El passat dimarts vaig assistir, invitat, suposo que en la meva qualitat de exmembre de la corporació municipal ("Que veinte años no es nada..." però "las nieves del tiempo platearon mi sien..." Bo! No era Cercas qui deia a "Soldados de Salamina" que una vegada "mort" si no es parlava i ningú se'n recordava de tu havies mort dues vegades?) als actes de celebració del dia de la ?Guàr?dia Urbana de Figueres, i allà vaig poder tornar constatar, més enllà del circumstancial i diari contacte sempre cordial amable i servicial (els problemes de trànsit que tant he denunciat, critico i dels quals amb tota seguretat seguiré protestant, així com les denúncies per mal aparcament dels que he estat objecte són figues d'un altre paner i jo mai he criticat el cos sinó la superestructura perquè quin mal hi fa un ciutadà deixant momentàniament el seu vehicle en zones destinades a que altres els deixin?), vaig poder comprovar com els nostres antics urbans, els dels "salacots" (L'únic que portava gorro tipus militar era el "jefe" Gallego), els de la cistella a la part baixa de la Rambla per recaptar les estrenes quan arribava Nadal, s'han convertit en un cos multifuncional que enfronta amb èxit tasques de protecció civil, d'ordenació de circulació (m'imagino que intentant posar límit a determinats desgavells decoratius), i de pròxima actuació policial contra la delinqüència.

Bé, com que afirmar que potser són una mica les ventafocs d'una certa comoditat nostra, algú podria interpretar-ho com una valoració pejorativa, diré que escoltant la llista de serveis, de mèrits i de reconeixements personals, vaig tenir la sensació de trobar-me davant els nostres petits grans herois ciutadans dels quals, i potser millor així que les grans intervencions són sempre signe de desgràcies, la imatge més quotidiana que rebem sigui el de la sanció administrativa els imports abusius i immorals de les quals no són responsabilitat seva. Enhorabona!

Tot això passava al castell de Sant Ferran "a midi et demi" amb assistència d'autoritats, com es deia abans, civils i militars però no sé si eclesiàstiques perquè com ara van camuflats...

I per cert, ara que parlem del Castell: Sembla ser que l'assignació de quasi bé un milió d'euros destinats a la reforma dels edificis que havien d'albergar el museu militar s'ha perdut perquè finalment, ni el ministeri "Chacón" ni el "Morenés" han posat a l'abast la part que a ells els corresponia.

O sigui que, altra vegada, "lo más caliente... donde está lo más caliente" segons la famosa frase del Tardà al Congrés dels Diputats, que malgrat no haver estat subjecte de la immersió i haver estudiat en castellà no va saber que l'aigüera és el "fregadero". ¿De qui és la culpa de l'oblit, de la crisi, dels ministres o de l'oposició que Vila va generar obrin la caixa de Pandora? Jo no ho sé però, en aquest cas, sense ventafocs, un per altre, la casa sense escombrar.