Lluïsa Ferrer és la cara visible de la Fundació Oncolliga però al seu darrere hi ha el treball de gairebé un centenar de delegats i voluntaris que, mitjançant les seves activitats, es guanyen milers de gironins per a la seva causa. Amb la crisi posant en perill la viabilitat de moltes entitats del sector de la salut, Oncolliga és de moment una de les poques que aguanta les envestides de l'austeritat sense haver de renunciar a cap dels serveis per la qual va ser creada. Ferrer explica en aquesta entrevista per què de moment, aquesta entitat està guanyant la batalla a crisi.

El proper dia 1 de juny celebren el tradicional sopar anual d'Oncolliga, que aplega gairebé 1.000 persones. Amb els temps que corren aquest any, quines perspectives tenen?

Les perspectives són com les de any passat com a mínim. No tenim gent que digui "no", que això és importantíssim perquè estem passant una època difícil. De totes maneres, crec que també ens deixem portar pel pessimisme. Jo sóc realista però em sorprec perquè hi ha molta gent que malgrat aquests temps, s'avança i et demana de participar en els actes que fem. De moment no tenim la sensació d'estar perdent a la gent per la crisi, i per tant les perspectives són les mateixes, al voltant de les 800 persones.