fa una llarga temporada que s'aproven ordenances municipals sobre el civisme i la civilitat. Els ajuntaments, amb raó, estan farts que un grapat dels seus ciutadans es comportin com a vàndals i no compleixin les regles bàsiques de tota convivència, com ara no molestar el veí. Això, abans, s'aprenia a casa i s'estudiava a l'escola; ara, com aquests tres últims decennis han estat un deixar fer absolut sota el guiatge d'un patró ideològic del "pobre noi", "no als càstigs", "tampoc n'hi ha per tant", "la natura ja educa", "no el renyis", "aprova'l" i indecències d'aquest tipus, sempre abanderades pels pijopogres i l'esquerra més rapatànica del món sencer, la dels "drets, sí; deures, no", amb col·laboracionistes de tota mena i condició, tant a la família com a l'escola com als mitjans de comunicació, ara, dic, han estat els ajuntaments, una vegada més, els que fan un "alto" a la insolvència ciutadana mitjançant normes que ves a saber si complimentades seran.
El darrer a fer-ho ha estat el de Girona, com probablement fou el primer d'introduir aquestes ordenances que intenten frenar el desordre, puix en temps dels alcalde Joaquim Nadal i Anna Pagans alguna cosa ja es va fer en aquest sentit. No em sembla malament posar l'accent en la necessitat de la convivència ni que sigui des de la norma que, per alguns, pels cridaires, sempre serà "repressiva", quan han estat ells els que millor han plantat la llavor del "tot s'hi val" i del "mori la llei i visqui la revolució", els molt ximples. Uns fantasmes que, comptant amb la passivitat de masses ciutadans, que ni tan sols "carta al director" han remès, han incitat, per exemple, que Girona es trobi embrutada pels grafítics, una manera moderna -ai, el modisme!- de dir sense dir-ho que les façanes, les públiques i les privades, són objectiu primer dels brètols i trinxeraires i d'altres espècies d'aligots per més ordenances prohibitives que existeixen.
Perquè aquest és el quid de la qüestió. Les ordenances sobre civisme, la seva protecció, defensa, aplicació i, si s'escau, la sanció per la seva vulneració, han de ser possibilistes des de la vessant de llur aplicació. És a dir: Serà perseguit (i multat) aquell que es passeja amb banyador per la via pública? Ho serà aquell altre que llença cigarretes en espais públics? Ho seran aquelles que van sota vel integral o aquells que s'amaguen darrere un passamuntanyes? I els menors que prenguin begudes alcohòliques o els majors d'edat que ens exhibeixin la seva roba, rentada o no, al balcó de casa seva? I tots aquells que mantenen el motor del seu vehicle encès més de dos minuts per no anar enlloc i, això sí, fer tan soroll com puguin? Tinc els meus dubtes. No pas per la manca de voluntat política de l'Ajuntament de Girona i tants d'altres consistoris, que la reconec, sinó per la manca efectiva de policies o de funcionaris investits d'autoritat delegada per aplicar la normativa. Si encerto en el pronòstic, aleshores tot això del setge a l'incivisme que ens ha estat predicat constituirà, novament, una presa de pèl que els ciutadans no ens mereixem. Pura (i insensata) politiqueria.
Poso dos exemples: L'esmentat de les pintades i el caòtic transcórrer dels ciclistes. Ni un ni l'altre, malgrat les ordenances aprovades fa anys i panys, s'han resolt. Els grafiters seran pocs o molts, no ho sé, però sí sé que són massa les façanes embrutades. La pregunta sorgeix per si sola: Disposen els ajuntaments de Girona, d'Olot, de Figueres, de Lloret de Mar... de personal suficient com per evitar-les i, en el seu cas, perseguir els autors fins a sancionar-los? Observant façanes, la resposta és no. La recaptació de sancions per aquesta infracció iguala el cost de la seva neteja? Intueixo que la resposta és que pugen a ben poc i que en cap cas igualen el cost de netejar les façanes. Aleshores, disculpin: La corresponent ordenança serà necessària, òbviament, però tan necessària com inviable a la pràctica atesos els molt pobres resultats obtinguts.
Més enllà, el fer i el desfer dels ciclistes. Foten el que volen i no els diguis res perquè com a mínim t'anomenaran retrògrad i antiecologista, ja que sembla que disposin de llicència per passar per les voreres -prohibit-, anar en direcció contrària -prohibit-, saltar de la vorera al pas zebra -prohibit-, circular per zones de vianants -prohibit- i d'altres bajanades, inclosos els exabruptes vers els que els renyen, que constitueixi un brindis a la incivilitat. Com a súmmum de la seva impunitat, els posen bicicletes a la seva disposició que entre tots paguem, puix són deficitàries, i són els únics vehicles que res no paguen per circular i que ni inscripció/registre municipal precisen, amb la qual cosa la policia municipal no els pot denunciar. No valdria la pena donar ordre de recerca i captura i enviar a fer punyetes a tanta associació que protegeix la seva manifesta imbecil·litat? Observin i opinin: Un gos, qualsevol, fins i tot una miniatura de gos, precisa d'immatriculació municipal, porta placa i paga taxes el seu amo; una bicicleta no precisa d'immatriculació municipal, no porta placa, es desconeix el seu propietari i, per suposat, ningú no paga taxa. És el preu que paguem en nom d'una insuportable "sostenibilitat" que pugna de totes totes amb la civilitat.
Aleshores, ja ho veuen: Escèptic sóc respecte de les ordenances municipals antiincivisme. Fan maco al BOP, serveixen a la polèmica política i no solucionen res. Més clar, l'aigua. Per tant, ja s'ho faran!, i a fer el que el pare i la mare em varen inculcar i que aleshores cap ordenança municipal no recollia per la senzilla raó que no era necessari, que vol dir fer ús del sentit comú.
