Una desena de delegats sindicals es van tancar ahir durant més de 9 nou hores al Departament d'Ensenyament per exigir la reobertura de les negociacions sobre plantilles per al curs vinent. Al matí, representants de CCOO, FETE-UGT i Ustec·STEs es van negar a abandonar la sala on es va celebrar la tercera mesa sectorial amb la Conselleria; i passades les 9 del vespre, després d'una hora i mitja de reunió amb la consellera Irene Rigau, van aconseguir arrencar-li una altra reunió per dimecres.
Quan Rigau va donar per acabada la trobada del matí, els delegats d'aquests sindicats van decidir no marxar -una quarta formació, Aspepc-SPS, sí ho va fer- i iniciar una tancada fins que no aconseguissin una altra data per negociar. Llavors, el portaveu de CCOO, Àngel Garcia, va explicar que la trobada no va aclarir "els criteris amb què s'elaboraran les plantilles ni quins reajustaments pressupostaris pretenen fer al llarg dels propers 3 anys" i va denunciar que les mesures del Departament equivalen "un ERO encobert".
El Departament va donar per tancada la negociació laboral després de tres sessions sense arribar a un acord amb els sindicats, als quals la consellera va acusar de "conservadorisme radical". La consellera va informar en roda de premsa del resultat negatiu de la negociació i va lamentar que els sindicats de l'ensenyament públic "no hagin estat capaços de tenir present la realitat actual".
Les representants dels sindicats Ustec·STEs, Rosa Cañadell, i CCOO de Catalunya, Montse Ros, van indicar que la consellera ha imposat un "simulacre" de negociació per justificar les retallades que pretén aplicar al sector públic de l'educació catalana. Per la seva banda, Aspepc-SPS no es va tancar però va fer una crida a la mobilització argumentant que causarà "desplaçaments forçosos a secundària, interins acomiadats, reducció de plantilles i un retall brutal de pressupost"; alhora que "s'augmenten els concerts amb la privada, es concerten batxillerats i les mesures d'austeritat al Departament han consistit en mantenir la majoria de buròcrates de l'anterior govern".
Sense aigua, llum ni menjar
A mitja tarda, representants del Departament van informar als sindicalistes que no tenien intenció de reprendre les negociacions, però cap a dos quarts de 8 del vespre la consellera va cridar al seu despatx un representant de cada sindicat.
En la primera trobada -cap a les 6 de la tarda i amb un director general-, els sindicalistes es van queixar perquè a les 4 els havien tallat l'electricitat i l'aigua, així com també perquè no es va permetre l'accés dels seus companys a l'edifici per portar-los menjar i els el van haver de fer arribar per la finestra, pujant-lo amb una corda -tal com va explicar Àngel Garcia.
Després de trobar-se amb la consellera, els sindicats es van mostrar parcialment satisfets perquè van arrencar una altra reunió; però Irene Rigau els va deixar clar que no tenia cap intenció de canviar el gruix de les mesures, encara que sí va accedir a matisar aspectes menors i a valorar-ne les conseqüències. La tancada es va aixecar passades les 9 del vespre, convocant el professorat a protestar als seus centres el 4 de maig i a anar a la manifestació del dia 14.
Rigau culpa els sindicats
Al migdia, la consellera va explicar que les reunions dels dies 11, 14 i 28 d'abril "demostren" que s'ha obert un procés de negociació clar i "de bona fe". En el seu parer, la responsabilitat del fracàs recau en els sindicats, que "no han presentat una contraproposta global" i s'han enrocat en el fet que no es modifiquin les plantilles de mestres de cada centre escolar. Aquesta reivindicació -va dir la consellera- no permetria "optimitzar" les plantilles. Rigau va assegurar que la negociació laboral havia d'acabar ja perquè es necessita el maig per preparar el curs vinent, quan es preveu que uns 15.000 alumnes més entrin en el sistema d'ensenyament català. Aquest és el principal argument dels sindicats per justificar el seu desacord amb la Conselleria, ja que reclamen més mestres per atendre els nous alumnes.
