El passat divendres, des de la figuerenca sala d'exposicions d'art Dolors Ventós es va llençar, segons paraules del seu mestre de cerimònies en Genís Matabosch, el primer coet (el "chupinazo", vaja) de la traca final en què ha d'esdevenir la versió empordanesa del que per pròpia definició és el "més gran espectacle del món", gràcies a la convocatòria del primer Festival Internacional del Circ Castell de Figueres, amb la inauguració de l'exposició de dibuixos i pintures de l'artista Joan Soler Juvé referides monotemàticament a aquesta variant del polièdric món de la faràndula.
Només cal accedir a les direccions de infocirco.com, o de burguscircus.com, (aquesta darrera la principal pàgina web francesa a on es fan ofertes hoteleres locals) per comprovar que a partir del 4 de març, data en la qual es clausura el festival, es podrà parlar ja d'un abans i un després en la projecció internacional de Figueres i el seu castell, de manera que, a partir d'aquest moment formaran un duet inseparable, una nova variant, potser mai millor dit, d'aquella immortal parella circense que formaven l'Augusto i el Carablanca.
Durant els prolegòmens parlo amb qui, parafrasejant la cançó és "alma, corazón y vida" d'aquesta apoteosi castellera (del castell de San Fernando) i figuerenca, en Genís Matabosch, (de vegades tinc la sensació de si no serà Figueres o una madrastra o una mare excessivament prolífica que no pot atendre curosament el desenvolupament de tots els seus fills; l'avantatge que tenim és que tots hi tornen a retre homenatge al "ventre" que els va parir), li pregunto què és exactament un festival de circ i m'ho explica, remetent-me no obstant a la seva web, per si un cas la memòria (la meva).
Em diu que els festivals de circ són esdeveniments perfectament tipificats amb un mínim de dos espectacles creats especialment per a l'ocasió; amb un mínim de 20 atraccions internacionals de primer nivell tecnicoartístic en competició enfront d'un jurat d'experts; organitzats amb regularitat en una mateixa ciutat amb la qual s'identifiquen; amb una personalitat pròpia; convocats sense altra finalitat lucrativa que subvenir les despeses que genera, i reconegut com a tal pel conjunt d'importants experts del sector que fan del Festival un punt de trobada.
Me'l miro sorprès i li dic "Y eso lo has conseguido tú solito? Pero, de qué pasta estás hecho, Genís?" Em torna la mirada somrient, amb cara de pillet i, quan em va a contestar la Dolors Ventós (Dolores Windy a la web, coses dels traductors automàtics) el crida a escena.
En altre moment li tornaré a preguntar.
