El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha fet una crida perquè les noves instal·lacions del port de Blanes es converteixin en un "revulsiu" per l'economia de la Selva i de la costa catalana. El nou dic de recer exterior, el perllongament del contradic i l'espigó de contenció de sorres han convertir la infraestructura en un port "segur" després que el mar sobrepassés els murs provoqués víctimes mortals i destrosses en diverses barques el 2003 i 2008. El conseller ha fet una crida a la inversió privada per tal d'impulsar l'economia vinculada a la costa. Recoder ha assegurat que l'obra, amb un cost de 26,3 MEUR, s'ha tirat endavant amb "els màxims requeriments ambientals"
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha fet una crida a la inversió privada per tal de fer del port de Blanes "un revolsiu" econòmica per a la població, la comarca, i per extensió, de la costa catalana. El conseller ha demanat a qui tingui al cap invertir en projectes de restauració, vela o d'esbarjo que s'atreveixin a fer una inversió real al territori després que l'administració hagi adequat com toca les instal·lacions marítimes d'aquest municipi. Recoder ha reconegut, però, que el pas arribarà si finalment Europa salva la banca espanyola i per tant es recupera la liquiditat i les línies de crèdit a empresaris i emprenedors.
En qualsevol cas, Recoder ha assegurat que ara el port és "segur" i que està "preparat" per fer front a inclemències meteorològiques com les llevantades que el 2003 i el 2008 van provocar que el mar sobrepassés els murs. Els fets de fa nou anys van causar fins i tot víctimes mortals, ha recordat l'alcalde del municipi, Josep Marigó.
De fet Marigó, i en la mateixa línia que el conseller, ha assegurat que fins ara les instal·lacions del port suposaven "un patiment" per a qui tenia el negoci i la feina a la pesca. Ara, però, que el port està en condicions, cal que "els empresaris que hi vegin oportunitats hi inverteixin" per tal de treure "el màxim rendiment" d'una inversió pública "gran i contundent".
L'ampliació del port
La inversió, de 26,3 milions d'euros i de 27 mesos de feina, suposa una ampliació del port inclosa en pla especial que es va aprovar definitivament el desembre del 2006. El projecte increment "la funcionalitat i el recer del port" i reordena els espais perquè els vaixells de pesca i els turístics s'articulin millor.
En la primera fase de les obres, es va construir un nou dic de recer exterior de 595 metres de longitud i un perllongament del contradic. Així es protegeix millor les instal·lacions i permet ampliar la dàrsena pesquera i augmentar al mateix temps l'esplanada on treballa el sector pesquer. També s'ha creat un espigó de contenció de sorres per garantir l'estabilitat de la platja de Blanes. Regenerar aquest espai ha suposat evocar-hi 38.500 metres cúbics de sorra.
La segona part del projecte ha passat per urbanitzar esplanades del nou espai, amb equipaments per a les embarcacions, servei d'aigua i electricitat, clavegueram, ellumenat públic i xarxa contra incendis. S'han pavimentat i s'han senyalitzat per a aparcaments. La instal·lació disposa de 61 embarcacions pesqueres, 684 amarradors esportius i 32 vaixells turístics.
Recoder ha assegurat que l'obra s'ha fet seguint "els màxims requeriments ambientals", en base a una declaració d'impacte i que s'han adoptat mesures perquè afecti el menys possible el medi ambient i no afectes, entre d'altres la punta de Santa Anna, a l'extrem esquerra del port.
A més, el conseller ha explicat que el concurs per adjudicar la concessió a la part esportiva del port de Blanes passa "pels tràmits finals". La concessió, que ha estat en mans del club de Vela de Blanes des de 1972, ara està en concurs públics i Recoder ha admès que "que sigui un club arrelat a la població" i que promogui l'esport és "un valor afegit, la Generalitat ho aprecia".
