Fa dues setmanes, el municipi va ser notícia per la negativa dels veïns a acceptar el projecte d'un «dipòsit controlat», vist com un abocador, als afores. L'alcalde de Sant Jordi Desvalls, Jordi Corominas, creu que la decisió final sobre l'acceptació del projecte l'ha de prendre el poble en una consulta popular que es farà al novembre.
El va sorprendre la reacció dels veïns en la trobada que hi va haver amb l'empresa?
No em va sorprendre del tot, però hi va haver una part que sí. Jo pensava que hi hauria més diversitat. Allà hi havia 111 persones, i vaig veure que la gran majoria hi estava en contra. Alguna de les coses que no em va agradar, per exemple, va ser que quan es fa una reunió informativa, el primer que s'ha de fer és escoltar, i quan arriben els precs i preguntes cadascú pot donar la seva opinió; però estant a primera fila, no és agradable que durant tota la intervenció dels promotors, la gent de darrere estiguin rient, se n'estiguin mofant.
La principal por dels veïns són l'impacte ambiental i les possibles pudors?
Exacte. El que preocupa més la gent, tant del poble com els veïns del costat, és el tema de la contaminació. Els preocupen molt les aigües per les situacions que hi pugui haver, i també les olors.
S'ha parlat amb els promotors des de llavors?
Sortint de la reunió ja es van adonar que la cosa estava més en contra que no a favor d'ells. Vam fer aquest procés perquè primer hi hagués una reunió informativa. A partir d'aquí, si algun veí en volia fer alguna altra, l'Ajuntament estava obert a cedir-los la sala, i aquest procés era per arribar al final a fer una consulta.
Algun veí ho ha demanat?
Aquesta setmana, el dia 27 a les 8 de la tarda, al mateix lloc hi haurà una altra reunió d'una part de la gent que estava en el públic que volen explicar al poble les conseqüències en el medi ambient, el que són els abocadors... Ampliar una mica més la informació. Nosaltres després deixarem passar dues o tres setmanes i després convocarem la consulta.
Així encara no hi ha data?
No, perquè estàvem esperant precisament això, si hi havia algú més que vulgui fer les seves explicacions o alguna conferència.
La consulta ja estava prevista abans de conèixer el rebuig gairebé unànime dels veïns durant la reunió informativa?
Sí. Quan nosaltres vam rebre l'oferta d'aquesta empresa a nivell municipal, ja ho vam pactar tot això. Vam dir que nosaltres no som ningú, a l'equip de govern, per decidir que sí o que no. Ja vam fer aquest full de ruta dient que primer faríem les exposicions i a partir d'aquí faríem la consulta. És el poble que ha de decidir. Nosaltres sí que estem governant, però crec que no som ningú per deixar una herència de 35 anys al poble. Això ho tenim molt clar.
El projecte portava l'oferta de posar gespa artificial al camp de futbol i una aportació econòmica a l'Ajuntament.
Entén l'escepticisme dels veïns, veient com n'és de difícil de treure diners de qualsevol lloc avui dia?
Sí, però el fet que això es faci a Sant Jordi no és pas perquè siguem ni més alts ni més guapos. És perquè tenim aquell forat. Cervià, Viladasens, Mollet o Flaçà no ho tenen. Ells busquen això. A més de tenir aquest forat, que és immens, perquè el municipi pugui fer-hi un abocador ha d'estar previst al POUM. L'equip de govern anterior ja va posar explícitament que el bosc de can Roure es plantejava que s'hi pogués fer un abocador. Lògicament, no parla de quin tipus. Així, som l'únic poble que a més de tenir aquest forat, legalment s'hi pot fer això. Els promotors devien estar buscant i devien pensar que aquí hi tenien un caramel.
L'Ajuntament es posiciona?
No, l'equip de govern, des del primer dia, sempre hem estat neutrals. El que surti serà vàlid.
Si es diu que no a aquest projecte, hi ha alguna alternativa per cobrir aquest forat?
El tema està en el fet que quan una empresa treu un permís d'extracció, això passa pel Departament de Medi Ambient, el de Mines i per altres departaments de la Generalitat. Aquí, el que jo no entenc, i crec que com jo molta gent, és que una empresa que ha fet un negoci durant molts anys després no se li exigeixi restaurar la zona perquè torni a ser com era abans. Aquesta és una de les coses que no entenc. Crec que aquesta gent ha de ser responsable i els haurien d'obligar a restaurar-ho.
Una de les grans obres que s'ha fet darrerament al municipi és el pavelló. Està costant amortitzar-lo?
Es deuen molts diners encara. El govern de fa dos mandats, en el que jo hi era, havia fet una pista esportiva, que anava en fases, i al final es cobria. Després, aquests senyors, en campanya electoral, fa uns vuit anys, van dir en el seu programa electoral que si sortien escollits pel poble agafarien aquesta pista, la traslladarien al camp de futbol i farien un gran pavelló. Van guanyar, van començar a fer el famós trasllat i això s'ha acabat amb el fet ara tenim un pavelló que té un aforament d'unes 2.000 persones, i a Sant Jordi som 700 habitants. És un monstre. El tenim allà plantat, el devem, i no tenim cap utilitat per a ell. Només tenim un equip de patinadores, però són 10 o 12.
Hi ha la porta oberta a mancomunar l'equipament amb altres municipis?
En aquella zona, som tres pobles que estem junts. Sant Jordi, Viladasens i Cervià. Fa dos o tres mesos, Cervià va estrenar un altre pavelló també. Ens trobem amb dos pavellons, amb 800 habitants a Cervià, 700 a Sant Jordi i més de 100 a Viladasens. No tenim ni equips de bàsquet, d'handbol o d'hoquei, i allà hi ha dos pesos que s'han d'aguantar. El que em sap una mica de greu és que per vendre un producte al poble perquè els votessin passi això. Estem jugant amb els diners del poble, i actualment amb aquest pavelló devem un milió d'euros. Sant Jordi no pot assumir-ho això.
La situació econòmica de l'Ajuntament se'n ressent molt?
Anem al dia a dia, com tots també, i n'hi ha que estan més bé i d'altres que més malament.
Es va haver de recórrer al pla d'ajust de l'Estat?
Sí. Des de Madrid ens va arribar el pla que deia que totes les factures que es devien des del 31 ?d'octubre cap enrere, ens obligaven a pagar-les. Ens van exigir fer un crèdit i a partir d'aquí pagar als proveïdors, i això serà per deu anys.
