"La sequera que estan patint les comarques gironines aquest any és greu", explica el meteoròleg Gerard Taulé, "i és que de moment aquest és el tercer any més sec de la ciutat de Girona, des que es van començar a registrar dades de precipitacions el 1906". Per la seva part, el meteoròleg de Banyoles Enric Estragués destaca també que "el Pla de l'Estany travessa l'època de sequera més prolongada des de 1900, aproximadament", ja que "des del 23 de novembre de l'any passat gairebé no plou". Altres poblacions de les comarques gironines com Sant Joan les Fonts, Llagostera i La Vajol tenen sequeres pitjors; "excepcionals", per Taulé.

La precipitació registrada des de principis d'any a l'observatori de Sant Daniel de Girona és de 226,1 litres per metre quadrat. Això representa un 52% de dèficit de precipitació, ja que la mitjana anual de pluja en aquesta estació meteorològica és de 476,5. Mentre que a l'observatori de la plaça Indepencència, al barri vell de Girona, s'han registrat 168,6 litres des de l'1 de gener. El que significa un 64,8% de dèficit, respecte la mitjana anual. Cal tenir en compte que l'any considerat més sec a la ciutat de Girona va ser el 1973, quan es van registrar 157,8 litres per metres quadrat. Es tracta, per tant, d'una acumulació de precipitació similar al que ha plogut, en el que portem d'any, al barri vell de la capital de província. També s'ha sobrepassat el 60% de dèficit de pluja a determinats municipis gironins, com Sant Joan les Fonts, Llagostera, Porqueres i La Vajol.

Amb l'excepció de les grans precipitacions que van caure el 22 de març, el 12 d'abril, el 3 i el 4 de juny i els petits ruixats, pràcticament diaris, del mes de maig, les pluges han estat gairebé nul·les. El mes de febrer d'aquest 2012, per exemple, només es van registrar 2 litres d'aigua per metre quadrat a Girona. I una situació semblant va tenir lloc el passat mes de juliol, quan una acumulació de 4 litres per metre quadrat es va oposar als 155,3 que van caure, en el mateix mes, el 2011. Val a dir, però, que les precipitacions del juliol de l'any passat van ser extraordinàries, perquè es va tractar del juliol més plujós a Girona des de 1884 quan normalment la pluja en aquest mes oscil·la entre els 15 i els 35 litres. En el cas de l'Estartit, al Baix Empordà, s'han registrat 5 litres de pluja que contrasten amb els 86,7 de l'any passat, registrats durant el mateix mes de juliol. També a les comarques de la Selva, de la Garrotxa i de l'Alt Empordà, les dades de precipitació acumulada són molt baixes en comparació a les de l'any passat: 127, 129, i 67 litres respectivament, en el conjunt dels municipis que integren aquests territoris.

Situació atmosfèrica anormal

"Les causes de la sequera s'han de buscar en l'anormal situació atmosfèrica, caracteritzada per l'absència de temporals de pluja a ?l'hivern i a la primavera, siguin del llevant o del sud", detalla Gerard Taulé, que afegeix que "a l'estiu també hem tingut moltes menys tempestes i han estat de menor intensitat que en altres anys".

D'aquesta forma, a la primavera d'aquest 2012, es van registrar 139 litres per metre quadrat de precipitació a la ciutat de Girona, mentre que el 2011 se'n van acumular 208 i fa dos anys 300. A part aquest estiu compta, de moment, amb 48 litres de pluja, una dada que "ha preocupat els professionals" perquè la xifra de l'any passat en aquest mateix període va ser de 213, segons les informacions facilitades per Taulé.

"Aquesta anormal situació ?atmosfèrica l'ha causat l'excés de situacions anticiclòniques, un 72% vers el 53% ordinari", assenyala el meteoròleg de Girona, que indica que aquesta situació "implica l'absència de precipitacions".

Afectació als conreus

Per la seva part, el meteoròleg Enric Estragués afirma que "qui realment pateix la sequera són els conreus de la zona". I és que els conreus de les comarques gironines, tot i tenir sistemes de reg per poder fer front a la falta de pluja, estan en estat crític "ja que els pous cada vegada estan més secs".

A part, Estragués especifica que s'estan assecant moltes fonts. "De 400 fonts que hi ha al Pla de l'Estany només en ragen el 10%", assegura el meteoròleg de Banyoles, que indica que "algunes ja s'havien perdut abans d'aquesta sequera, però la majoria s'han anat assecant durant aquest any, tot i que confio que aviat tornin a funcionar".

També els embassaments de la província de Girona han baixat les reserves d'aigua. A Darnius, el pantà de Boadella només arriba al 39,98% del nivell d'aigua, mentre que l'any passat s'aprofitava el 67,21% de la seva capacitat. Aquest és el segon pantà menys ple de Catalunya per sota de l'embassament de Riudecanyes, una obra petita, de poca capacitat en comparació a la resta d'embassaments catalans. Al pantà de Susqueda ha baixat molt la reserva d'aigua perquè enguany els seus 155 hm3 de capacitat estan aprofitats al 66,52%, quan fa un any estava al 94,85 %, gairebé ple.

Davant dels fets, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va explicar que "si la tardor seguís amb aquest ritme, evidentment el Govern hauria de prendre mesures", recordant que l'Agència Catalana de l'Aigua té habilitades diferents plantes per pal·liar la sequera i poder garantir adequadament el subministrament als municipis que ho necessitin.