Per a un 44% dels gironins, anar de vacances almenys una vegada a l'any és una quimera. Gairebé la meitat no poden fer front a despeses imprevistes, mentre que un 20,8% s'endarrereixen a l'hora de pagar els rebuts de l'habitatge o compres ajornades. En total, un de cada tres gironins es troba en risc d'exclusió o de pobresa, segons les dades publicades ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra està calculada amb un nou indicador europeu, que no només té en compte la renda sinó també altres factors.

Per «risc de pobresa o exclusió» s'entén tota la població que té uns ingressos un 60% inferiors a la mitjana, aquells que s'han de privar de quatre o més béns materials -com anar de vacances, tenir cotxe o la calefacció- i aquells que treballen molt poc mesos a l'any. El 32,5% de la població gironina pateix alguna d'aquestes característiques, una xifra clarament superior a la mitjana catalana, que és del 29,38%. De fet, Girona és la segona demarcació de Catalunya amb un percentatge de risc de pobresa més elevat, just per darrera de Tarragona (34,28%).

L'Idescat recull nou tipus de privacions de béns materials. A banda de les vacances, les despeses imprevistes i l'endarreriment a l'hora de pagar factures, un 17,6% dels gironins no poden mantenir la seva vivenda a una temperatura adequada (és a dir, passen fred o tenen massa calor) i un 9,9% no es poden permetre tenir cotxe. Finalment, un 3,7% dels gironins no poden fer un àpat de carn o peix cada dos dies. Els percentatges de la resta de variables -tenir rentadora, televisió en color i telèfon- són tan baixos que no són estadísticament rellevants.

Gairebé un 43% dels gironins afirmen que s'han de privar de dos d'aquests nou béns materials, mentre que un 24% s'han d'estar de fins a tres coses. Un 8,8% de la població, finalment, no pot gaudir de quatre d'aquests conceptes, fet que es considera una situació de «pobresa severa».

Pel que fa estrictament al salari, un de cada quatre habitants de les comarques gironines (concretament, el 24,21%) no arriba al 60% dels ingressos mitjans de la demarcació. Així doncs, el llindar de risc de la pobresa a la província es troba en 8.068,82 euros per a una persona sola, 12.103,23 per a dos adults sense fills i 16.944,52 per a una llar on viuen dos adults i dos infants.

Segons les dades de l'Idescat, el risc de pobresa atrapa, sobretot, joves sense formació o amb una formació molt bàsica. Si es mira la piràmide de població, un 41% dels afectats pel risc de pobresa són menors de 16 anys i un 30,16% en tenen entre 16 i 34. En canvi, només un 21,54% dels que viuen amb ingressos inferiors a un 60% de la mitjana tenen entre 35 i 64 anys, mentre que només un 12,08% supera els 65.

Pel que fa al nivell d'estudis, un 26% de les persones en risc de pobresa no tenen estudis o compten només amb els primaris, mentre que gairebé un 29% tenen només estudis secundaris. En el cas de les persones amb estudis superiors, el percentatge és només del 12,55%.

Si s'agafen només els majors de 16 anys -és a dir, els que es troben en disposició de treballar o d'haver-ho fet-, un 20,91% de les persones que es troben en risc de pobresa tenen feina. Aquesta xifra es dispara fins a un 38,7% en el cas dels desocupats, mentre que en el cas de les persones que es troben en altres situacions d'inactivitat -per exemple, amb baixa per discapacitat, entre altres-, el percentatge, se situa en un 35,56%. La quantitat de jubilats en risc de pobresa és tan baixa que, estadísticament, no compta.

La majoria, immigrants

Si s'analitza l'origen geogràfic dels gironins que es troben en risc de pobresa, la majoria -un 42,35%- són immigrants. En canvi, un 20,12% són nascuts a Catalunya i un 13,78% procedeixen d'altres punts de l'Estat espanyol.

S'ha de tenir en compte, tanmateix, que gairebé la meitat de les persones sota risc de pobresa s'hi troben abans d'haver rebut els ajuts socials que els pertoquen. Un 35,57%, en canvi, continuen essent pobres malgrat haver percebut les seves pensions de jubilacions i supervivència, mentre que un 25,53% segueix estant en risc després d'haver rebut totes les transferències socials corresponents.