Fa pocs dies, la vila de Tossa va complir, un any més, amb la tradició del Pare Pelegrí. Des de les pàgines de Diari de Girona s'havia generat un petit debat sobre la possibilitat que, en un futur immediat, les dones també poguessin representar la vila en el compliment del vot que els tossencs realitzen caminant a peu fins a Santa Coloma de Farners en agraïment a Sant Sebastià per haver-los lliurat d'una epidèmia de pesta. Els diferents grups politics s'hi van manifestar, gairebé unànimement, en contra. En canvi, al capellà del poble, l'opció d'alternar Pelegrins i Pelegrines li va semblar absolutament raonable.

A Blanes hi ha una llarga llista d'espera per portar la creu del Crist Crucificat en la processó del divendres sant. Sempre l'han portat homes: alguns amb solvència, altres amb més dificultats. Es necessita força i resistència. Però, atès que moltes dones, d'uns anys ençà (almenys en el món civilitzat) han assolit una situació equiparable en gairebé tots els aspectes a la dels homes, per què, si alguna estigués prou preparada per fer-ho, no hauria de poder portar la creu? O com a mínim una de les forques de suport?

No conec a fons la història del Pelegrí de Tossa, però, és possible que, a banda el menysteniment que les dones han patit durant tants segles, la Vila delegués el compliment del vot en un home, per una qüestió de fortalesa i resistència. A l'època medieval parts, malalties, treballs físics etc., potser, feien aconsellable no jugar-se els quartos amb una dona, davant la possibilitat que defallís a meitat de camí. Ara, en canvi, en trobaríem una pila amb prou preparació per fer el recorregut. Només cal veure el seguici. Les tradicions no han de ser inamovibles. Es bo que evolucionin amb el temps i des de la racionalitat. Tossa havia tingut, "tradicionalment" plaça de toros i va ésser capdavantera en declarar-se vila antitaurina. Per això, mantenir les coses com estan o obrir la possibilitat a que el Pelegrí pugui ser també una Pelegrina, potser no canviï el món, però, pot suposar un petit pas endavant, perquè la manipuladora, antiga i casposa expressió "sexe dèbil" acabi passant definitivament a la història.