanals a 19, 6 d'activitats complementàries als centres i 5 d'activitats complementàries al centres en horari variable. D'aquesta manera, la Conselleria pretén que es puguin establir els programes de diversificació curricular a quart d'ESO (que està estudiant el govern espanyol) i que es puguin destinar més recursos per a incrementar les hores en algunes matèries.

Reducció de jornada més tard

La quarta mesura proposada és augmentar l'edat a partir de la qual els docents poden demanar la reducció de la seva jornada laboral. Fins aquests moments, ho podien fer aquells que tenien entre 55 i 60 anys, mentre que ara la Conselleria estableix que sigui a partir dels 59 i fins als 64 anys.

La darrera mesura és que el professorat que no té una plaça fixa i que treballa com a substitut hagi de computar 9 mesos de feina fins el 30 de juny, i no 6 com fins ara, per tenir dret als nomenaments de juliol (és a dir, saber quin serà el centre on treballaran el curs següent com a substitut). L'acord de la mesa sectorial del 2005 establia que el professorat sense nomenaments durant juliol i agost, però que durant el curs hagués prestat 6 o més mesos de serveis com a substitut, tenia dret a rebre un nomenament al juliol. Ara, el Departament proposa que es necessitin 9 mesos de feina, tot i que mantindran el dret a la formació encara que no hi arribin.

D'altra banda, Rigau també va anunciar una modificació per obtenir els certificats de coneixement del català. Fins ara, els alumnes obtenien el nivell C en acabar l'ESO, però ara la conselleria proposa que el nivell B s´obtingui en acabar Secundària i que només aquells alumnes que facin Batxillerat obtinguin el C.

La consellera Rigau va explicar que aquestes mesures no comporten cap estalvi sinó que reorganitza els recursos de què es disposen per tal de poder atendre l'augment d'alumnat i les necessitats del sistema. D'altra banda, va afirmar que l'estatut bàsic dels treballadors públics preveu la modificació dels acords sindicals en aquells casos en què la situació del país ho requereixi.