El cuiner Ferran Adrià va declarar al jutge que, juntament amb el seu soci Juli Soler, van comprar el 2005 el 20% de les accions del restaurant El Bulli que estava en mans del soci capitalista Miquel Horta «per ajudar-lo» perquè necessitava diners pels problemes econòmics que patia. Tot i això, la família d'Horta creu que Adrià i Soler es van aprofitar de la situació mental del seu pare per "coaccionar-lo" i comprar-los les accions per un valor molt inferior al que realment valien, i per això els reclamen en una querella civil més de deu milions d'euros.
Així, mentre que el 2005 es va valorar El Bulli en uns sis milions, la família de Miquel Horta considera que valia uns 50 milions. La discussió jurídica se centra a saber si Miquel Horta, que pateix un trastorn bipolar, va ser enganyat pels seus socis aprofitant aquesta malaltia, i si Adrià i Soler es van atribuir quantioses remuneracions d'El Bulli per evitar repartir beneficis amb Horta.
En la seva declaració davant la jutgessa, Ferran Adrià va dir que va conèixer Miquel Horta el 1992, perquè aquest li va editar un llibre. Es van fer amics i el 1994 ell i Soler li van proposar d'entrar en l'accionariat del restaurant. Ho van fer mitjançant un crèdit de Miquel Horta i el seu germà Frederic de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, a retornar amb un 11% d'interès i a canvi d'una cinquena part de l'empresa propietària d'El Bulli. Els germans Horta s'havien venut l'empresa de colònies Nenuco, que havia estat fundada pel seu pare. La compra es va fer amb l'assessorament d'Arthur Andersen.
El cuiner va explicar que totes les activitats que feien fora del restaurant les cobraven com a empresa, i que ell i Soler només rebien un sou anual d'uns 40.000 euros, treballant uns 330 dies a l'any i unes 15 hores diàries. El cuiner va explicar que no tenia casa pròpia i que feia servir el seu propi cotxe per anar a comprar els aliments.
Durant la segona meitat de la dècada dels 90 es van anar pagant els deutes i el 2002, quan ja van començar a tenir beneficis importants, es van plantejar canviar l'estructura retributiva i adaptar-la a la seva fama internacional. Per això, es van establir uns 230.000 euros de sou anual per als dos màxims socis, més uns 300.000 euros en concepte de drets d'imatge per elaborar vídeos, llibres i altres productes a través d'empreses filials d'El Bulli.
Problemes econòmics
El 2004, Miquel Horta els va dir als seus socis que tenia problemes econòmics i que necessitava al voltant d'un milió d'euros. Soler i Adrià li van dir que no el tenien, però que podien recomprar-li el 20% d'accions que tenia. Van valorar l'empresa i van concloure que valia uns 6 milions d'euros. Per això, li van pagar 1,2 milions.
Ferran Adrià va dir que el 2004 no tenien cap necessitat de vendre el 20% de les accions, però que ho van fer «de bona fe» per «ajudar» el seu soci i amic. A més, va explicar que en aquella època ja havien parlat amb la Generalitat de tancar El Bulli al cap d'uns anys i reconvertir-lo en una fundació, cosa que demostra que han actuat amb «ètica i honestedat». Finalment, el xef va expressar que «l'únic que és trist» del procés és que Juli Soler no hagués pogut assistir al judici. «És per ell que, més que mai, farem el projecte d'elBulli Foundation», va concloure.
Preguntat per l'advocat demandant sobre els drets d'imatge, Adrià va recordar que fins l'any 2003 no en van cobrar, perquè tot ho destinaven a pagar els deutes del restaurant. A partir del 2004 van cobrar al voltant d'un 18% del total que generaven, o sigui uns 600.000 euros de 3,6 milions que van generar en concepte de consultoria, conferències o venda de productes relacionats amb El Bulli, més tot el que ingressava el restaurant com a tal. Finalment, el xef ha dit que desconeixia que Horta estigués malalt i que ho va saber l'any 2008, quan ja no era el seu soci.
Trastorn bipolar
Però l'esposa de Miquel Horta considera que el van «coaccionar», ja que ell no es volia vendre les accions i li haurien dit que agafava aquests diners o es quedaria «sense res». «El van fer fora sense contemplacions», va lamentar. La dona va dir que Horta els va ajudar quan «no eren més que un xiringuito, no tenien on caure morts», tot i que el 1992 el restaurant ja tenia dues estrelles Michelin i Adrià havia estat proclamat per molts com el millor cuiner del moment.
L'esposa va explicar que van interposar dues demandes més contra altres empreses que també s'haurien aprofitat de la salut mental del seu marit. Entremig de plors, la dona va explicar que no pot fer vida normal amb el seu marit, de 68 anys, que ha hagut d'estar ingressat en un psiquiàtric i inhabilitat, a més d'actuar sovint de forma excèntrica.
La secretària personal d'Horta va dir que tothom sabia que estava malalt, que prenia pastilles i que no podia menjar certs productes, com el formatge. Segons ella, quan Horta va haver venut les accions d'El Bulli es va sentir «decebut i traït» com un pare amb els seus fills.
