Llagostera va acollir la setmana passada la primera reunió per tractar la mancomunació de serveis amb vuit municipis veïns. El seu alcalde, Fermí Santamaría, considera que aquesta és una de les vies principals per treure els ajuntaments de la crisi.

La primera reunió per mancomunar serveis entre els nou municipis la vau tenir a Llagostera. D'on sorgeix la iniciativa?

Aquest primer contacte surt d'una iniciativa que hi va haver fa un any i mig, ja que amb Santa Cristina i Sant Feliu compartíem serveis com la piscina coberta o el pavelló, i un dia vaig pensar que havíem de seure a parlar per veure si entre ajuntaments podíem fer un conveni on es beneficïi el qui porta la infraestructura i també es pugui oferir un millor preu a l'usuari. Em va venir al cap perquè vaig pensar que en un municipi de 4.300 habitants, no cal una piscina coberta, més que res pel cost de manteniment. Vaig parlar amb l'alcalde de Sant Feliu, que també tenia algun projecte, i vam decidir parlar amb els pobles veïns.

No hi ha el perill de tocar les competències del Consell Comarcal?

No es tracta de fer cap competència, però hi ha municipis que estan a la punta de cada comarca, i en aquest cas per nosaltres és molt més fàcil entendre'ns amb Santa Cristina d'Aro, per exemple, que amb un altre municipi de l'altra punta del Gironès. Per proximitat és més fàcil intercanviar serveis. Aquesta iniciativa pretén complementar la tasca del Consell.

Després d'aquesta primera reunió, quin és el següent pas?

Ara estem fent aquestes reunions monogràfiques. El dia 7 de novembre anem a Calonge per parlar de la possibilitat d'elaborar un pla de promoció turística per aquesta anella. Hem de pensar que aquesta àrea hi ha alguns territoris compartits, com les Gavarres o la costa. Aquí hem de buscar el protagonisme comú. Després, el dia 8 ens reunirem a Vidreres per parlar d'estalvi energètic. Ara a tots ens estan demanant que fem auditories per mirar l'estalvi energètic. Si ens posem tots d'acord i ens ho fa tot una sola empresa, ens sortirà molt més econòmic.

Es tracta de compartir com bons veïns.

Sí, és el mateix que si estàs cuinant i et falta sal, vas a demanar-ne al veí i te'n deixa, no cal anar a comprar-ne un pot nou. Es tracta d'això. Com bons veïns, compartim recursos i això ens ajudarà econòmicament. Per exemple, la Policia Local, a l'estiu la necessiten més a la costa, i a l'hivern més a l'interior. A partir d'aquí hi pot haver acords per entendre'ns.

El sorgiment d'aquestes iniciatives es pot vincular a la reducció de subvencions per part de la Generalitat o la Diputació?

Jo diria que més que una manca de subvencions, hem de parlar d'una manca d'ingressos per part dels ajuntaments. Tu reps una subvenció quan has de fer, per exemple, una instal·lació. Ara ens hem de plantejar si cal fer les construccions. No cal construir un pavelló nou si el poble del costat en té un de disponible, i a la Generalitat li sortirà més econòmic subvencionar el transport de la gent cap a aquest pavelló que no fer-ne un de nou.

Aquesta via de compartir recursos és un camí per treure els ajuntaments de la crisi?

A mi aquí m'agrada fer una comparació. Si tu vas a un enterrament i trobes algú que fa anys que ni veus, i et diuen "sempre ens trobem allà mateix, tu!, perquè no busquem un dia que puguem parlar tranquilament". Acaba l'enterrament, ens separem i tornem a ser els mateixos. Amb la crisi això no pot passar. Hem de pensar que quan l'enterrem, no podem tornar a ser els mateixos que érem abans. Val més que haguem pres nota del que ha passat durant la crisi, en totes aquelles mesures que es fan per continuar-les impulsant quan ens n'haguem ensortit. Els pobles han d'entendre que no és cap pecat anar a un altre municipi a fer una activitat. L'important és disposar del servei. Si som capaços d'entendre-ho, la crisi segur que tardarà molt més a reaparèixer.